Foradia elgrat

Descobrim el patrimoni cultural d’Alcoi: El Salt

• Alcoi és una ciutat repleta d'història, per això volem amb esta sèrie de reportatges ajudar a descobrir el patrimoni cultural • Hui parlem d'El Salt, primera ocupació humana d'aquest territori • Situem-nos 60.000 anys enrere, a la Prehistòria Paleolítica

Alcoi és una ciutat plena d’història que ha deixat per a tots nosaltres multitud de patrimoni cultural amb el que convivim i que no sempre coneixem. Amb este primer reportatge pretenc submergir al lector en l’aprenentatge d’allò que ens envolta des del nostre naixement i que està ací molt abans que nosaltres tingueren ni tan sols ús de raó. Este és el primer, d’una serie de reportatges amb el que descobrirem el Patrimoni Cultura d’Alcoi. Seieu, comença el viatge.

Situat al Salt del riu Riquer, terme municipal d’Alcoi, aquest assentament mosterià va ser descobert el 1959 per Juan Faus. La primera ocupació humana d’aquest territori s’ha documentat en el Salt, que va ser habitat per un grup de caçadors i recol·lectors neandertals al llarg de diversos mil·lennis durant el paleolític mitjà, amb una antiguitat entre 60.000 i 30.000 anys. L’assentament prehistòric del Salt comprèn uns 400 metres quadrats de superfície.

El_salt_alcoi

Situem-nos 60.000 anys enrere, a la Prehistòria Paleolítica. Un grup de Neandertals ocupaven aleshores un abric molt a prop de la ciutat d’Alcoi. Possiblement van ser els primer pobladors de la nostra terra. Els recursos que els oferia l’emplaçament va facilitar que la seua estada s’allargara durant milions d’anys. No sols hi havia una gran riquesa ecològica sinó que a més les condicions ambientals eren molt favorables. Molt a prop comptaven amb el recurs més important, l’aigua. Però, aquell emplaçament també els permetia poder caçar amb certa facilitat vigilant des del citat enclavament els moviments dels animals.

Se sap gràcies als nombrosos estudis que s’han realitzat a El Salt, que una pedra gegant eixia a mode de tendal natural per sobre la cova on habitaven durant algunes temporades a l’any. Esta roca va caure fa milions d’anys sobre el lloc on hui en dia s’excava. Quan arribe el moment d’alçar eixa gruixuda i pesada pedra, ningú sap que pot haver baix.

Fins el moment tot el que coneixem de com vivien els antics pobladors ho sabem gràcies a les investigacions d’un equip dirigit per Bertila Galván de la Universitat de La Laguna, qui cada estiu s’acosta a El Salt per seguir aprenent de tot el que van deixar com a testimoni de la vida que portaven. Però la riquesa que es mostra a cada racó de l’enclavament atrau a multitud de grups d’investigadors provinents de diferents universitats i especialitzats en estudis molt concrets. Este febrer, per exemple, com un fet fora de l’habitual, Carolina Mallol, dirigia un experiment sobre els focs.

Els recursos que els oferia l’emplaçament va facilitar que la seua estada durant milions d’anys

Alguns dels racons demostren combustió, es a dir, que cuinaven els aliments que caçaven i/o recol·lectaven. Els antics pobladors s’organitzaven en grups no massa nombrosos al voltant d’estes fogueres, de les que a dia de hui queden evidents restes. Sabem gràcies a les investigacions que cuinaven la carn que caçaven i que majoritàriament s’alimentaven amb carn de cavall, cabra i cérvol. Necessitaven registres d’hivern perquè fins el moment sols disposaven de registres a l’estiu i a Setmana Santa. Mitjançant la rèplica de les fogueres que feien els neandertals i multitud d’anàlisis posteriors, s’estudia la transformació del sòl per poder conèixer quin era el clima en aquella època i aprendre més sobre l’estil de vida dels habitants.

S’han trobat restes que demostren que utilitzaven les pells dels animals que caçaven i preparaven utensilis que després gastaven en el seu dia a dia, tant per a la preparació d’eixes pells com per a la fabricació d’altres. Els neandertals varen desaparèixer amb l’arribada de l’Homo sapiens, segurament per un canvi que es va produir a les condicions climàtiques, que van fer més àrid el terreny debilitant així la presència humana fins que va a acabar per desaparèixer. Una de les últimes constàncies que es té d’aquells pobladors és per ací, pel sud d’Europa.

el_salt_alcoi_investigadora

La investigadora es troba amb molta cautela analitzant cada resta que apareix al sòl. Utilitza un pinzell i una aspiradora. Cadascuna de les xinxetes marca un residu, segons el color. Es poden veure amb total nitidesa restes de sílex, que empraven per fer fabricar els seus utensilis amb els que poder tallar fusta, pell o caçar animals. L’altre color marca restes orgàniques, es veuen restes de fusta cremada, testimoni de que potser allí feren un foc però també hi ha la mandíbula d’un conill, el qual ens ajuda a conéixer un poc sobre la seua dieta.

CURIOSITATS

• Recentment s’ha descobert que els seus habitants no vivien allí durant tot l’any però tampoc eren nòmades. Es movien per la muntanya segons l’època de l’any. El Salt era un deel seu emplaçament però no l’únic

La matèria orgànica es conserva en perfectes condicions el que permet estar descobrint una parcel·la de la vida neandertal fins el moment inaccessible

S’han pogut documentar biomarcadors de femtes humanes, el que ha permés saber que tenien una dieta omnívora

Font: Mireia Pascual./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *