Compromís demana salvar un xiprer singular a la Font Roja
Anna Climent: 'Hem de dedicar els esforços a salvar el xiprer de Monterrey de la Font Roja' • Aquest arbre, juntament amb el teix i un cedre, són els tres més grossos de l'esplanada i va ser plantat a les acaballes del S XIX. • Tallar un arbre no és resoldre el problema, i veure com conservar-lo, en canvi, és part de la solució.
Hi ha a Alcoi un xiprer singular, al costat de l’ermita-santuari, dalt del mur de pedra en sec de la Font Roja, plantat fa més d’una centúria. És un xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) que ha saltat a la polèmica perquè, just per estar massa a la vora del marge por estar en perill de fer solsir el mur de pedra en sec.
També hi ha qui interpreta justament el contrari, que les arrels de l’arbre poden estar cosint la riba, com ho fan els bulons, i impedint que aquesta es desmorone perquè l’arrelam té un creixement en sentit horitzontal que cobreix la superfície del cóp.
El nostre xiprer a la Font Roja tot i tindre un port discret, compta amb un diàmetre de troc considerable i forma part de l’imaginari visual i estètic de tothom que visita el paratge i que quedaria dramàticament reduït si es talara el xiprer. A més, el seu vigor vegetatiu no es veu compromés, ans al contrari, amb el pas dels anys ha reforçat la soca més propera a la vora i ha reequilibrat el seu creixement en sentit oposat per mantenir l’estabilitat del trall.
Des de Compromís insten als serveis tècnics de l’Ajuntament a què tallar un arbre no és resoldre el problema, i veure com conservar-lo, en canvi, és part de la solució.
Siga com fóra, la polèmica està oberta i, des de Compromís només instem a què es busque qualsevol solució (si és que vertaderament cal actuar) que implique salvar eixe xiprer singular.
La regidora Anna Climent destaca: «S’han apuntat solucions dràstiques i dramàtiques que passarien per la tala de l’arbre i considerem des de Compromís, igual com també ho consideren altres responsables de la Font Roja que això és una bestiesa, la prioritat és salvar el xiprer, i reforçar el mur si escau. Ningú no es plantejaria talar el teix del restaurant».
Aquest arbre, juntament amb el teix i un cedre, són els tres més grossos de l’esplanada i va ser plantat a les acaballes del S XIX. En eixa època es van plantar altres exemplars de Cupressus macrocarpa a masos, ermites i cementiris. Climent ratifica: «Hi ha pocs exemplars de C. macrocarpa, en tenim un grup de xiprers de Monterrey davant l’antic sanatori antituberculós de la Torre de les Maçanes que ha sobreviscut a l’edifici que està en runa».
La regidora de Compromís conclou: «Ens agradaria que abans de prendre cap decisió sobre la tala de l’arbre, es valoren altres opcions en consonància amb la protecció del valor monumental de l’arbre en qüestió i es respecte la seua singularitat.”
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi