Triem
per Mishima
La lògica ens diu que els qui dirigeixen grups humans als barris, les ciutats i nacions; haguessen de ser els més intel·ligents i preparats, i d’entre ells els més honests.
Ara mateix, les persones més preparades no entren en política perquè saben que van a estar lligades de mans i més a Espanya amb les llistes tancades, i es dediquen al seu. En les primeres planes dels mitjans de comunicació veiem que tampoc dirigeixen els més honests.
I el resultat és malaptesa després de malaptesa, debats de parvulari i una societat que es conforma amb que les coses no empitjoren. Ni les estructures per les quals són triats els dirigents són democràtiques, ni el ciutadà pot decidir sobre les persones. Per això veiem com abogats ens dirigeixen Sanitat, sociòlegs Educació, empresaris Defensa, no titulats qualsevol ministeri.
Ja, em diuen que és que no entenc de política, i és veritat, entenc que això que fan no és política, és carrera personal. Amb aquests antecedents, és gairebé un miracle que es mantinga l’embull, perquè els qui estan en els governaments no saben o volen portar el tren a la via morta que els interessa.
Fa anys, circulava per ahí un aforisme amb vocació d’acudit que deia: “La llengua a Espanya no paga impostos”. S’usava quan algú parlava a la lleugera sobre un assumpte que desconeixia, i les possibilitats de disparatar eren molt altes.
Una Raó
Amb un sol cop del teu dit en el tambor
Descarregues tots els sons
I inicies una nova harmonia.
Arthur Rimbaud
Comenta i participa-hi