Foradia

Espanya, cambrera d’Europa

• Les xifres del turisme a Espanya s'alimenten de la precarietat laboral del sector, però el PP i la senyora Bonig tenen una visió de la realitat retallada a la seua mesura. • Hem de crear un teixit turístic potent a través d'una cadena de valors altament qualificada en matèria d'inclusió, cultura, patrimoni, gastronomia, entorn i naturalesa.

El curtterminisme de les polítiques neoliberals del PP veu exitós el nostre model turístic. I ho ha sigut, en efecte. Un èxit, però únicament per a les grans cadenes hoteleres. El model turístic de sol i platja té un costat fosc. Una dimensió que ens parla de cambrers que cobren 2 euros l’hora, de cambreres o netejadores d’hotel que treballen sota condicions de vertadera explotació, ens parla d’externalitzacions de serveis per a rebaixar unes condicions de treball de per si mateix ja devaluades. Un model que no protegeix ni preserva el nostre mitjà natural, un model que no ofereix futur als nostres joves, que es veuen abocats a l’estacionalitat i la temporalitat, amb jornades de treball de moltes més hores de les quals es reconeix en el seu contracte, en el feliç cas que n’hi haja…. Les grans xifres del sector no han d’enganyar-nos: les xifres rècord del turisme a Espanya s’alimenten de la precarietat laboral del sector.

Un model depredador, molt poc respectuós amb el medi ambient, que usa els recursos d’un mitjà finit com si mai anaren a esgotar-se, que destrueix ecosistemes i envaeix zones que haurien de preservar-se.

Les xifres del turisme a Espanya s’alimenten de la precarietat laboral del sector, però el PP i la senyora Bonig tenen una visió de la realitat retallada a la seua mesura, que deixa fora del seu camp visual a les persones. El turisme competitiu a costa de la precarietat laboral, la temporalitat i el model depredador de bambolla insostenible que les polítiques del PP defensen i en les quals aprofundeixen des del 2011, és la visió autocomplaent del “pa per a avui i fam per a demà”.

En efecte, el turístic és un dels sectors que millor ha aguantat la crisi, però alhora és, en proporció al volum de negoci que genera, el sector en el qual hi ha menys persones contractades i en pitjors condicions. A més, aquesta ocupació només serveix per a engreixar les estadístiques. És una ocupació tan mal remunerada que quasi no contribueix a engrossir la caixa de les pensions ni la caixa de l’IRPF, perquè la major part dels contractats cobra menys de 12.000 euros a l’any i no tributa.

L’actual model turístic no solament fomenta les desigualtats i la segmentació laboral, sinó que a més resulta mediambientalment insostenible. I és que parlar de creixement no implica necessàriament parlar de desenvolupament.

De l’ocupació creada, el 72,86% dels contractes han sigut temporals (i, d’ells, la meitat a temps parcial). En una ciutat com Benidorm, la temporalitat és del 94.92% en el sector de l’hostaleria.

La segmentació i les diferències entre la classe treballadora són creixents. Una cambrera de pis contractada per una empresa multiservei té un salari mitjà de 700 €, mentre que una empleada contractada directament per l’hotel o a la qual se li aplica el Conveni Sectorial d’Hostaleria d’Alacant cobraria uns 1.100.

Es considera que es produeix desenvolupament econòmic quan el creixement econòmic es distribueix entre tota la població, de tal sort que milloren els nivells de vida de tots en conjunt. L’actual model turístic no solament fomenta les desigualtats i la segmentació laboral, sinó que a més resulta mediambientalment insostenible.

Un model de turisme massiu, de sol i platja, barat i de poc valor afegit, depredador del medi ambient, amb alta estacionalitat i basat en l’ocupació precària no és el model de turisme que desitgem per a la nostra comunitat.

Hem de crear un teixit turístic potent a través d’una cadena de valors altament qualificada en matèria d’inclusió, cultura, patrimoni, gastronomia, entorn i naturalesa.

Hem de treballar perquè tota inversió feta en matèria turística tinga el seu retorn tant econòmic com a social, perquè parlem del turisme com a motor de desenvolupament (i no solament de creixement) de les nostres comarques.

Font: Vicenta Jiménez, senadora./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *