Arran de la campanya de voluntariat ambiental
per Xavier Pérez
S’obri el període per als voluntariats mediambientals. Campanyes en les quals gent, de manera desinteressada, exerceix tasques com les de vigilància i prevenció d’incendis, però també de neteja o fins i tot de reforestació. Aquestes iniciatives, positives i segurament imprescindibles, amaguen una realitat que potser a molts escapa però que provoca una necessària reflexió.
Potser polítics i càrrecs de confiança treballant de manera altruista?
On estan els professionals del medi ambient? On estan els ambientòlegs, biòlegs, geògrafs, tècnics forestals, etc…? Per què es realitzen voluntariats en l’àmbit del medi ambient però no en l’educació o en la sanitat? Per què no es realitzen campanyes per a que en els hospitals a l’estiu treballen infermers voluntaris? Potser polítics i càrrecs de confiança treballant de manera altruista? Açò seria desgavellat. Surrealista. No obstant açò, excloem dels nostres espais naturals als professionals, experts formats en conservació i protecció natural, convertint el medi ambient en un reducte de segona categoria en el qual no hi ha cabuda en inversió per a una gestió mediambiental professional. S’ha normalitzat el fet que el treball en el medi ambient ha de ser filantròpic. Perquè contractar professionals si tenim voluntaris que exerceixen eixa tasca de manera gratuïta? I després vénen els laments. Un dels principals problemes dels nostres boscos, rius, etc… és la falta, a molts nivells, de prevenció. Incendis, plagues o malalties estan intensament relacionades amb retallades pressupostàries, reduccions en la neteja i el manteniment, plantilles insuficients, manca de material… En aquest sentit, la millora en gestió forestal preventiva seria fonamental, gestió forestal, duta a terme per professionals, dotats dels recursos necessaris per a salvaguardar un patrimoni elemental.
És evident que la desocupació i la precarietat de condicions laborals no són circumstàncies alienes a cap sector hui en dia, i menys a l’àmbit del medi ambient. Però el fet que sistemàticament s’excloguen a uns professionals del seu àmbit de treball és com a poc un fet remarcable. Invertir al medi ambient és invertir en el futur. Allò social i ambiental, cada vegada més, veiem que van de la mà. Invertir en el nostre patrimoni natural, és invertir en qualitat de vida, és invertir en desenvolupament sostenible. Si retallem en els nostres espais naturals, si desprofessionalitzem un espai fonamental, correm un greu risc de perdre-los, i a la llarga, ho lamentarem.
Diu el poema que després del foc callen els arbres, i les flors, i les muntanyes. Voluntaris, professionals, gent de la ciutat i del món rural. Sense exclusions. No permetem que això ocórrega.
Comenta i participa-hi