lasarga participatius

La nova manipulació: l’astroturfing

mirada al món per Arcaris

L’astroturfing és una tècnica de relacions públiques que consistix a ocultar al verdader emissor d’un missatge publicitari o propagandístic, i fer-ho passar per una expressió popular i espontània. A través d’este controvertit mètode, es crea popularitat i massivitat fictícies, perquè altres persones estiguen més proclius a acceptar la idea, marca o producte que es desitja promoure.

L’objectiu d’una campanya d’astroturfing és disfressar les accions d’un partit polític o empresa com la reacció pública espontània i independent enfront de la seua competència. Per això, els astroturfers (una espècie d’intoxicadors d’internet) coordinen accions protagonitzades per uns pocs individus aparentment diversos i geogràficament distribuïts però que fan la impressió de multitudinaris entusiastes d’una causa.

Els grans experts en esta matèria són Xina i Rússia que estan arribant ja a desenvolupar un software d’astroturfing que els permet interactuar en la xarxa sense ser realment persones les que ho estiguen fent. És a dir, el propi programa busca i comenta el que li han programat que faça.

I concretament que suposa? Per exemple la compra de seguidors que pot fer-se per a Twitter, Facebook, YouTube, Google Plus i totes les xarxes socials més populars. En 2014 ja va passar amb Mariano Rajoy, recordeu que per a tindre més seguidors en Twitter que Pablo Iglesias, del 3 al 5 de setembre el compte del president va passar de  527.565 seguidors a 589.191, i la majoria eren del món àrab.

Mariano Rajoy, recordeu que per a tindre més seguidors en Twitter que Pablo Iglesias, del 3 al 5 de setembre el compte del president va passar de  527.565 seguidors a 589.191, i la majoria eren del món àrab.

Una altra tècnica molt coneguda ja és l’enviament massiu de missatges en Twitter amb el mateix contingut, per a convertir un hashtag que els interesse en trending topic. És a dir, que col·loquen un tema de conversació com el més seguit d’Espanya o del món. Inclús també és possible comprar altres comportaments online com a visualitzacions en YouTube, o ‘me gusta’ de Facebook. Segur que molts aficionats als concursos online vos pregunteu perquè mai guanyen les vostres fotografies… El mateix ocorre en blogs i fòrums on, de sobte, tots parlen bé d’una marca de cotxe, o d’un nou complement vitamínic, tots pareixen clients satisfets però realment són assalariats d’eixa marca.

Però sens dubte, el pitjor és  “l’astroturfing periodístic” que ocorre quan o bé se’ls paga a periodistes o se’ls enganya amb notícies falses. Pel fet que els periodistes solen obtindre informació i investigar eEstmira Internet no és difícil que resulten enganyats si no corroboren amb fonts verídiques les històries que troben. I amb cada vegada menys mitjans independents i així amb menys periodistes els ‘corta y pega’ en les notícies són perillosament habituals. El cèlebre estudi que deia que els usuaris d’Internet Explorer tenen un coeficient intel·lectual menor que els usuaris d’altres navegadors era veritat? No. Però desenes de medis de comunicació de tot el món ho van presentar com a evidència.

Mai ha tingut tant de sentit la dita popular ‘no et cregues res del que et diguen i del que veges la mitat’.

Font: @soc_arcaris:/

ajualcoi


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *