Foradia elgrat

Francesc Gisbert: “els alcoians hem de recuperar el caràcter lluitador, innovador i d’espenta”

• Entrevista a l'escriptor i educador Francesc Gisbert. Parlem amb ell sobre la importància de la nostra cultura i sobre la seua activitat.

francescx-gisbertFrancesc Gisbert és professor, escriptor, doctor en Filologia i autor de vora quaranta llibres, on combina la novel·la, amb obres com Els lluitadors, ambientada a l’Alcoi industrial del segle XX, o Un món de bojos. També ha escrit molts llibres infantils i juvenils, manuals divulgatius sobre la cultura popular, com Màgia per a un poble i A què juguem?, llibres de text i imparteix cursos de formació per al professorat. Des de fa uns anys, col·labora amb Escola Valenciana de l’Alcoià-Comtat.

  • El 9 d’Octubre celebrem el dia del País Valencià, quins aspectes d’aquest fet hauríem de ressaltar avui dia?

Hi ha una cançó de Raimon que diu “qui perd els orígens, perd la identitat”. És això el que s’hauria de recordar el 9 d’octubre. No és una festa folklòrica per dir quatre parauletes bensonants i prou, fins l’any que ve. El 9 d’octubre és la festa que ens reivindica com a poble. Saber d’on venim és imprescindible per saber qui som i cap a on ens convé avançar. La identitat d’un poble va unida al coneixement de la seua història, la real, no la que ha interessat contar. De tots els episodis de la nostra història amb conseqüències, des del 9 d’octubre, fins a l’aprovació de l’Estatut d’automia, passant pel 25 d’abril o la batalla d’Almansa.

  • Estem en un període històric global que no afavoreix necessàriament les identitats territorials. Com valores la situació de la nostra cultura i la nostra tradició?

La humanitat és la suma de totes les cultures. I el planeta és la suma de tota la biodiversitat. D’igual manera com la biodiversitat és una necessitat irrenunciable, i és un desastre ecològic la pèrdua d’espècies animals, vegetals o la degradació de la natura, la pèrdua de la diversitat de llengües i cultures també és empobridor. La globalització hauria de possibilitar compartir i conéixer millor la riquesa cultural que ens fa humans, que ens fa ser tolerants i respectuosos amb els altres. No hauria de ser un mecanisme uniformitzador i de dominació. El món és més ric com més divers, no com més igual i repetitiu. És una lliçó que haurem d’entendre si aspirem a progressar com a societat i com a humanitat.

Alcoi, per exemple, té un passat impressionant”

  • Precisament tu eres un “activista” molt prolífic tant de la nostra cultura com de les nostres tradicions, perquè és important que no es perden?

El món no pot canviar-se d’una, com qui pinta una paret amb una brotxa. Però pot millorar-se a poc a poc, amb pinzellades menudes. Moltes persones, aportant la seua pinzellada humil, poden fer grans coses. La cultura ens ajuda a ser persones, tant l’acadèmica, la dels llibres (per entendre’ns) com la cultura popular (la que ens transmeten els pares i els avis).

Un dels meus besavis, per posar un exemple, se’n va haver d’anar a treballar als Estats Units amb 17 anys, quan el camp valencià es va arruïnar per la fil·loxera, cap als anys 20 del segle passat. No havia eixit del seu Agres natal en la vida. A la família féiem broma perquè era l’únic que quan tornà, sabia anglés (sense haver anat mai a escola), i li déiem “l’internacional”. Jo encara el vaig conéixer de xiquet. I em va impressionar, perquè a pesar d’estar tan rodat (com molts dels nostes joves que han d’emigrar), conservava un coneixement impressionant del nom i utilitats de les plantes, de la toponímia del terme, de les rondalles i les llegendes i parlava un valencià riquíssim. Ell ens explicava que, si havia aguantat i superat tantes estretors, en l’emigració i en la guerra, era perquè totes aquelles coses que sabia l’havien fet com era, amb un caràcter de pedra, que aguanta i fa marge, i no d’argila, que es desfa i se l’emporten les riuades.

  • Posa’ns alguns exemples concrets de la nostra cultura que cal preservar i fomentar?

Els valencians tenim la sort de viure en una terra de gran riquesa històrica, cultural i natural. Alcoi, per exemple, té un passat impressionant, però fa temps que està caent a trossos, sense que siguem capaços de salvar-lo o reemplaçar-lo per res de nou. Els alcoians hem de recuperar el caràcter lluitador, innovador i d’espenta que ens va donar anomenada al passat, i aplicar-lo a tornar a ser grans en el futur. Però sense oblidar quines són les nostres arrels. Perquè les arrels, no són una cadena, que t’obliga a quedar-te sempre al mateix lloc. Les arrels són les venes que et posen en contacte amb la terra i et proporcionen la força per a créixer, evolucionar, millorar i poder ser tot el vols.

Ara, per exemple, tots els xiquets intenten aprendre, almenys, tres llengües a l’escola. I això està molt bé, si no perdem el nord. Però a més d’ensenyar-los a parlar, han d’aprendre a escoltar, a ells mateixos, i als altres. Jo encara he conegut un món on els avis, que hui en dia destorben, eren una peça central de les cases, i ens contaven històries als xiquets, i ens treien a passejar i ens parlaven de les plantes, dels animals, de l’oratge. I tot això, ens donava una cultura i un caràcter valuosíssim. I encara he conegut un món on els xiquets jugàvem al carrer i a l’hora del pati, als quatre cantons, a acaçar, a parat-disparat, a trencar el fil… Els xiquets de hui en dia no juguen. S’estan tot el dia amb el mòbil o amb uns joguets caríssims.

Vivim en un món pragmàtic i utilitarista, on ens diuen que les persones valen pel que tenen” 

  • Francesc Gisbert AlcoiDe la teua recent obra, “Un món de bojos”, un dels missatges que es desprén és la denúncia del funcionament sense escrúpols de les grans empreses transnacionals, en concret de la farmacèutica. En el sentit que la majoria de la població vivim amb dependència de corporacions  sense valors humans, vivim en un món de bojos?

Sempre intente tractar temes diversos en els meus contes i novel·les. Quan escric per adults, m’agrada contar una història i “dir” alguna cosa més. La novel·la Un món de bojos és una crítica, irònica, satírica sovint, de la societat actual. Una societat on ens fan creure que som lliures quan, en realitat, ens fan anar per on volen. En política, en modes, en gustos, en drets, en la salut… La novel·la fa una crítica al negoci de la salut, d’aquelles malalties inventades, però que ens fan creure que tenim, i que podríem solucionar si ens permeteren canviar, mínimament, la nostra vida.

És una novel·la coral on cadascun dels deu personatges conta un tros de la seua història, de la seua veritat, per a completar el mosaic. He intentat que combine un punt de denúncia i un punt d’humor. Si aspirem que els lectors ho passen bé llegint, primer, ho hem de passar bé llegint. Alguns lectors se sorprenen, pel canvi de registre, perquè havien llegit abans Els lluitadors, una novel·la històrica ambientada a l’Alcoi industrial i revolucionari de les primeries del segle XX. Però d’això es tracta, de sorprendre.

  • Com a membre actiu de la Coordinadora pel Valencià, en quin estat creus que es troba la llengua valenciana en l’actualitat?

Vivim en un món pragmàtic i utilitarista, on ens diuen que les persones valen pel que tenen i les coses valen pel que aprofiten. I això no és veritat. Tenim la sort de conviure amb dues llengües, i ser bilingües amb un poc de voluntat que posem. És una sort, no una desgràcia. I ser bilingües, des de menuts, és la millor porta per aprendre terceres llengües. Totes les persones que saben valencià, saben castellà, i són bilingües. A la inversa, no sempre.

L’escola, tant la pública com la concertada, ha d’apostar pel valencià”

El valencià ha recuperat, en part, els usos acadèmics, però ha perdut molts parlants espontanis pel prejudici de no aprofitar tant com una altra llengua. Hem de deixar a les noves generacions un món tan o més ric que el que hem trobat. La llengua forma part del nostre patrimoni cultural, com la Font Roja del patrimoni natural o els monuments del patrimoni històric. I com a patrimoni de tots, l’hem de preservar i defensar.

  • Quines mesures i accions haurien d’aplicar-se per tal de fomentar la nostra llengua?

Conéixer una llengua és sempre una oportunitat. I hem d’aprofitar-la. El valencià és patrimoni de tots, amb independència de les idees i la procedència. L’administració ha de donar exemple, i garantir i promoure el seu ús. Cosa que no sempre fa. L’escola, tant la pública com la concertada, ha d’apostar pel valencià com una peça clau de l’ensenyament plurilingüe, ja que com més llengües parles de menut, quan som esponges, més llengües dominaràs de gran. Ara com ara, es fa necessari aconseguir una ràdio i una televisió valencianes dignes i de qualitat, que aposten decididament per prestigiar i potenciar la cultura.

  • Quins nous projectes tens entre mans?

Actualment, a més de l’activitat habitual a l’ensenyament, coordine un projecte de divulgació de la cultura popular i d’animació a la lectura, “Viatjant i llegint”. Entre l’estiu i la tardor estem organitzant rutes literàries i de contacontes per molts dels nostres pobles. Com autor, el 21 d’octubre per la vesprada presentem al Teatre Principal d’Alcoi una nova col·lecció de contes il·lustrats, “Els amics dels monstres”, amb Els amics del Butoni. Un espectacle en què explicaré contes, acompanyat d’un concert de Dani Miquel i d’una animació de la companyia teatral Disparatario, que ha fet una obra teatral de titelles a partir d’un altre conte meu, La Maria no té por. També estem en l’època de presentacions de la novel·la Un món de bojos i d’un manual divulgatiu, Una història de la literatura infantil i juvenil, amb què em vaig doctorar fa poc.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *