foradia subscriutegrat

Entrevista a Gabriel Barrachina, l’Alferes Cristià d’enguany

• Entrevista a Gabriel Barrachina, l’Alferes Cristià d’enguany. Ens comenta com està vivint l'experiència, l'organització, com serà el boato, la música... I algunes sorpreses i dades molt interessants

Gabriel Barrachina Pastor representa l’Alferes Cristià d’enguany, per la filà Navarros. Té 45 anys. És mestre del col·legi Arnauda. Amant de la Festa, està preparant la posada en escena d’enguany pràcticament des de fa 14 anys. I ho fa amb els seus amics i la seua família: la seua Dona, Carolina Méndez Tortosa, que ix de Favorita, i els seus fills Jordi i Núria.

 

– Com va sortir la idea de representar a l’Alferes Cristià, Gabriel?

Fa quasi catorze anys vaig ser el Cavaller del Capità dels Navarros, Jordi Espí. Jo vaig entrar en la filà per Jordi. L’experiència va ser molt xula i quan va acabar l’any de Capità, la meua dona i jo ens vam plantejar que seria bonic fer un càrrec. Vam començar un montepio. A partir d’ací els amics van animant-te i ajudant-te.

– Quant de temps fa que participes a la filà Navarros?

Fa 25 anys que sóc navarro. Ja són anys. He sigut de tot: cronista, directiu, secretari, he fet dianes, esquadres… M’agrada molt la Festa. I a més és una cosa conjunta, perquè la decisió de fer el càrrec va ser també de la meua dona.

– Quan es va decidir definitivament que series l’Alferes?

Fa ja quatre cinc anys. Es va proposar en la filà i vaig tindre la sort de què la filà em va recolzar. En els Navarros es decideix per votació, però com no n’hi havia ningú més presentat, vaig eixir per unanimitat.

– Què vas sentir quan vas confirmar el teu càrrec?

Jo ja havia viscut el càrrec des del segon pla, de Cavaller. Recordes els moments que vas viure. Tens molts referents. El temps et dóna la distància i t’enrecordes de les coses més boniques.

– Quines són algunes d’aquestes coses?

El dia a dia de l’últim any. No a soles els dies de Festes. Totes les gestions que has de fer, les ajuntades, els sopars, dinars. Perquè al final estàs amb amics. És una excusa més per a estar amb els amics. Moments concrets, l’arrancada, les processions i sobretot el disparo, que a mi m’encanta disparar. Com a Cavaller a soles passes la munició al Capità. Així que jo vaig pensar “mola perquè ara seré jo el que puga disparar”.

– Dius que la família està molt implicada també, veritat?

Sí. Com a curiositat et diré que el meu fill va nàixer el dia de Sant Jordi. Eixe dia no vaig poder disparar. Perquè el xiquet va nàixer a les 9:00 de la nit. És l’únic any que no vaig poder disparar.

– Va nàixer al moment exacte, no?

Al moment de nàixer li ho vaig comunicar al meu germà, el meu germà em va tocar i em va dir: “justament està Sant Jordi entrant per l’església”. El primer dia que vam anar al ginecòleg em va dir “eres fester? Doncs naixerà el dia de Sant Jordi”. Va ser un any diferent.

– Molt curiós. Ha sigut alguna premonició?

Jo esperava que fóra Sant Jordiet, no ha pogut ser. Però bé. Tant la meua dona com els meus xiquets estan participant molt en el procés. Han elegit cadascun el seu tratge segons la seua personalitat. I ja et dic que són diferents tratges. Sí que tenen relació però cadascun té la seua personalitat.

– El càrrec, doncs, és familiar

Sí, jo sempre ho dic. És un càrrec molt familiar de veritat. Són part del procés. Estan molt implicats.

– Estàs nerviós per eixir?

No, jo sóc molt tranquil. Ahir m’ho deia una companya: “eixe dia no dormiràs”. Jo crec que sí. Sí que tens eixe punt d’inquietud però és un puntet d’il·lusió i de la quantitat de coses que fas. No pares, ara hem inaugurat l’exposició, tenim un sopar medieval, la setmana que ve el sopar de les ambaixades. Això et genera una adrenalina contínua. Eixe dia estaré nerviós, però com quan he arrancat una Diana. És més l’emoció que el nervi.

– Com està plantejada la temàtica?

És molt Navarra. Serà un boato molt navarro i medieval. Sobretot molt autèntic. El dissenyador ha sigut Michel Abietar. El projecte ho fa conjuntament amb mi. És un projecte molt parlat i molt investigat. Porte catorze anys pegant-li voltes a aquest boato, i ha canviat molt. Ha suposat més tres viatges a Navarra. Algun d’ells per a veure coses molt específiques.

– Per exemple?

L’ambient dels boscos de Navarra, per exemple. La mitologia i la història. I això està reflectit. El dissenyador s’ha empenyat en què les coses siguen molt autèntiques. Hem pensat què portarien els navarros si vingueren a Alcoi. També hi ha fantasia, perquè els navarros sempre tenen fantasia. Però s’ha buscat molt el realisme, el sentit. Hem buscat un tema guerrer, molt senyorial.

– I sobre la música?

Hem buscat que les músiques siguen molt diferents. Al boato sonarà “La Degollà”. Les partitures s’adapten a l’ambient i al que vol contar el boato. Baixem el xiquet i jo en una carrossa i la xiqueta i Carolina en altra. Els xics portem a la Societat Primitiva amb la partitura “Santos Poetas y Guerreros”, una marxa pensada més per a un càrrec que per a formar. I les xiques baixen amb la banda Sociedad Musical la Banda Beneixama, en principi amb “Zaphirus”, de Paco Valor.

– I sobre el boato?

Serà un boato molt nombrós. S’ha apuntat molta gent. Senyal que ha agradat, supose. S’ha apuntat un grup de xiquets del col·le per a eixir, és a dir que la faceta de mestre està dins del càrrec també. El que no puc dir és el que faran els xiquets perquè vull que siga la sorpresa del boato.

– Ho tens tot molt ben organitzat, veritat?

Tot està fent-ho gent que jo conec, amics i familiars. Menys les carrosses, que no coneixia a ningú, tot està molt pensat i tot aporta un sentit: la música, els balls, el boato, els tratges…

Font: Rodrigo Paños./


participalcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *