Foradia

L’equip de Pablo Iglesias plena de gom a gom la Unesco d’Alcoi

• Un escenari que porta al nostre país cap al subdesenvolupament • Perquè l’objectiu és clar: governar Espanya en l’any 2020.

 

Per a elegir la direcció política, l’estratègia i les persones directives de Podemos (una organització que aporta esperança de futur al país), cal tindre present el context en el qual vivim.

La Unió Europea ha sigut configurada com una entitat política, territorial i econòmica, en bona part, a mesura dels interessos de les grans fortunes, les grans empreses i el sector financer. Prova d’això és la repercussió que ha provocat sobre Espanya: perduda del sector agrari, perduda de la seua moneda pròpia, de sobirania, de la indústria, de drets socials i laborals…

Aquest escenari va descriure amb rigor, l’Inspector de Treball i Doctor en Dret, Hèctor Illueca en l’acte de presentació de la candidatura de l’equip de Pablo Iglesias a la Unesco d’Alcoi.

Un escenari que porta al nostre país cap al subdesenvolupament, on les noves generacions ja no coneixen les oportunitats i els drets laborals que van caracteritzar les generacions precedents. On les pensions públiques estan sent desmantellades.

I aquest és el vertader perill: que la gent s’acostume a no tindre drets laborals, ni drets socials, ni drets econòmics. El perill és la resignació davant l’abús d’unes elits que s’enriqueixen a costa de les necessitats bàsiques socials.

Però aquestes elits de poderosos tenen un problema: Podemos. Una organització que, al seu congrés nacional, es debat entre la ruptura democràtica o la continuïtat d’un establishment que promou la desigualtat, la injustícia i la precarietat.

Una organització que ha sigut capaç de donar una resposta esperançadora dins d’un marc internacional on el feixisme està creixent a velocitats i nivells alarmants.

I si hi ha alguna persona capaç de liderar aquest projecte és Pablo Iglesias, i el seu equip. Sempre pensant que un partit polític per si mateix no podrà dur-lo a terme: cal tindre aliats polítics, organitzatius i socials.

Així ho va expressar la senadora alcoiana, Vicenta Jiménez. Qui va continuar exposant els documents organitzatius de la candidatura: centrats a potenciar la participació, la democràcia i l’empoderament social. També els valors feministes, en els quals va fer èmfasi la diputada nacional Rita Bosaho. I l’estratègia discursiva: no recórrer al màrqueting i la publicitat, sinó dir la veritat.

Ara es tracta de donar forma a una organització que aspira a créixer de 5 milions de votants a 10 milions. Fer créixer les seues arrels i expandir els seus límits. Treballar les millors propostes per al nostre país.

El procés no serà senzill, i menys quan hi ha intensions d’erosionar el seu lideratge. Però després de Vistalegre II, tal com va manifestar el reconegut ideòleg Manolo Monereo, s’hauran de fer tots els esforços possibles i necessaris per a tancar ferides internes. Perquè l’objectiu és clar: governar Espanya en l’any 2020 per tal d’aplicar les millores socials necessàries.

Font: Rodrigo Paños./





2 Responses to L’equip de Pablo Iglesias plena de gom a gom la Unesco d’Alcoi

  1. Alcoi 9 de Febrer de 2017 en 10:47

    Una xicoteta però important correcció: és “ompli”, no “plena”… Quan omplis una cosa, està plena.

    > L’equip de Pablo Iglesias ompli de gom a gom la Unesco d’Alcoi

    Respon
  2. Redacció 9 de Febrer de 2017 en 23:45

    Gràcies!!

    La forma «plenar» està inserint-se en la parla d´alguns i algunes jóvens (i no tan jóvens), tant de valencianoparlants per via familiar com dels/de les que han aprés esta llengua en l´escola o en el carrer. És un calc innecessari que cal combatre perquè no cobrix cap mancança o necessitat comunicativa, com puga ser el cas de certs neologismes o accepcions o sentits relativament moderns, com ara l´ús intransitiu de «calfar» (els esportistes abans de jugar o competir) i altres.Eixa forma espúria, en compte d´«omplir», fa uns quants anys, sols era pròpia del llenguatge infantil, en alguns llocs, perquè és molt fàcil la derivació de «ple» a «plenar», però, abans, eixa «anomalia» no passava de la infància. De l´adolescència en avant, la relació generalitzada amb el món dels adults, els contes dels avis i els retrets per l´ús de «plenar» feien que s´usara prompte el tradicional «omplir». Però ara, a més, a causa de la derivació castellana de «lleno» a «llenar» s´ha convertit en una interferència que afecta jóvens de trenta i més anys, sobretot en pobles i ciutats grans, més afectats per la castellanització. La penetració de «plenar» amenaça ja la llengua escrita (i la cantada) perquè ja s´ha pogut vore, en un mitjà de comunicació escrit, un subtítol que deia «Xavi Castillo va plenar l´auditori municipal», encara que en el cos de la notícia, l´autora utilitzava la forma genuïna, «Xavi Castillo va omplir l´auditori municipal», senyal que els titulars els havia fet una persona afectada per la interferència. I deia que «plenar» també ha invadit la llengua cantada. Per exemple en la cançó Records, l´excel·lent conjunt Obrint Pas, se´n prenen la llicència i canten «Tantes vesprades que hem plenat, Tantes places que vam plenar». Els diccionaris registren la forma «emplenar», encara que remeten a «omplir». El DCVB indica que és «paraula viva» en el Rosselló, Conflent, Cerdanya, Empordà, etc. En el llenguatge administratiu solen usar-se les dos formes indistintament, «Empleneu el formulari», o «Òmpliga l´imprés». Això sí, els formularis s´omplim o s´emplenen. Mai es «complimenten», perquè «complimentar» és «fer o adreçar un compliment, una salutació, felicitar, etc.».

    jesusleonardo.gimenez@gmail.com

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *