lasarga ajualcoipresuparticipa

Quan escrius en valencià…

Entrava amb el meu títol baix del braç a fer faena a El Gratis (...) 'Llibertat ideològica per escriure, respecte animal i valencià com a llengua' em van respondre. '¿Valencià?' (...) amb una llicenciatura feta totalment en castellà i amb el repte d'escriure-ho tot en la meua llengua (...)

Fa d’acó ja 16 anys. Entrava amb el meu títol baix del braç a fer faena a El Gratis. Escriptora novel, publicitària en pràctiques tenia les Ciències de la Informació teòriques ben apresses.

‘Quin és el seu llibre d’estil?’ vaig preguntar en la meua primera entrevista. ‘Llibertat ideològica per escriure, respecte animal i valencià com a llengua’ em van respondre. ‘¿Valencià?’ vaig preguntar estranyada ‘és que rebeu alguna subvenció per fer-ho?’. Em van contestar que ‘no, que el valencià és per convicció’. Davant d’això no vaig poder pensar que era una postura molt valenta ja que la majoria de valencianoparlants et solten que els agrada parlar en valencià però que els costa molt de llegir. Normal, l’educació franquista bé que es va ocupar de traure fora el valencià a l’àmbit educatiu.

Així que ahí estava jo, amb una llicenciatura feta totalment en castellà i amb el repte d’escriure-ho tot en la meua llengua. Llibres de repàs i lectura en valencià per refrescar conceptes i vaig entrar a fer faena. Començava així una etapa de gran aprenentatge per a mi i de noves seccions per al periòdic.

Esta setmana El Gratis rebia el XXIII Premi Joan Valls i Jordà per l’Ús i Promoció del Català, un premi ben merescut, perquè El Gratis, encara que és un negoci, ha segut fidel a la seua identitat.

Feia molts d’anys un filòleg ens deia que el problema del valencià és que s’ha estat molts anys buscant l’excel·lència en la seua utilització. A més, els principis de l’assignatura de valencià van ser en llibres d’ensenyança del català i això va suposar que a molts de nosaltres ens semblava que parlàvem un valencià ‘equivocat’, que si no utilitzàvem vocabulari o formes verbals ‘encatalanades’ no era normatiu. Afortunadament, les corrents van canviar i des dels departaments de Promoció Lingüística ja preferien utilitzar la llengua valenciana, més que fora amb errades, però utilitzar-la. Eixe és per a mi l’encert de El Gratis i l’agraïment a tots els anunciants que gràcies a la seua publicitat fan possible eixa independència que permet a la publicació ser fidel a la seua essència.

Encara que hi ha moltes publicacions en valencià tal volta siga El Gratis l’única que tinga un públic tant divers i per això portar el valencià a les seues pàgines és tan important. Errades? Moltíssimes! Però així és la llengua, viva, i no utilitzar-la per por a no fer-ho normativament l’estava matant. Escrigam a les xarxes socials, a la missatgeria instantània… en valencià! Que ho fem mal? Ja anirem aprenent. No deixem morir el valencià per no usar-lo.

 

Font: Ester Jordà./

reactivalcoi


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *