Foradia

L’Alcoyano passa per damunt a l’Hèrcules al Collao

C.D. Alcoyano 3 - 0 Hercules • Un derbi amb un bon grapat d'aficionats desplaçats des de la capital alacantina • Pluja de tovallons per a rebre a l'Alcoyano, vora 3000 espectadors • Ara als blancs i blaus tindran dos desplaçaments consecutius

Com una festa podríem qualificar el viscut el Diumenge al Collao, on la presència del Sant Jordiet, Tomás Pascual Cantó, una pluja de tovallons per a rebre a l’Alcoyano, vora 3000 espectadors, a més una victòria per tres gols a zero i un acomiadament al conjunt de Seligrat digna de les millors vesprades de futbol en un escenari mític.

alcoyano-herculesLa comunió entre afició i plantilla, és un fet donat que aquest Alcoyano juga tal com ha agradat sempre en Alcoi, i quant eixes circumstàncies es donen en un clàssic, en un derbi que enfronte a Alcoyano i Hèrcules, amb un bon grapat d’aficionats desplaçats des de la capital alacantina, fan que la data del 27/11/16 la marquen en vermell a partir d’ara els blancs i blaus.

El partit va començar amb un Alcoyano clarament decidit a trobar el camí del gol, cosa que ocorreria al minut 23 quan José García un dels destacats del partit fa una centrada des de la dreta que caboteja de dalt a baix el capità del Deportivo, Antonio Navarro, marca’n el primer a Iván, que pareixia que anava a rebutjar l’esfèric, però finalment el baló s’allotja al fons de la xarxa.

Cinc minuts després ve una de les dues jugades claus del partit, en un dels poquets errors de l’àrbitre, qui no aprecia falta sobre Fran Miranda en la frontal de l’àrea herculana, i permet una contra fantàstica conduïda per Miñano, que cedeix a Chechu al qui clarament tomba Barreda, i el col·legiat Luis Collado, assenyala penal. El mateix Chechu fa el llançament, però fora i alt, per l’esquerra de la porteria de Marc Martínez. L’altra jugada ressenyable va ser l’última de la primera meitat i va ser l’expulsió per doble groga de Pedro de l’Hèrcules per una entrada al davanter de Petrer, David Torres, que un Diumenge més es va buidar com la resta dels companys al terreny de joc.

S’obrien noves expectatives per segona part en la qual els alacantins van aguantar vora mitja hora sense gaire tindre ocasions de gol, però almenys sense que l’Alcoyano trobara de nou el camí del gol, però aleshores una vegada més Gato es va encarregar de marcar per l’escaire el gol de la tranquil·litat després d’una gran passada d’altre vell roquer, Álvaro García; tots dos es fonien en una abraçada en solitari després de la celebració en conjunt.

I si veterans eren els protagonistes del segon, tot el contrari en el tercer, on el jove de la pedrera Ángel, tornava a marcar aquesta temporada i tancava el partit amb el tercer de l’Alcoyano, en el temps afegit, i també tercer d’Angel López en el que portem de campionat. Va ser sense cap dubtes la guinda del pastís, donat que l’afició embogia d’alegria perquè una vegada més i davant l’etern rival, el Deportivo ho havia aconseguit.

Per l’Alcoyano jugaren: Marc Martínez, José García (Ángel, min. 86), Álvaro García, Fran Miranda, David Torres, Mariano (Jorge Hernández, min 61), Jony, Navarro ©, Tomás Ruso, Gato i Barreda (Arques, min 73).

Àrbitre: Luis Collado del col·legi andalús, que va tindrer un molt bona actuació, amonestant per l’Alcoyano a Jony, Gato i Barreda.

Gols: 1-0 Navarro, 23 min. 2-0 Gato, 73 min. 3-0 Ángel , 92 min.

Ara als blancs i blaus tindran dos desplaçaments consecutius a terres valencianes i tots dos contra conjunts filials, donat que el Diumenge vinent a les 12,00 jugaran al mini estadi davant el Villarreal B i un setmana més tard ho farán en València davant el LLevant B, per a tancar la primera volta i l’any 2016 al Collao davant Atc. Baleares.

 

Font: Joseca./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *