Foradia

Alcoi en quinze dies: tirar la pedra i amagar la mà

• Alguns partits polítics locals, amb la seua connivència o inactivitat, el que estan fent és regalar-les la capacitat de fer el que els done la gana amb les nostres vides i els nostres territoris.

En l’últim ple celebrat a l’Ajuntament d’Alcoi, un col·lectiu social va realitzar una proposta segons la qual demanava que Alcoi demane que es blinde la garantia del sistema públic de pensions.

La totalitat de grups polítics alcoians van votar a favor. El problema ve quan a nivells polítics més elevats que els municipis, a nivells estatals, els mateixos partits estan promovent mesures i polítiques que afavoreixen la disminució de les pensions públiques, inclús la progressiva desaparició i privatització.

Ací un exemple de la importància dels nivells polítics superiors als municipis a l’hora de prendre decisions que ens repercuteixen a tots. I la importància que tindria utilitzar el poder dels Ajuntaments per a influir en les decisions que es prenen a nivells polítics superiors al municipi.

Perquè que un ajuntament es pronuncie a favor de blindar les pensions no té cap repercussió. Però si ho fan molts ajuntaments, i de manera organitzada, possiblement aconseguirien que la reivindicació es duguera a terme.

El poder reial està centralitzat en institucions superiors a les municipals. I com més pugem, més importants són les decisions que es prenen.

Per exemple, el poder de les polítiques monetàries està situat a Europa. El poder de crear diners, de repartir-los, de distribuir-los. Abans aquest poder estava dins de l’Estat Espanyol, l’exercia el Banc Central d’Espanya.

Des de fa unes dècades fins ara, les elits polítiques i econòmiques s’han encarregat de centralitzar el poder de prendre decisions cada vegada en instàncies superiors. Així ocorre almenys des que Espanya va signar el Tractat de Mashtrich en 1992.

Les dades afirmen que aquest model centralitzat que no fa sinó als rics més rics i als pobres més pobres.

Per això, les forces polítiques que busquen la millora de les societats han de lluitar per baixar el poder a instàncies inferiors: que els ajuntaments tinguen competències, capacitat i pressupostos suficients per a decidir com volem viure els veïns i veïnes. O, com a mínim, exercir de baix cap a dalt, de manera organitzada, el poder que tenen.

I en aquest sentit, no comprenc com alguns partits que s’autoanomenen progressistes han permés recentment que l’anomenada Llei Montoro continue funcionant. Unidos Podemos va proposar recentment al Parlament derogar aquesta llei que es resumeix en llevar poder, capacitat i finançament als ajuntaments. Però la resta de grans partits estatals han optat per la seua continuació.

I es comprén menys encara que partits que diuen representar els interessos de la ciutadania hagen aprovat recentment a Europa el tractat internacional de lliure comerç CETA. Un tractat que regala el poder d’estructurar les vides de la gent (drets laborals, qualitat alimentària, normes de comerç, lleis de medi ambient…) a les corporacions multinacionals.

Sabem que les elits polítiques i econòmiques, així com les corporacions multinacionals, tenen interessos que confronten directament contra la qualitat de vida i el benestar de les persones del carrer. I alguns partits polítics locals, amb la seua connivència o inactivitat, el que estan fent és regalar-les la capacitat de fer el que els done la gana amb les nostres vides i els nostres territoris.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *