foradia subscriutegrat

Entrevista a Jordi Ortiz sobre Juan Botella Asensi i l’art modernista alcoià

• Parlem amb Jordi Ortiz sobre dos temes que ha treballat: Juan Botella Asensi, primer i únic ministre alcoià de la història; i l'art modernista alcoià

Jordi Ortiz és un estudiant d’Història amb una notable activitat acadèmica: ha publicat recentment el “El ministre Juan Botella Asensi i l’exili”. També ha realitzat un treball sobre l’art modernista a Alcoi. Actualment està realitzant altres treballs acadèmics: un estudi històric i periodístic sobre Pedro Zerolo i un llibre sobre Matilde Pérez, la primera alcaldessa d’Espanya.

Per altra banda, Jordi és secretari general de les Joventuts Socialistes d’Alcoi des del 2014. Milita en el PSOE des de l’any 2011.

En aquesta entrevista volem tractar dos temes que estan en l’agenda alcoiana i que han sigut treballats per Jordi: la figura de Juan Botella Asensi, primer i únic ministre alcoià de la història, al qual Alcoi li acaba de dedicar un homenatge. I l’altre tema és l’art modernista, motivat pel fet que Alcoi organitzarà en setembre la I Fira Modernista.

 

– Com va eixir la motivació d’investigar sobre Juan Botella Asensi?

Vaig començar en 2014 amb motiu d’un concurs europeu, que finalment vaig guanyar. Després vaig ampliar el treball i vaig editar el llibre en valencià.

– Com es va prendre la decisió de realitzar-li l’homenatge a Alcoi?

Vaig proposar a l’Ajuntament de fer l’homenatge i s’ho van prendre de debò. No té cap reconeixement al seu poble, l’únic que té és un pont dedicat en Benimarfull. I és que les que s’han exiliat, per molt que treballara pel seu poble, són personatges que acaben oblidant-se. Llavors des de la societat civil hem de treballar perquè personatges de les quals podem aprendre no caiguen en l’oblit.

– I per què Juan Botella Asensi?

És el polític alcoià que més lluny ha arribat. Va ser redactor i ponent de la Constitució de 1931, de la República, que era molt reformista, molt social, molt obrera (que era la condició de la majoria de la població) i molt progressista.

– Quin era el seu perfill?

Ell estudia Dret i Magisteri, amb el creixement personal que suposa. Era seguidor del Partit Republicà Radical Socialista, però radical en el sentit d’anar a l’arrel dels problemes. Era partidari de la justícia social i d’estar amb les classes obreres, perquè estaven molt discriminades.

– Quina és la seua carrera política?

Va estar de diputat des de l’any 31 fins al 33. Va assumir el Ministeri de Justícia durant 80 dies, va fer molts anteprojectes. Es va preocupar molt, per exemple, pels presidiaris preventius: si n’hi havia 10.000 va traure de la pressó a 9.000.

– Com va repercutir Alcoi en la seua carrera?

En Alcoi va ser regidor, mitjançant un partit que va fundar ell, entre 1911 i 1915. Va posar el seu germen amb el partit que eixiria elegit en la segona república amb el seu germà Evaristo Botella. Que Botella Asensi siga un radical que avança cap a l’esquerra té molt a veure amb Alcoi. Ell havia estudiat la figura de Pelletes, però arriba a la conclusió que s’ha de legislar per la gent. Fa un estudi sociodemogràfic d’Alcoi: arriba a la conclusió de què a Alcoi n’hi havia una rebel·lia latent, però que sempre acabava canalitzant-se per la sang i no es construïa. Ell era partidari de transformar a aquesta rebel·lia a una que fos propulsora o dinàmica per tal de millorar les condicions de vida de les classes obreres.

– Un dels fenòmens del qual es vol fer memòria amb Botella Asensi també és l’exili polític. És un fenomen que es va donar durant la dictaduda i que ara ja no es dóna, però sí que està present l’exili econòmic: alcoians que s’han d’anar a altres països perquè no poden viure a Alcoi. No obstant, aquest no és un tema que es reconega. Com valores el tema?

El fenomen és paregut, té similituds, i també és una tragèdia. Però les repercussions polítiques i personals no són iguals, perquè al final sí que poden tornar a la seua terra. Potser és un poc exagerat parlar ací d’exili però és un fenomen que està passant i que s’ha de treballar perquè no passe.

– Canviem de tema, parlem de l’art modernista alcoià, que també està a l’agenda d’Alcoi. Has realitzat un treball sobre aquesta matèria. Què és el modernisme?

És una tendència artística que naix a nuclis urbans i que vol trencar l’estètica academicista i utilitarista. Posa en la creació la llibertat de l’artista com a epicentre. Trenca la simetria, destaca la naturalesa, els elements mitològics…

– Com es materialitza el modernisme a Alcoi?

En arquitectura destaquen dues figures: Timoteo Briet, que realitza per exemple la façana del Cercle Industrial; i Vicent Pascual, que va ser alcalde quan Botella Asensi era regidor, per cert, i que va ser creador per exemple de La Casa del Pavo i la Casa de l’Escaló, la del Conservatori, i que jo crec que és la més bonica d’Alcoi. Aquests dos van ser els impulsors de l’Alcoi urbà actual.

– El modernisme és un art burgès, no obstant Vicent Pascual té una sensibilitat social destacable.

Vicent Pascual va ser un dels primers que va proposar que els obrers havien de tindre una vida digna. Era director de l’Escola Industrial. Fa un discurs on posa a caldo a tot el món dient que ja és hora de fer habitatges obrers amb una estructura mínima de condicions dignes. Pascual és el primer que comença a fer barriades obreres, la primera la del Viaducte.

– Una cosa curiosa és la convivència en l’època entre la precarietat de la classe obrera i l’opulència modernista

La peculiaritat d’Alcoi és que tu podies veure a deu persones vivint en un pis del carrer La Cordeta i giraves al carrer i veure La Casa del Pavo. Convivien burgesos i obrers. Això li dóna a Alcoi un component sociològic prou peculiar, ja que es manifestaven les desigualtats de manera molt evident.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *