Foradia

La lluita contra la pobresa energètica al carrer i les institucions

• Reportatge sobre la lluita dels moviments socials contra la pobresa energètica i la reacció que han tingut al respecte els grups polítics i les institucions.

La pobresa energètica s’ha convertit en un dels principals problemes socials i econòmics en l’Estat espanyol des de l’esclat de la crisi en 2007.

En l’actualitat, al voltant de 7 milions de persones tenen dificultats per a pagar la factura de la llum i més de 5 milions es quedaran sense calefacció durant aquest hivern.

Aquestes persones no poden fer front al pagament dels serveis de l’energia per a la satisfacció de les seues necessitats domèstiques. Les conseqüències són: la manques a la higiene, a la salut; sobremortalitat i sobreendeutament.

Durant l’any 2015 les tres grans companyies elèctriques del país van tallar a llum a més de 650.000 persones, malgrat els seus desorbitats beneficis econòmics.

Cal recordar que la factura elèctrica de l’Estat espanyol és la quarta més cara de tota Europa. La llum ha pujat més de 72% en els últims 10 anys, i la del gas un 67% (tot això tenint expresidents i exministres del PP i del PSOE formant part dels consells d’administració de les grans companyies elèctriques).

Acció col·lectiva contra el problema

Aquest problema ha estat invisible durant molts anys, però gràcies a l‘acció col·lectiva realitzada per part d’organitzacions, formacions i la societat civil en general, enguany s’han dut a terme plantejaments per a fer front al problema.

Una de les accions ha sigut la campanyano més tallades de llum: acabem amb les tarifes abusives i les tallades de llum a famílies sense recursos”. Una campanya a la qual s’han adherit desenes d’organitzacions i plataformes i milers de ciutadans.

Aquesta campanya va culminar el dia 21 de desembre amb una sèrie de mobilitzacions en diferents territoris de l’Estat.

A Alacant, van assistir al voltant de 300 persones. Totes elles amb l’objectiu ha sigut exigir al Govern que regule una tarifa assequible a la qual puguen acollir-se tots els consumidors domèstics i una autèntica tarifa social per a famílies amb baixos nivells de renda.

Per altra banda, en l’àmbit institucional també s’han realitzat accions. Unidos Podemos va presentar recentment al Congrés dels Diputats una moció contra la pobresa energètica, que inclou, entre altres, aquestes mesures:

  • Prohibició dels talls de subministraments energètics a llars vulnerables.
  • Aprovació d’una tarifa elèctrica assequible.
  • Auditoria de tots els costos del sistema elèctric per a evitar possibles abusos.
  • Exigir a les elèctriques la devolució dels 3.500 milions d’euros que deuen a la gent.

Aquestes són, també, les principals reivindicacions que les organitzacions socials han demandat per a acabar amb la pobresa energètica en el nostre país.

Les mateixes que ha realitzat Guanyar Alcoi amb la seua moció presentada al Plenari d’Alcoi. Una moció que finalment va ser aprovada amb els vots a favor de Compromís, PSOE i Ciudadanos; i amb l’abstenció del PP.

Situació a Alcoi

Sols a Alcoi, 428 famílies alcoianes han demanat ajudes institucionals per a pagar la llum o el gas (ací caldria afegir les famílies que pateixen el problema però que no han demanat cap ajuda) (en la província d’Alacant són aproximadament 300.000 les persones afectades per la pobresa energètica).

No obstant això, les ajudes presentades des d’Alcoi per a combatre el problema han sigut de les més nombroses de tot el País Valencià.

En total han arribat més de 77.000 euros per a pagar rebuts d’aquesta font principal d’energia.

Així, centenars de famílies han vist reduïda la seua situació d’emergència energètica a la ciutat: s’han pogut acollir a diverses línies i evitar així el tall de serveis tan bàsics per a la vida la llum.

Cal ressaltar que aquesta mesura no talla de soca-rel el problema, ja que són les institucions públiques les que s’encarreguen de pagar els rebuts a les grans empreses energètiques (empreses que durant la crisi han encarit els rebuts de la llum aconseguint guanys desorbitats.), mentre les famílies s’empobreixen per altres causes.

Per donar altra xifra, mentre 1.736.000 valencians es troben en condició de risc d’exclusió social i pobresa (un 34’7% de la població), el director d’Iberdrola cobra 42.000 euros diaris.

En qualsevol cas, podem dir que Alcoi ha fet un pas en la lluita contra la pobresa energètica.

Aliança política contra la Pobresa Energètica

El mateix dia 21 de desembre, coincidint amb la culminació de la campanya contra la pobresa energètica realitzada per la societat civil, el PSOE va arribar amb el PP a un acord contra la pobresa energètica.

Una aliança que, es pot interpretar, va ser provocada per la pressió i l’acció social: un èxit per part de la campanya.

 

Segons aquest pacte, al qual s’ha afegit també Ciudadanos i s’ha exclòs a Unidos Podemos (malgrat haver sigut un dels agents més actius contra el problema), durant els pròxims mesos, es reformarà la llei del sector elèctric, establint la impossibilitat de tallar el subministre elèctric a les famílies en situació de vulneració.

Un acord que està encara per concretar, però que ja ha provocat indignació en les principals plataformes organitzadores de la campanya. En primer terme, perquè no entrarà en vigor fins després de l’hivern.

Segons la plataforma Aliança contra la Pobresa Energètica, aquest pacte ha sigut un intercanvi de cromos entre el PP i el PSOE: el PP ha acceptat l’aliança a canvi que el PSOE aprove els Pressupostos Generals en gener.

Les plataformes socials també denuncien que, a més que ha sigut un pacte tancat amb presses i sense comptar amb la resta de partits i col·lectius, els acords es deixen fora una sèrie de reivindicacions claus per a combatre des de l’arrel el problema de la pobresa energètica:

  • El principi de precaució, el qual ha de permetre paralitzar els talls i aconseguir així la garantia de subministrament amb caràcter universal. És l’empresa qui ha de consultar als serveis socials abans de realitzar cap tall si en l’habitatge que s’ha produït l’impagament hi ha famílies vulnerables.
  • Una tarifa social progressiva adaptada als ingressos de la llar (paga més qui més consumeix), en funció de la renda, que s’aplique de manera automàtica en els casos establits, i que estiga disponible també per al gas.
  • Un finançament a càrrec de les empreses que controlen el mercat elèctric. No podem deixar fora a les grans distribuïdores que, recordem, en 2016 van rebre una retribució de més de 4.000 milions d’euros.

Conclusió

S’ha aconseguit començar a fer front a un problema social, invisibilitzat fins avui dia però creixent.

En aquest sentit, cal valorar la tasca realitzada, tant per part de la societat civil i les organitzacions promotores de les campanyes de sensibilització social i pressió política, com per part les institucions públiques.

Però cal tenir en compte que, possiblement, sense l’acció social de la societat civil no haguera sigut possible el compromís i la voluntat de les institucions.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *