Els Piñero. Autors del cartell de festes
• Jose i Antonio Piñero van començar a pegar bots d’alegria quan van saber que havien de fer el cartell • Prompte es van posar mans a l'obra • Ens conten tot el procés previs i de realització, així com les opinions sobre les crítiques
Jose i Antonio Piñero van començar a pegar bots d’alegria: “Per a nosaltres ha sigut un somni complit perquè s’hem presentat moltes vegades al concurs de cartells i els dos hem estat en alguna ocasió a les portes de guanyar. És algo que sempre ens ha fet molta il·lusió”, assegura Jose.
El primer que van fer els germans va ser anar a celebrar-ho i a continuació posar-se a treballar: “Pareix que sis mesos és molt de temps però quan ho tens que combinar amb la teua activitat de treball habitual, el tema es complica. A més està la dificultat afegida de ser dos. Encara que ens repartirem la faena molt bé els primers passos havien de ser consensuats”.
La part més conceptual ha sigut més d’Antonio, mentre que Jose en paral·lel s’ha dedicat més a desenvolupar els primers esbossos i el desenvolupament de l’obra pintada. “Hem hagut d’aprofitar dies festius i repassar cartells i tendències. Una vegada ja sabíem quina línia anàvem a seguir teníem que buscar un què i un perquè”.
Investigant sobre Sant Jordi, Antonio va descobrir coses que li van apassionar de la seua figura i de seguida els dos van consensuar que Sant Jordi havia de ser la figura central de l’obra. Van conèixer a Juan Anduix en la presentació dels càrrecs.
“Ens va agradar molt el xiquet i Jose va pensar: ‘quina personalitat té i que pintes amb eixe monyàs’ i li va fer un comentari a la mare: ‘Tu hijo me mola’. “Enseguida vam pensar que si finalment seguirem pel camí de Sant Jordi en el cartell, la possibilitat de que el xiquet l’ encarnara seria perfecta”.
Al descobrir la potencialitat de la figura de Sant Jordi li van comentar a l’Ajuntament si es podia fer alguna cosa per a ajudar a millorar la convivència i que poc a poc li se lleve la ‘coletilla de Matamoros’. Tant l’Associació de Sant Jordi com l’Ajuntament varen recolzar la idea i va anar endavant.
És de les poques vegades que s’ha utilitzat una persona real com a imatge en un cartell. L’altra vegada ho va fer Arbengol amb un Alferes cristià i Aracil que va pintar als seus fills. “Agafar al Sant Jordiet d’enguany era innovador, sabíem que de lluny la gent anava a pensar, per l’aspecte del xiquet, que havíem clavat una dona, però els xiquets tenen estos trets. El propi Sant Jordi el xicotet si li lleves el casc i l’armadura pareix una verge. Este xiquet té els trets com els té però té una personalitat brutal. Ell s’ha deixat melena i Sant Jordi en la seua època segurament seria un xic amb melena. Sabíem que anava a ser algo momentani, de fet es va poder veure en aquell silenci que es va fer a la plaça, la gent no sabia si aplaudir o xiular. Tot això quan t’apropes o coneixes el procés desapareix”, afirma Jose.
Ha sigut una inversió en felicitat per a nosaltres i per a la família”
El cartell porta molt de treball. Els germans van decidir que Juan tenia que tindre una estètica molt moderna i la seua germana, que és modista, va fer una peça que és com una armadura però feta amb feltre. Després van anar al casal i van triar un tratge que els va agradar. Mentre al taller treballaven fent la paret de fons. “Després varem compensar pensar quin element volíem que fora en relleu. Teníem clar que volíem que fós el metal pel passat industrial de la ciutat, que volíem que quedara reflectit d’alguna forma”, explica un dels germans. Després Jose va començar a pintar.
“Ací (en el taller de Piñero) ho varem muntar tot i varem habilitar una zona del taller tapada per a que no passara ningú preparat per a quan vingueren el regidor i l’alcalde a vore’l”, explica Jose i afegeix: “Ha sigut una inversió en felicitat per a nosaltres i per a la família”.
Lo del marc se’ls va ocórrer perquè volien fer una obra avantguardista i un altre tipus de marc s’haguera carregat l’obra. Alguna gent els diu que s’han saltat les normes, però els Piñero expliquen que no hi ha normes: “Varem anar a preguntar a l’Ajuntament i ens van dir que ho podíem fer. Després ja va vindre la idea de que el marc entrara dins del cartell per a que fora més ‘trencador’”.
Jose diu que en quant a les critiques agraeix molt que es parle del cartell: “Lo pitjor seria la indiferència. Jo agraïsc que es parle del cartell, perquè siga per a bé o per a mal, la gent ja està dedicant un temps a fixar-se. Jo agraïsc molts els anàlisis, compartisca o no el que hem fet, perquè nosaltres estem molt contents en el resultat. I la resta de comentaris de ‘és una merda’, ‘que el lleven ja’, a mi em fan riure, no m’afecten res. En el pack de l’encàrrec va el tema de que a alguns els agrade i a altres no, arribar a tot el món és molt complicat però nosaltres ens ho hem pres molt seriosament”.
La diferencia d’este cartell amb altres ha sigut també que se n’han eixit de la pròpia obra. Varen començar amb un esmorzar amb els artistes d’altres anys i els va vindre molt bé per inspirar-se i preparar-se per al que anava a vindre perquè els varen contar moltes anècdotes. Van fer un encontre amb els representats de les tres religions que compten amb la figura de Sant Jordi, a més de que la pròpia presentació en la Plaça d’Espanya amb la potent veu de Juli Mira.
“Nosaltres hem treballat amb els nostres equips amb els que solem treballar. Del taller de Jose Piñero van col·laborar 3 persones més. I en Imaginarte, l’empresa en la qual treballa Antonio, unes altres 3 o 4 persones. Estem molt agraïts a tots ells”, afirma Jose.
El dia de la presentació va ser un dia molt emocionant per als artistes. Asseguren que el matí va ser molt ‘xulo’ perquè van estar llegint molts missatges de gent que els escrivia per a dir-los que anava a ser un dia magnífic. Després van anar a dinar al Círcul Industrial i per la vesprada van estar veient com el penjaven. El moment a la Plaça va ser també molt intens. En primera fila estaven la mare dels dos i el fill de Jose, a més del Sant Jordiet i la seua família: “quan Juan va vore el cartell, que es destapava un poc per l’aire, es va posar a plorar”.
Destaquen que ha sigut un èxit aconseguir que no es filtrara i asseguren que si tingueren la possibilitat de tornar-lo a fer i els donaren a triar si fer-lo sols o junts de nou, tornarien a fer-lo els dos germans.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi