El cartell de festes a Cocentaina vist per la seua autora Silvia Botella
La imatge principal del cartell anunciador de les festes de Moros i Cristians de 2016 es una fotografía de l’any 2011 • Vull donar les gràcies a la Federació Junta de Festes per donar-me la oportunitat de viure la experiència del disseny del cartell
La imatge principal del cartell anunciador de les festes de Moros i Cristians de 2016 es una fotografía de l’any 2011, feta per mí, Silvia Botella, del dia de l’alardo.
Per a mí, l’alardo es el dia clau de totes les festes. A banda de ser el meu dia preferit per a capturar imatges, pense que “els trons” es el resum de tota una festa que conta la batalla per la conquesta i re-conquesta d’una terra treballada per persones humils, que vivien dels productes del camp, la dacsa, les olives, el blat… Tota la riquesa que ens dona la nostra terra.
D’ahí, que la filà que apareix representada al cartell siguen els maseros, el bàndol cristià més representatiu i/o originari de les nostres comarques. Llauradors convertits en guerrers atacant un castell moro, amb la bandera preparada per traure els àrabs de la terra i reconquerir les terres i el castell, plantant la bandera cristiana anunciant la victòria. Tota aquesta imatge es veu envoltada per un negatiu fotogràfic pixelat i al mateix temps envellit o desgastat, representació gràfica de la meua tasca professional i l’antiguitat de la nostra festa. La meua trajectòria en la fotografía es va iniciar amb els negatius en blanc i negre, amb el procés de revelat i possitivat químic manual, per passar al treball amb negatius i diapositives a color i actualment, immersa de plé en la era digital (d’ahí, que el negatiu de la imatge es veja pixelat, mostra gràfica de la evolució de la fotografia).
Les tipografies utilizades també tenen el seu significat, els “moros” amb una cal·ligrafia manuscrita i el “Cristians” amb una més rígida i de línies rectes. Dues tipografies que contrasten al igual que els dos bàndols, sent contràries totalment i recordant les formes de les armes de cada filà. Els sables sinuosos per als moros i les espases rectes per als cristians, recordant a la mitja lluna i a la creu.
Per últim, però no per això menys important… una partitura musical, d’esquerra a dreta sobre el nom del nostre poble. La música és el llenguatge universal i una part imprescindible de la nostra festa. Per això, a pesar que el dia dels trons és el dia que menys activitat musical i de bandes hi ha al llarg del día, no podía deixar de costat la importància d’aquesta en la festa. Cocentaina és terra de compositors i músics de renom al llarg del territori espanyol i més enllà, sobra nomenar el reconeixement mundial del nostre “Paquito el Chocolatero”, i de tots els músics que tenim treballant en allò que els apassiona, dins i fora de la nostra Cocentaina.
Però la partitura que apareix al cartell, no és una qualsevol, no són unes notes escollides a l’atzar, i son, si cap, les que acaben de perfilar un cartell que per a mí, serà una mica més especial. Aquestes notes pertanyen a una marxa Cristiana de 2011, obra de Vicent Cortés i dedicada al seu fill Nadal. Aquestes notes pertanyen concretament a la partitura de caixa, que era l’instrument que el nostre amic Nadal, tocava amb la Unió Musical Contestana. Nadal va faltar l’1 d’Abril de 2016, i uns mesos abans, al notificar-li que era l’encarregada de dissenyar el cartell de les festes d’enguany, em va prometre que si es trobava amb forces, estaria sentat amb mí la nit de la presentació del cartell. La enfermetat, no ens deixarà compartir “pà i mantel”, però no podrà impedir que compartim Tu i Jo, aquest cartell.
A Nadal…per Músic, Fester i Amic.
Visca la Festa
Visca Sant Hipòlit
I per damunt de tot….
Visca la Germanor
Vull donar les gràcies a la Federació Junta de Festes per donar-me la oportunitat de viure la experiència del disseny del cartell, a tota la gent que recolza el meu treball dia a dia i a tots els que critiquen la meua feina, perquè m’ajuden a millorar i no acomodar-me.
També vull demanar disculpes i al mateix temps donar les gràcies a la família Cortés-Orts i a la Unió Musical Contestana, per facilitar-me la partitura sense fer preguntes i creent-se les excuses que els posava per a aconseguir-la, ja que no volía que ningú sabera cap detall abans de la presentació.
Gràcies
Comenta i participa-hi