Foradia

Una ciutat d’irreductibles

Diuen els estudiosos que el Nadal va ser posat per l’església per tal de no llevar a la gent les festes instaurades pels romans (...) Estudiants Erasmus, forasters curiosos i estudiosos arriben arreu del món per visitar l’únic lloc on el Nadal tradicional és això, tradicional

Arriba el Nadal, una època tradicional on es retrobem amb la família i els amics. El seu sentit religiós cada vegada es troba més diluït pel consumisme feroç.

Diuen els estudiosos que el Nadal va ser posat per l’església per tal de no llevar a la gent les festes instaurades pels romans (i abans d’ells els bàrbars) conegudes com saturnals. Com passa al llarg de tot l’any, els canvis d’estació han segut des de sempre venerats pels nostres avantpassats. El solstici d’hivern significava el fi del sol minvant i la recollida definitiva de la collita. Així, sembla que el naixement de Jesucrist va ser col·locat en eixes dades per aprofitar la conjuntura.

Va ser al finalitzar la 2ª Guerra Mundial quan els EE.UU van agafar un paper rellevant al món i van exportar la seua manera de celebrar esta data. Ací, dominats per Franco, va tardar més en arribar eixa influència però això no ha significat que fins hui s’hagen conservat els modes tradicionals nadalencs.

Hi ha una aldea on els balcons estan plens de negres amb barret roig, on un tal Tirisiti és l’amo i on les burretes tenen una missió màgica.

D’aquesta manera, a 2016, molts visitants i estudiants d’intercanvi es troben desencantats quan esperen veure la manera ‘espanyola’ de celebrar el Nadal. Perquè llevat del torró i del raïm de cap d’any poca cosa queda.

Tota la península està ocupada per vells barbuts vestits de roig. Tota? No! Una aldea d’irreductibles resisteix, invicta a l’invasor. Hi ha una aldea on els balcons estan plens de negres amb barret roig, on un tal Tirisiti és l’amo i on les burretes tenen una missió màgica.

Estudiants Erasmus, forasters curiosos i estudiosos arriben arreu del món per visitar l’únic lloc on el Nadal tradicional és això, tradicional. On el Nadal no és una festa exclusiva per als xiquets i xiquetes. On Tirisiti ocasiona unes cues que ni Justin Bieber. On la paraula ‘sereno’ i ‘agüelo’ provoquen democràticament cents de rialles a rics, pobres, adults i joves.

Viure el Nadal a Alcoi, sí, a Alcoi (amb tot el respecte a la resta de pobles als que he viscut, treballat i anat de festa) és viure el Nadal que heretem dels nostres iaios, el Nadal que estes serres ha vist celebrar durant segles. I això, parauleta d’Erasmus, no té preu.

 

Font: Arcaris./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *