Entrevista amb l’economista Antonio Pérez
Antonio Pérez Bernabéu. Economista i Assessor fiscal. Amb 52 anys, és Titulat mercantil amb Grau en Administració i Direcció d’empreses. També ha realitzat diferents cursos de postgrau
Antonio Peréz dirigeix Solgest Asesores. / lesmuntanyes.com
Amb quasi 30 anys d’experiència com Assessor fiscal, en l’actualitat, i des de fa 18 anys, dirigeix Solgest Asesores, assessoria fiscal comptable en plena expansió que gaudeix d’aliances i associacions amb despatxos especialitzats, per exemple, en Dret mercantil i Dret laboral.
Ha canviat tot molt i el que hem de fer és adaptar-nos nosaltres als canvis”
- Segons els estudis per cada gran superfície que s’obri tanquen entre 10 i 20 petits comerços. El peix gran es menja al xicotet. Com valores la situació actual del petit comerç?
Les grans superfícies són molt potents i algú que vullga comprar un ordinador lamentablement potser acabe en una gran superfície. El petit comerç té oportunitats sempre i quan s’especialitze. A més, les relacions personals també són molt importants, perquè la gent ho agredeix.
Inclús perilla la tenda gran perquè la gent realitza moltes compres online, des de comprar unes sabates fins a contractar un viatge. Per la nostra experiència dels nostres clients, hi ha gent que ha apostat fort per internet i els ha anat molt bé, ja no és que internet siga el futur, sinó que és el present en qualsevol sector. Afortunadament moltes iniciatives ixen a flot gràcies a internet.
De totes maneres hi ha comerços minoristes tradicionals que han sabut cercar un buit en el mercat i posicionar-se. Convé seguir-los la pista. Tot canvia. Ara, per exemple, no n’hi ha prou amb vendre pernils, es fa necessari tindre un petit racó on de poder degustar-los i prendre una copa de vi.
- Quines millores cal fer per fomentar la salut dels emprenedors?
Ja està fent-se alguna cosa. Estan implantant les tarifes planes per als autònoms, en lloc de pagar 260 € al mes comencen per pagar a soles 50 €, que està molt bé. També a escala estatal o autonòmic sol haver-hi alguna ajuda a fons perdut. Però poc més, possiblement l’Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments no poden fer més coses. Sí que hi ha iniciatives: ací a Alcoi està l’Àgora, el CEEI, centres que ajuden als emprenedors. Però tot això, no pot prosperar si no hi ha bones idees.
- Per tal de fomentar el consum, els comerços i les iniciatives emprenedores, seria positiu incrementar el poder adquisitiu de les famílies?
Sí, clar. Això és fonamental. I justament es pot aconseguir generant ocupació. També amb impostos no massa gravosos perquè els diners estiguen en mans dels consumidors… Passa que no és res senzill: la macroeconomia és com un castell de naips, quan toques una carta es cau i has de tornar a començar, però està clar que el fonamental és que els diners estiguen en mans dels consumidors i que puguen gastar-ho on ells vulguen.
- Generar ocupació com a solució a l’estancament… Però el món del treball està transformant-se a nivells vertiginosos. Els avanços tecnològics han disparat la productivitat. Ara les màquines són capaces de construir màquines. Això provoca que el sistema productiu cada vegada necessite menys treballadors.
Vivim moments molt convulsos, de canvis molt radicals. El fi de tot empresari efectivament és incrementar la seua productivitat amb menys mà d’obra i menys costos. Pareix que siga un èxit empresarial, encara que és una barbaritat, poder produir a fi d’any el mateix amb 10 treballadors menys. Hi ha un conflicte d’interessos: la gent lògicament vol treballar i guanyar un sou i l’empresari està per la labor d’estalviar costos en personal. L’empresari pot comprar una màquina que produïsca per tres persones, serà caríssima, però en poc temps la tindrà amortitzada. Podem comparar una gasolinera de fa quinze o vint anys i una d’ara. Abans tenies a tres persones posant gasolina i cobrant-la i ara tens a una que l’únic que fa és cobrar la gasolina i tots els productes que venen a la gasolinera, que ara són com un supermercat. Ha canviat tot molt i el que hem de fer és adaptar-nos nosaltres als canvis.
- Per altra banda, des dels anys 70’ fins ara s’ha produït el fenomen de la financiarització, segons el qual el poder econòmic s’ha desplaçat al món de les finances i l’economia real, els diners materials que utilitzem al carrer, cada dia tenen menys importància. Això ha produït una desigualtat econòmica brutal que continua creixent. La societat depèn cada vegada més dels bancs, els grans inversors i el gran capital. Per tal de tindre una societat més saludable, caldria llevar poder al món de les finances i redistribuir la riquesa?
Un estudi sobre el sector empresarial aposta per desenvolupar noves fonts de finançament, amb un major protagonisme de l’autofinançament, i reduir la dependència de la intermediació bancària. Pot ser un petit pas.
En tot cas, el poder en el món de les finances és tremend i és el que marca el camí (ens agrade o no). Ara, després de la seua reestructuració i sanejament, el sector bancari espanyol està en condicions de concedir finançament a projectes solvents.
Però ens seguim trobant amb pegues: el Consell de Política Fiscal i Financera, va decidir mantenir l’objectiu de dèficit ja marcat per Brussel·les, deixant-ho en el 0.3%. Què suposa açò? Doncs que uns quants milions d’euros seran extrets de la sanitat, educació i altres partides.
Hem de ser optimistes. Si hi altres ciutats que tiren endavant, nosaltres no podem ser menys”
- Espanya, i Alcoi en concret, s’ha vist significativament afectada per la deslocalització (desplaçament de la indústria a altres països) i no tenim un sector primari molt desenvolupat. Podríem recuperar la indústria alcoiana?
Jo entenc que sí. Amb les comunicacions d’ara d’Alcoi no tenim excusa: tenim l’aeroport a 50 minuts, una autovia creuant la ciutat. Tenim sòl industrial. Jo crec que hi ha ganes. Tot apunta al fet que tenim possibilitats. Hem de ser optimistes. Si hi altres ciutats que tiren endavant, nosaltres no podem ser menys, els antecedents d’Alcoi no poden ser millors. Jo aposte per copiar. Si jo poguera tomar decisions a escala d’Ajuntament, sense dubtar-ho: em faria una llista de ciutats que tinguen les mateixes característiques a la nostra i crear una comissió de gent que vaja a copiar, investigar idees per a aplicar a la nostra ciutat.
- Què recomanaries a la gent autònoma, la que té un petit comerç o la que està pensant emprendre un projecte?
Nosaltres recomanem que, abans de fer el pas, la gent s’assessore. Hi ha gent que no té èxit en els seus projectes precisament per no tindre un bon assessorament o per tindre un assessorament de baixa qualitat. Per a dur a terme un projecte cal fer abans un estudi de les necessitats comercials, les despeses, d’on el situes… I per això cal tindre un bon assessorament. Precisament podem dir que a Alcoi tenim una bona pedrera d’assessors.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi