Mitjans de comunicació públics atemptant contra el públic
• El cas és alarmant: tenim un mitjà de comunicació públic, pagat per tots, que ens conta la realitat a través dels interessos del primer partit de la democràcia imputat per corrupció.
El pensament de Vicent està directament influït pel que vol el Partit Popular i ell no ho sap. Es tracta d’un home, treballador de tota la vida, que s’informa de la realitat mitjançant TVE, una cadena dirigida per gestors anomenats directament per Govern.
Vicent no coneix el recent informe publicat pel Consejo de Informativos de TVE, un òrgan que treballa per la imparcialitat informativa de la cadena. En aquest informe, es registren 130 vulneracions del codi deontològic professional durant l’últim any. Casos de censura directa, manipulació, propaganda…
Vicent s’asseu innocentment davant del televisor sense imaginar que TVE li oculta i banalitza els problemes amb la justícia dels càrrecs del Partit Popular, que no són ni pocs ni menors. La notícia del president Rajoy testificant sobre la trama Gürtel a l’Audiència Nacional, un fet d’una transcendència inqüestionable, va ser publicada quasi al final del telediari. Així pareix que no tinga massa importància.
Quan ixen casos de corrupció (que en gran majoria estan vinculats al PP), o bé es poden justificar d’alguna remota manera; o bé es disminueix el seu impacte publicant notícies de corrupció que no es vinculen al PP. La conclusió que queda en Vicent és: “tots els polítics i tots els partits són iguals (cosa que no és veritat); per tant, jo em fie d’aquests, que tenen el poder”.
Els raonaments, propostes i posicionaments dels partits polítics de l’oposició són silenciats o desfigurats en molts casos. Es generen els marcs d’interpretació que convenen al PP.
Per exemple, dia a dia, es crea una imatge generalitzada dels catalans que fa mala sang en Vicent (catalanofòbia): “són uns traïdors separatistes”. El conflicte així s’agreuja, lògicament.
La majoria dels grans mitjans televisius tenen certes lleialtats amb el PP. No es pot negar. Inclús un mitjà considerat popularment com d’esquerres té contractats a tertulians directament vinculats amb aquest, com és el cas de Francisco Marhuenda. També a Eduardo Inda (i el seu diari), que, per cert, incompleix totes les lleis del periodisme, la veracitat i el rigor. Però TVE és un mitjà públic, pagat amb els impostos de tots els ciutadans: hauria de ser el canal del poble, però resulta ser el canal dels populars.
Vicent no ho sap, però els gestors que dirigeixen TVE han sigut col·locats al seu càrrec a dit pel PP. Perquè ells i no altres? Perquè comparteixen la ideologia de la privatització dels serveis públics, la dels salaris baixos per als treballadors quotidians (com ha sigut Vicent tota la seua vida), la ideologia del capitalisme d’amiguets: favoritismes i clientelisme, sense tindre en consideració l’interés comú (però simulant-ho).
El cas és alarmant: tenim un mitjà de comunicació públic, pagat per tots, que ens conta la realitat a través dels interessos del primer partit de la democràcia imputat per corrupció. Transmiteix la realitat mitjançant l’argumentari d’un partit que compta en les seues files amb més de 850 imputats per casos de corrupció.
La conseqüència: Vicent, i no sabem molts Vicents hi ha entre nosaltres, adquireix una percepció de la realitat que atempta contra els seus interessos, els de la seua família i els de la societat en general.
Asun Navarro: 
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi