Foradia ajualcoitel

Entrevista a Fidel Mestre, Capità Moro 2017 per la filà Xanos d’Alcoi

• Fidel Mestre Moltó és el Capità Moro d’enguany, per la filà Xanos. En aquesta entrevista ens comenta la seua experiència, l'organització del càrrec i moltes dades curioses i sorpreses.

Fidel Mestre Moltó és el Capità Moro d’enguany, per la filà Xanos. Ha complit recentment 72 anys. Economista de formació, ha treballat com a empresari durant molts anys a Madrid. En l’any 98 va tornar a Alcoi, on va establir una empresa de treball temporal. Actualment està jubilat.

Ha participat des de fa 54 anys a la filà Xanos, d’on és fester d’honor. És fester d’honor també de l’Associació de Sant Jordi i és president d’honor de l’Associació Cultural Sant Jordi de Madrid.

– Hi ha una Associació de Sant Jordi en Madrid?

Sí, és cultural. Ja en 1908 hi havia una Associació de Sant Jordi. Teníem un montepio d’alcoians que ens reuníem allí en Madrid. I van decidir posar-la en marxa.

– Quines accions fa l’Associació de Madrid?

Fèiem accions de promoció de la cultura alcoiana, de poesia, de pintura, també fèiem sopars, per suposat amb olleta i café licor

– Molt bé, anem al tema, com va l’organització del càrrec?

Doncs va com va. El que depén de mi, ho tinc clar, que m’he deixat la barba. Tot el boato, preparació, disseny, balls, carrosses… tot està ja finalitzant.

– Quin és l’argument?

El Capità continua a l’Alferes de l’any passat, que va ser el meu fill. Fa història d’Al Azraq quan era jove, quan els Cristians el van enganyar i va haver d’anar a Granada, va estar 17 anys i va tornar ja de major, i eixe sóc jo. El meu fill va fer d’Al Azraq jove i jo faig d’Al Azraq major. Aleshores és la vinculació entre l’Alferes de l’any passat i el Capità d’enguany.

– Té coherència històrica i familiar.

Les entrades d’Alcoi són un teatre en moviment. Però si, de vegades, vas a una obra de teatre i no l’entens, és molt més difícil que en moviment sigues capàs de comprendre tots els detalls. Cosa que es fa millor després a un vídeo ben explicat.

– Quina és la música?

El meu boato l’obri una fanfàrria, “Al Azraq Viene”, que em va dedicar el mestre Jose Maria Valls, dedicada a la meua dona, que va faltar fa dos anys. I així, que el seu esperit que ens rodeja ens done força per a continuar.

– Quina és la Favorita?

Jo tinc cinc favorites. La primera que baixa és una neboda meua que té la síndrome de down, Maria Pilar Mestre. Després ixen com a favorites dues netes meues, Candela Mestre i Manuela Mestre; i dues nores, Miriam Linares i Marian Bateo.

– Ixen amb tu més familiars?

Els escoltes són tots germans, nebots, nebodes… Estan tots mesclats com a mi m’agrada, perquè el món està fet d’homes i dones.

– Com va ser la decisió d’eixir com a Capità?

Fa 14 anys el Capità que va eixir, Jordi Victòria, era amic meu, el pobre va morir a l’any següent. Em va quedar un regust perquè no va gaudir del rescoldo, i com jo sóc el més antic de la filà em van proposar. En principi no volia, però després jugant, jugant, ho vaig consultar amb la dona. Cal respectar les tres efes: família, faena i festa. Perquè si la família no està d’acord, no es fa res. Vaig fer una carta a la filà i em van donar el .

– Quins són els aspectes destacats d’aquesta Capitania?

Jo vull ser un Capità senzill, no vull destacar per damunt de ningú, vull una entrada que siga autèntica, i si és auténtica disfrutaré. Que siga bonica, però autèntica. I crec que ho aconseguiré. Ha de tindre fantasia perquè si no és molt trist, però sempre amb senzillesa. A més, és fantasia natural, versemblant.

– Què n’hi ha dels balls?

Jo no em preocupe massa dels balls, però en tenim tres, l’últim representa la batalla de la mort d’Al Azraq. En mig n’hi ha una d’arabesques amb el melic a l’aire. I jo vaig acompanyat d’un arèn de dones, que totes tenen nets. Jo sempre deia que no volia tindre Cavallers però sí verges, aleshores, les amigues de la meua dona volien eixir i jo els vaig dir que estic encantat amb elles.

– Quin ambient es respira en la filà?

La nostra un ambient molt familiar. Som al voltant de 30 amb el cognom Mestre. I bo, com saps, és la filà republicana d’Alcoi, la filà dels Rojos. Perquè en l’any 40 no la van deixar eixir a Festes perquè no n’hi havia cap franquista, eren tots rojos.

– I més reivindicativa, veritat?

Ara hem aconseguit una cosa que és lògica, que la Festa siga igual per a homes i per a dones. Ara les dones poden eixir a la Diana, a la Glòria… abans les dones pagaven la seua quota i no podien eixir.

– Alguns al·leguen que no devia ser així perquè suposadament les dones no anaven a les guerres

Jo sempre els dic que viuen en el segle, no en el X, sinó en el XV. Tu creus que Sant Jordi va eixir d’un cavall amb ales i es va posar a matar? Com un Sant  es pot posar a matar éssers humans?

– Defensareu en un futur també l’esquadra mixta?

No es pot fer l’esquadra mixta mentre el disseny dels tratges siga diferent. Eixe és el problema, perquè trenca l’estètica. No és altra qüestió.

Font: Rodrigo Paños./


ajuntalcoi

ajualcoiturisme

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *