lasarga ajualcoipresuparticipa

Jordi Peidro: “és possible que tinguem una altra època de retrocés humà”

• La història de Paco també és la història dels exiliats republicans espanyols" • Crear consciencia. En l’educació està tot".

Jordi Peidro va nàixer a Alcoi en 1965. Té una trajectòria literària artística de més de 30 anys. Ha realitzat treballs com ‘El ojo del Africano’, el cómic ‘La bahía del ahogado’, la sèrie ‘Contes i llegendes’…. També ha sigut l’autor que ha donat llum a la novel·la ‘La herencia del mar’.

Enguany ha tingut el gust i plaer de realitzar una novel·la gràfica molt peculiar: ‘Esperaré siempre tu regreso’. En ella es narra l’experiència de l’alcoià republicà exiliat que va ser presoner al camp nazi de concentració Mauthausen.

La història de Paco també és la història dels exiliats republicans espanyols”

 – Com va sortir la idea de representar la vida de l’alcoià republicà Paco Aura?

Jo acabava d’eixir d’un projecte fallit amb un editor de Madrid que al final em va dir que no. Jo estava un poc tocat. Just estava donant-li voltes al projecte i vaig escoltar un acte en la ràdio: Pablo Blai, Àngel beneito i Natxo Lara havien fet un assaig sobre Paco Aura. I em va vindre la idea que això podria tindre més recorregut per arribar a més públic. Vaig parlar amb Paco Blai i em va posar amb contacte amb Paco Aura, que ja estava molt major, i amb la família.

– Com es va prendre ell la idea?

Paco al principi era reticent perquè ell tenia una concepció antiga el tebeo i no es veia convertit en un monigot. I la família tampoc ho acabaven de situar. El que vaig fer és dibuixar unes pàgines de mostra i a partir d’ací van començar a veure-ho més clar. Al final, la filla major em va dir que en el personatge que jo havia creat es veia reflectit el seu pare. Va reconéixer que jo havia captat el pensament de s’on pare. En definitiva, han estat encantats.

– Com va ser el procés de creació, molt de temps amb la investigació…?

Vaig estar tres anys realitzant-lo, però combinant amb altres coses. Sobretot he estat compilant molta informació. Perquè no és un gran llibre sobre l’holocaust nazi, és la història de Paco Aura. Llavors, jo necessitava saber quina és l’experiència que ell havia tingut. Al final acabes donant una visió completa del fet històric perquè la història de Paco també és la història dels exiliats republicans espanyols.

– Després de realitzar l’obra què destacaries que has aprés?

Que la condició humana sempre és la mateixa, i que passe el que passe tornem a repetir les mateixes errades. Crec que no evolucionem com a espècie. I és una llàstima. Durant aquest temps jo he estat llegint la premsa i m’he trobat moltes declaracions de representants europeus, de signe moderat (no parle ja dels radicals) que repetien frases que s’havien dit en l’Alemanya dels anys 30’ i jo em preguntava que com era possible. Per a mi com a toc d’advertència és brutal. I ací és on a mi m’agradaria anar, que la gent que ho llisca diga això: “no hauria de passar mai més”, i que faça el possible perquè no torne a passar.

– Podem dir que estem vivint el mateix procés de deshumanització que a l’Alemanya nazi?

Sí, això ha passat moltes vegades en la història. Al segle VIII els àrabs estaven molt avançats en molts aspectes, i sobtadament ens endinsem en 500 anys d’obscurantisme. No sempre hem estat avançant. De fet és possible que en breu tinguem una altra època de retrocés humà. No sóc estudiós del tema, però veus coses que dius “això no pot seguir així, passarà alguna cosa”. No pot ser que la gent, inclús amb estudis, estiga treballant per 3 euros l’hora: és una barbaritat.

Crear consciencia. En l’educació està tot”

– I pareix que ja estiga esclatant, ho veiem amb l’avanç de l’extrema dreta als EUA, a França, a Anglaterra…

Tot el que estem veient a Oriente Mig no és altra cosa que una guerra econòmica i de recursos, pel petroli. N’hi ha massa indicadors.

– Amb el gènere de novel·la gràfica, buscaves un vessant divulgatiu?

El meu objectiu en principi no és divulgatiu, però el mateix dia de la presentació va vindre un professor del Cefire de València i em va comentar que estaven valorant incloure el llibre en l’educació dels professors amb vista d’educar als xiquets. La meua idea no era eixa, però apareix. Perquè és un material fàcil de llegir i de treballar.

– Com ha rebut la gent l’obra?

La gent que ho ha llegit i m’ha comentat m’ha expressat que està molt bé. I gent que per a mi es mereix el respecte perquè són bons lectors. En qualsevol cas, la satisfacció és que t’agrada fer-ho.

– Què creus que pot aprendre la gent que llisca l’obra?

El que comentaven, no tornar a repetir els errors de la història. Això és el meu objectiu. Els exiliats espanyols que estaven en el camp de refugiats del sud de França són els sirians que estan en Grècia, és el mateix. Nosaltres en aquell moment ens agradava que la gent ens cuidara, que no ho van fer. Però és que Europa està fent el mateix amb els sirians. Eixos refugiats no els exterminen però sí que estan tornant-los als seus països. Estem en una problemàtica similar.

– Què podem fer la gent del carrer per a evitar una nova barbàrie?

Crear consciencia. En l’educació està tot. Per exemple, quan els polítics claven la mà en el caixó és perquè no estan educats.

– També és important l’educació de la història.

Educar és tot, és contar el que s’ha viscut perquè no es repetisca, i contar-ho sense tergiversar. Ací a Espanya per exemple durant tota la dictadura a soles hi ha hagut una sola versió de la història, la de la dreta.

– A Espanya s’ha justificat el franquisme durant molt de temps. Al contrari que s’ha fet a Alemanya i Itàlia, per exemple.

No hem sabut superar això. Va haver-hi un pacte per a entrar en democràcia ràpidament, però això va comportar tancar els ulls en moltes coses. Seria interessant estudiar com ha aconseguit fer Alemanya eixe tall, allí van ser capaços de dir “mire, això ho van fer els nostres pares i no va estar bé”. Ací no hem sigut capaços.

És possible que en breu tinguem una altra època de retrocés humà”

– Possiblement perquè allí sí que va haver-hi una ruptura, i ací no. Serem capaços de superar aquesta qüestió?

Tard no és, però no sé com es fa. Som un país que ha corregut molt. Jo he viscut el franquisme i el país estava en blanc i negre, era un país gris, trist. I de la nit al dia vam entrar en democràcia i en el progrés. Hi Ha hagut una modernització molt ràpida.

– Molt bé, Jordi, podriem parlar molt de temps més però hem d’acabar. Tens alguns projectes de futur en marxa?

Sí, ara estic amb dos projectes dins de món del tebeo: una sèrie d’aventures clàssica, que és una espècie de Tintín femení; i estic pegant-li voltes a una història sobre un oncle meu que va estar en la Guerra Civil en una brida de xoc. Estic també acabant la segona novel·la de l’inspector Vivas…

 

 

 

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *