lasarga subscriutegrat

Rafael Calbo i l’art pictòric comercial alcoià

• Rafael va compaginar els seus estudis amb el món laboral artístic. • Aquest tipus d’art està distribuït per tot el món. I el punt de naixement és Alcoi. • Ara mateix hi ha a Alcoi un potencial creatiu.

rafacalbo-2

Rafael Calbo és professor de Diseny Gràfic en l’Escola d’Art i Superior d’Alcoi. Combina la docència amb l’activitat artística, en aquest àmbit es defineix com “un dissenyador que pinta o un pintor que dissenya”. A més s’ha dedicat des de l’any 2007 a investigar sobre el tipus d’art pictòric comercial que Alcoi va conéixer des de l’any 1950 fins al seu declivi (sobre l’any 2003). Un treball d’investigació que ha culminat recentment amb unes jornades i amb la publicació del seu llibre: L’altra Pintura. D’un temps, un indret i una indústria.

La inquietud artística de Rafael desperta a molt primerenca edat, amb 11 o 12 anys: “expressar emocions, sentiments i idees a través d’imatges que un crea em pareixia una cosa màgica”. Des de llavors va començar a rebre classes de pintura i a encarrilar la seua carrera formativa cap al món artístic: “després d’acabar en l’Escola d’Arts i Oficis em vaig matricular a la facultat de Belles Arts de València”.

Ara mateix hi ha a Alcoi un potencial creatiu”

Rafael va compaginar els seus estudis amb el món laboral artístic, en concret va participar directament del tipus de producció artística comercial alcoiana que més endavant, a partir del 2007, serà la protagonista del seu treball d’investigació.

Aquest tema, l’art pictòric comercial alcoià que va començar a la segona meitat del segle XX, “era un tema que no estava gens explorat, ningú havia fet un estudi rigorós i seriós sobre ell. Per diverses causes: alguns pensaven que era un tema de no massa altura intel·lectual, alguns sectors consideren que és un tema prosaic, massa popular (pot haver-hi eixe prejudici); i per l’altra perquè també és de veres que la gent que es dedicava a aquest sector, sobretot els pintors, no volien parlar”.

Segons ens comenta Rafael, abans que ell, dos investigadors havien intentat estudiar aquest tema, però per la dificultat d’obtenir informació per part dels pintors, van haver d’abandonar la iniciativa.

rafacalbo

I és que cal tindre en compte que “la majoria dels pintors comercials, no tots, es desenvolupaven en l’economia submergida i tenien por al fet que els denunciassen. Alguns sí que eren autònoms i alguns estaven contractats per empreses, però hi havia molts que no. També tenien por perquè ací la còpia estava a l’ordre del dia, i hi havia marxants amb pocs escrúpols que venien còpies a preus de l’original.

Era un sector difícil d’obtenir informació. Però com jo l’havia viscut des de dins, sabia on buscar les fonts. A més, vaig començar la meua investigació en el moment de decaiguda i la gent ja no tenia tanta por de comentar. Vaig fer un estudi de camp i em vaig adonar que l’únic article amb certa serietat que vaig trobar era d’un professor de la Universitat de Chicago que li diuen Christopher Reed”.

Aquest tipus d’art està distribuït per tot el món. I el punt de naixement és Alcoi

En aquest sentit, aquest àmbit d’estudi, “era un camp a explorar verge”. Però no per això de poca importància. De fet, el tipus d’art comercial alcoià d’aquest període històric “té implicacions internacionals, està distribuït per tot el món. I el punt de naixement és Alcoi”. A finals de segle, autors de repercussió global com “Ronnie Cutrone, Kim MacConnel o Amikam Toren faran a les seues obres al·lusions directes”.

El naixement d’aquest art pictòric es situa “als anys 50’ en la tendeta de Francisco Miró i en la figura d’un pintor comercial que li deien Daniel Pastor. Un home autodidàcta que dibuixava en cartonets i tablilles, que deixava els seus treballs a la tendeta de Francisco Miró. El banquer Carlos Vila de tant en tant visitava al seu amic Franciscà Miró a la tendeta, va veure les tablilles i va pensar en anar-se’n a València a vendre-les. En efecte, les va vendre totes i va començar a fer comerç per Barcelona i pel nord d’Espanya, on més venia. Així comença el mercat d’aquest tipus d’art”.

Per altra banda, Vicente Cerdà també va ser un dels iniciadors del comerç de l’art pictòric alcoià. Hi havia certa rivalitat entre ells (Carlos Vila i Vicente Cerdà), a més de competir comercialment entre ells en l’època, “els dos es situen com a iniciadors del mercat d’aquest art pictòric. El cas és que els dos estan d’acord en el fet que el primer pintor alcoià comercial d’aquest tipus va ser Daniel Miró”.

En els anys 60’ i 70’, amb l’expansió del sector de la construcció i el turisme i la consegüent estabilitat econòmica en les famílies, es consolida el mercat del comerç pictòric alcoià: “el quadre comença a crear-se més gran. Això fa que la recreació pictòrica estiga més assolida, més acurada, s’especialitza. Hi ha una consolidació del mercat”.

el primer pintor alcoià comercial d’aquest tipus va ser Daniel Miró

Aquest tipus de representació pictòrica s’ha basat sempre en la recreació d’estils artístics d’èpoques històriques anteriors: “en els 50’ i 60’ simula els estils del barroc i el romanticisme; en els 70 apareix un estil pseudo-impresioniste, luministe, intenten emular als quadres de Sorolla i de Beruete, per exemple. I molts de pintors que treballen aquest estil comencen a guanyar nom i reconeixement, peguen el bot a les galeries, és el cas de Rafael Fuster o Francisco Calabuig”.

Les dècades dels 80’ i 90’, constitueixen “una expansió tremenda del mercat. I ja en el 2003 comença el seu declivi”.

En els anys 80’ entren a aquest àmbit pintors i marxants nous.Alguns marxants sense escrúpols el que fan és abaratir el producte més que el del veí, comencen a fer còpies de còpies. També comencen a entrar productes de Xina, que van inundant el mercat, i es produeix un excés de l’oferta sobre la demanda. Cal tindre en compte que aquesta producció piròtica es considera, dins del sector del moble, com un subsector. Sempre ha acompanyat les modes del moble. En els 90’ comença el moble modern i el quadre que l’acompanya és abstracte, amb tècniques mixtes, díptics i políptics… I desapareix el marc. El marc fins a eixe moment era un element de rendibilitat important. Quan desapareix el marc desapareix un element important del negoci. Així ve el declivi de la pintura comercial alcoiana”.

rafa-calbo-roman-de-la-calle

Durant les Jornades de L’altra Pintura, espai de presentació i debat del treball d’investigació de Rafael Calbo celebrat recentment a l’Escola d’Art d’Alcoi, mirant cap al futur de la indústria artística alcoiana es van traure algunes conclusions. Una d’elles: “eixa indústria ja no tornarà perquè han canviat els gustos i la gent jove no es posa un quadre a l’oli en casa”.

expressar emocions, sentiments i idees a través d’imatges és una cosa màgica”

Però per altra banda, “ara n’hi ha altres tipus de manifestació creativa que si algú amb esperit emprenedor i comercial tinguera un poquet de visió, podria fer prosperar: el disseny gràfic, la il·lustració, la cal·ligrafia, el lettering… podrien extraure un mercat, no tan intens com abans però sí una via d’extraure tota la creativitat que té la gent jove. Ara mateix hi ha a Alcoi un potencial creatiu que pot ser no s’estiga aprofitant des del punt de vista comercial”.

 

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *