Foradia elgrat

Lionel, ara fa vacances

per Jose Carlos Plà

L’arribada del mes de Setembre ens ompli de tristesa per la mort de Lionel Grau, una persona que desbordava alcoiania i que deixa per tant orfe a un poble per el qual l’industrial tant ha fet.

Em venen a la ment lletres i himnes d’acomiadament preciosos, com el “cant dels ocells” que sona en molts actes o camps de futbol, o el “hasta siempre comandante” en el que el poble cubà deia adéu al Che Guevara; però per al bo de Lionel, crec que no hi ha millors paraules i més alcoianes que les que va compondre el gran Ovidi a “les meues vacances“… ¡tu no hauràs mort, Lionel, faràs vacances!

foto lionel color2

A Lionel vam tindre l’oportunitat de conéixer-ho farà un parell d’anys en una entrevista que ens va concedir i en la que ens va parlar distesament durant un parell d’hores; per tant no sóc la persona que haguera de parlar de la figura d’aquest emblemàtic home, perquè un muntó de persones el coneixien molt més que jo; però sí que és de veres que si en eixe curt espai de temps una persona és capaç d’impactar-te, sorprendre i de fer-te reflexionar, no hi ha dubte que estàvem davant una persona extraordinària. Recorde amb certa melancolia de com es sentia una mica soles en eixa tasca de mecenatge, i demanava més ajuda dels empresaris per al seu Alcoi i en especial per a l’esport. Ens contava com estava disgustat encara per com es va fer la conversió de l’antic aquarterament Vizcaya 21 en l’actual Centre Comercial. O com no l’importava, crec que al contrari li encantava ser l’estendard de la frase “això ho pague jo“, presumint inclòs d’haver acudit a vorer l’actuació de Xavi Castillo a primera fila. O l’orgullós que es sentia de la seua Capitania de 1998 amb els Berberiscos, “vam pegar el colp baixant amb Lawrence d’Arabia. 

Desitjava i de debò que ho ha aconseguit, ser recordat com una bona persona que tan sols volia el bé per al seu poble, Alcoi d’on ell feia gala, encara que va nàixer a Benasau.

Recorde amb nostàlgia com li dia a un netet seu al que duia de la mà, que gràcies a “El gratis” s’havia fet famós, quan evidentment érem nosaltres els que estàvem agraïts a aquest entranyable cavaller.

Podríem afegir el sense fi d’elogis que des de totes les esferes s’han dit en el seu adéu, únic, genuí, irrepetible, pèrdua irreparable, etc., són alguns dels qualificatius que tant en el social, cultural o esportiu, que es van poder sentir. Recorde amb nostàlgia com li dia a un netet seu al que duia de la mà, que gràcies a “El gratis” s’havia fet famós, quan evidentment érem nosaltres els que estàvem agraïts a aquest entranyable cavaller. A més a més amb posterioritat i al voltant d’una taula al Restaurant La Fusteria de Cocentaina on vam compartir amb ell els comentaris que la gent li havia fet després de la publicació.

El multitudinari acomiadament que els alcoians li van rendir, amb totes les autoritats més destacades que li van dedicar paraules molt emotives, és una prova de l’estima i admiració que despertava aquest mecenes que es va implicar tant en l’esport com en la cultura i societat, i sempre amb un denominador comú, Alcoi.

foto lionel color4Que les entitats estan per damunt de les persones, és un fet, però pense que també és cert que el CD Alcoyano y el Patín Alcodiam tenen molt per agrair li a Lionel, que sempre ha estat per a ajudar quan qualsevol dels clubs del seu cor passava per dificultats. Se’ns ha anat el President d’honor del Enrile PAS Alcoi club que en l’actualitat milita en la màxima categoria de l’hoquei espanyol mentre que amb el club dels seus amors, l’Alcoyano formava part del Consell d’Administració i és fàcil que no es puguen contar les voltes que possiblement hi ha salvat a qualsevol dels dos clubs d’una desaparició segura; en eixe aspecte se’n va tranquil, perquè segons paraules seues el club està dirigit pel millor President de tots els temps, Juan Serrano. Alcoyano i Alcodiam perden a un referent, un muscle on sostenir-se i imagine que tant aquestes dues entitats com les autoritats faran perdurar la memòria d’aquest industrial que se m’ocorre que podria donar-li nom al pavelló on juga el Patín o el municipal del Collao podria perquè no, ser Collao Lionel Grau, el temps ens ho dirà i ell des de les seues vacances ho veurà.

Gràcies per tot, Lionel.

D. E. P. Lionel Grau Mullor.

Font: Joseca./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *