Creu Roja Alcoiana: La lluita contra la pobresa
La Creu Roja Espanyola és una organització humanitària de caràcter voluntari • En concret, a Alcoi la Creu Roja fa més d' un segle que traballa amb la societat alcoiana • Actualment el seu president és Juan Miguel Cortés i el seu coordinador Pablo Granados.
Tota ajuda és poca a l’hora d’atendre les necessitats bàsiques d’una societat que s’ha vist brutalment empobrida durant els últims anys. La falta d’ocupació, font bàsica de sustente vital de la majoria de la població, escasseja (al voltant de 7.000 alcoians registrats en atur); i el que hi ha és summament inestable (el 90% dels contractes són temporals). La societat avança cap a una divisió econòmica cada dia més abismal entre una elit de superrics (que conten els seus diners en milers de milions de €) i la resta de la població, que observa perplexa com el seu poder adquisitiu descendeix.
Les xifres sagnen: el 35% de la població del País Valencià es troba en risc de pobresa i exclusió social. Afortunadament, són nombroses les persones, associacions i institucions les que s’ocupen i preocupen de rescatar als quals pitjor ho estan passant des que va començar en 2008 la Gran Recessió econòmica. Entre elles, un pilar bàsic alcoià és la Creu Roja, que dedica bona part de les seues forces a lluitar contra dues amenaces socials creixents: la pobresa i l’exclusió social. En ella, i amb ella, col·laboren diferents sectors de la societat: empreses, particulars, institucions públiques, voluntariat… Avui anem a conèixer les accions, realitats i experiències a les quals s’enfronten dia a dia alguns dels companys de l’associació.
Lluita contra la desocupació
“L’única forma de sortir del circuit de la pobresa és mitjançant el treball”, ens comenta Maite Manzaneque, una de les encarregades, al costat d’Elena Arteaga, del departament d’ocupació. A través d’aquesta secció s’ofereixen tot tipus d’ajudes i facilitats perquè les persones aturades puguen accedir al món laboral i així integrar-se en la societat: orientació i assessorament laboral, cursos de formació, mediació entre empreses i treballadors… Actualment estan desenvolupant el ‘pla de famílies en desocupació’, un programa que consisteix a atendre a famílies completes per crear sinergies entre tots els seus membres amb l’objectiu de la reinserció social.
Qualificacions acadèmiques, assessoria en la creació de currículum, formació a través de xerrades i cursos, motivació i dotació de característiques necessàries per enfrontar-se a un lloc de treball són alguns dels serveis que s’ofereixen al públic. A més, en el panell de treball es poden trobar ofertes de tot tipus de qualificació: des de torner fresador a un administratiu amb idiomes.
Es tracta d’un departament que està explorant noves formes de treball i d’expansió social: “per ajudar a les persones que vénen necessitem que s’impliquen amb nosaltres de debò, és a dir, que tinguen un seguiment continuat i una motivació per a l’aprenentatge i el reciclatge”.
Lluita d’emergència diària
Rescatar del carrer a persones que, pel motiu que siga, s’han quedat sense diners i recursos i no tenen un sostre sota el qual dormir és l’objectiu de l’Alberg de transeünts i Unitat Mòbil. Aquest departament s’encarrega de facilitar els recursos bàsics a aquestes persones: sostre, alimentació, rentat de roba i condícia personal.
El seu responsable, Josele España, ens comenta que tan sol l’any passat, van atendre a 170 persones. 170 històries personals: de problemes de drogoaddicció, de desastres econòmics, de complicacions psicològiques, de famílies desnonades, de mala fortuna…
El perfil de persones que són ateses és molt divers. El més comú no és el de l’indigent acostumat a viure al carrer, sinó el de l’home de 50 anys de mitjana que ve d’altres ciutats en cerca d’ocupació i que es queda sense diners abans de trobar-la. També, encara que amb menor freqüència, gent jove, dones, famílies i gent d’edat elevada. “Amb aquest servei no els solucionem la vida, els solucionem el dia”, comenta Josele.
Quan aquest senyor s’aixeque l’endemà continua tenint les seues necessitats, però li hem donat aquest dia o nit perquè ell puga continuar viatge a la recerca del treball”.
A més de l’auxili material, és fonamental l’ajuda psicològica que els treballadors de Cruz Roja procuren a les persones. Cal tenir en compte que ningú vol estar en la situació en la qual es troben els afectats, per aquest motiu una de les necessitats que se’ls atén és la de la comunicació: parlar amb ells, escoltar-los i parar-los esment: “ací la gent entra i potser a les 12 de la nit ja està plorant. Et criden i comencen a parlar amb tu. I quan s’aixequen l’endemà et fan una abraçada. S’acomiaden com un gran amic. Aquest agraïment és el que a tu et queda”.
Lluita contra la fam
Un altre dels departaments clau en la lluita contra la pobresa de la Creu Roja és el d’alimentació. En ell s’encarreguen d’oferir ajudes alimentàries i prestacions per pagar les necessitats bàsiques de les famílies. Parlem amb Maria José Mayor, ens explica que són 455 les famílies que són actualment ateses. I són moltes més les que no poden atendre per falta de recursos. I és que la Creu Roja té límits: els seus recursos depenen de les aportacions de les institucions públiques (que embolicades en la Gran Recessió han minvat els seus fons), d’empreses i particulars voluntaris. En 2015, entre setembre i octubre ja s’havia esgotat el pressupost de tot l’any, 70.000 €. En aquest sentit, la realitat els desborda. Econòmicament, però també afectivament: doncs com diu Maria José: “les famílies a les quals atenem són part de la nostra família. Les tenim en l’ànima”.
les famílies a les quals atenem són part de la nostra família. Les tenim en l’ànima”
Una de les crítiques que realitzen recau sobre incompatibilitat de la normativa de les prestacions amb els contractes temporals i precaris. Una persona que signa un contracte laboral perd el dret a les prestacions. Si es tracta d’un contracte, posem el cas, de quatre dies al mes, no li compensa. Per tant, tal com està establert és un sistema que perpètua la situació de dependència de les persones per les prestacions.
Les lluites des de l’arrel
Arribats a aquest punt, no cap més que assenyalar que l’encomiable labor de la Creu Roja alcoiana està produint els efectes que es proposa: lluitar contra la pobresa i l’exclusió social. No obstant això, com afirmen els seus treballadors, la solució per a les persones solament vindrà a través una ocupació estable i de la redistribució de la riquesa. Dues condicions que, tal com assenyalen tants experts en la matèria, vénen acompanyades de dos problemes: les polítiques de retallades i austeritat que se segueixen aplicant al nostre país i el fet que els inversors troben més oportunitats de negoci en l’economia especulativa que en la productiva.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi