La modernització de la pobresa
Mirada al món per Ester Jordà./
Diversos autors han intentat donar nom a l’alienanització que nosaltres, els éssers consumidors, estem vivint. En menys de 100 anys la nostra identitat cultural i les coses que es refereixen a les costums, higiene, vivenda, família, ètica… i en general la societat ha canviat tant que les generacions actuals no poden entendre el mode de vida de principis del segle XX.
Resulta fàcil tirar la culpa al capitalisme, al consumisme barbar que estem vivint, però si s’enfonsem en allò que comporta ens sentirem com unes pobretes rates de laboratori: condemnades a viure com ens obliguen des de fora.
A finals dels 70 Ivan Illich ja va parlar d’una pobresa nova, entesa com un empobriment de les capacitats mentals i, inclús, operacionals en el moment de fer front als problemes quotidians i que acaba per buscar solucions en el consum.
Quan tota una societat cau en el consum desmedit eixes capacitats individuals i col·lectives que aprofitaven per eixir endavant en la vida desapareixen. Hui en dia, sense supermercats i farmàcies, no sabríem sobreviure. L’especialització al treball també ens ha convertit en persones que no saben mirar de manera global els problemes, ens han educat per a ser dependents. Per tant, esta societat moderna, encara que amb moltes coses bones, és una societat dependent. Quan un individu té un problema recurreix al consum; tallers de creixement, llibres d’autoajuda, roba, tecnologia… Així, cada vegada estem més desprovists de ferramentes per a la nostra autonomia (no sabem ni com és la planta de la que s’extrauen els aliments, ni tenim idea de primers auxilis bàsics) de manera que també no sabem definir ni tan sols les nostres necessitats a partir de la pròpia experiència (mireu el fracàs escolar que està en xifres escandaloses)
cada vegada estem més desprovists de ferramentes per a la nostra autonomia (no sabem ni com és la planta de la que s’extrauen els aliments, ni tenim idea de primers auxilis bàsics)
Encara que sone marxista no podem negar que la llibertat que vivim és sols una nova gàbia amb barrots de diamant. No som lliures perquè ens domina la necessitat de consumir, no som autònoms, depenem d’estrenar un pantaló o unes sabatilles quan estem de baixa moral.
També, al separar-se el productor del consumidor s’han invisibilitzat les relacions personals i amb això també augmenten les injustícies. Sabem que la roba està fabricada a Bangladesh en condicions miserables però com no veiem a la dona que es deixa la vista en la samarreta, com no veiem les seues mans mutilades… sols reparem en que no li ‘pega’ al pantaló que acabem de comprar.
Així, el capitalisme està tan dins de nosaltres com a individus que no podem esperar que els xicotets canvis ecoeficients puguen arreglar gran cosa. No obstant, poc ens queda als consumidors finals més que interrogar-se sobre com estan produïts els productes qué consumim, on anirà a parar l’envoltori, o si està recolzant a productors locals.
Però sempre eixen noves iniciatives que ens ajuden a lluitar contra este consumisme caníbal. Hi ha una aplicació per a mòbils Android anomenada ‘Buycott’ que ens permet, al escanejar el codi de barres de un producte, tindre informació sobre el productor i el procés de producció. Una bona ferramenta per a un consum responsable perquè com diu la cançó d’un anunci de centre comercial… ‘tampoco quiero tanto ohhh’
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi