La investigació cruel en la Universitat
mirada al món per Arcaris
Els racionalistes i els religiosos sempre han mantés posicions enfrontades. Uns s’agarren a que l’ésser humà és una animal racional i els altres a la fe divina. I així, durant segles, hem viscut una pugna contínua per quina és la millor manera d’existir i d’imposar l’una a l’altra. Illuminati, masons i lògies estranyes han fet córrer durant anys rius de tinta al respecte.
Actualment, a Espanya, encara trobem als centres educatius assignatures de religió, optatives, però ahí estan. I continua amb alumnes i contant per a la nota final. ¿És pot la religió constatar amb mètodes científics? No. Però el no poder mostrar alguna cosa no significa tampoc que no existisca, simplement que encara no hi ha ferramentes per a poder demostrar-ho.
¿Però i els científics? ¿No ens demanen de vegades que cregam en la ciència a cegues? ¿que tingam la paraula d’algun metge quasi com un dogma de fe? Metges que ens diuen que l’oli de palma és perjudicial, metges que ens diuen que no. Els límits de quan el colesterol arriba a ser perillós estan contínuament movent-se i mai estan tots d’acord.
Sí, en el nom de la religió, s’ha fet i es fan autèntiques barbaritats. Però, amb el de la ciència també. Molts científics es deixen arrastrar pel seu ego, les universitats exigeixen resultats per a ser les millors, per captar més inversions, per aparèixer a les publicacions científiques… I amb eixa agòbia per vanagloriar-se de la seua ciència i del seu saber s’emporten per davant el que siga.
A Alacant, a València, a la Miguel Hernández… Totes eixes universitats públiques tenen animalaris on crien animals per a torturar-los amb diners públics.
Feia uns dies eixia a la premsa el cas de Peony, una gosseta utilitzada per experimentar a la Universitat de Texas A&M, va ser sacrificada quan encara no tenia dos anys però… quins dos anys. La van criar des de cadellet per a que tinguera distròfia muscular, sometent-la des de recent nascuda a tortura. Entre altres efectes secundaris de tota l’experimentació a la que va ser sotmesa la llengua li se va inflamar tant que no podia menjar, beure i apenes respirar. Des de cadellet la infectaren de virus, li feren biopsies invasives constantment i per a res. 35 gossos continuen com ella i no han obtés cap resultat a eixa investigació. Peony va morir rabiant de mal sense conèixer viure sense dolor ni la llum del sol. Però este cas de Texas passa a les universitats d’aci. A Alacant, a València, a la Miguel Hernández… Totes eixes universitats públiques tenen animalaris on crien animals per a torturar-los amb diners públics.
Altres científics estan ja alçant la veu en contra d’estos inútils i antiquats sistemes d’investigació. Des de l’existència de les cèl·lules mare, la realitat virtual i els sistemes informàtics predictius està demostrant-se que la ciència pot anar més apressa sense necessitat de causar mal a altres espècies.
Jo no crec en Déu, però tampoc crec que un científic tinga el dret d’actuar sobre altres ésser vius amb el nom del bé comú però autènticament motivat per aconseguir que el seu nom aparega a una revista científica.
Comenta i participa-hi