Foradia ajualcoitel

Viatjar per reflexionar

• Viatjar et dóna eixe matís de plantejar-te si som tan diferents en realitat. • M'estremisc en pensar la crueltat assassina d'aquells que van optar per donar mort al diferent, o als quals ells consideraven diferents.

Viatjar et dóna eixe matís de plantejar-te si som tan diferents en realitat. D’observar el passat amb una visió de present. D’eriçar-te fins a la punta del nas en connectar amb un holocaust que just és la representació oposada a la resposta obtinguda després de preguntar-te si realment uns som tan diferent d’uns altres. Realment no ho som i, si ho som, Què més dóna? Embelleix molt més un paisatge de camp ple de flors multicolors combinat amb arbres i arbustos. M’estremisc en pensar la crueltat assassina d’aquells que van optar per donar mort al diferent, o als quals ells consideraven diferents.

Sent una espècie de murmuris entre les columnes del monument a l’holocaust jueu a Berlín. Els murmuris demanen a crits callats i morts que no repetim allò.

Seguisc caminant i aquesta vegada reconnecte amb una altra estupidesa humana, un mur que separava una capital en dues, famílies i amics dividits en trossos. Aqueix formigó lleig pintat de grafits i recoberts de xiclets contenen les ànima dels que van viure trencats a pedaços i dividits per un mur. Veig fotografies del passat, de la gent fugint, dels edificis caent. Observe, em pare i pense. No hem aprés res de tot allò. Es repeteixen les morts, la persecució al diferent i en comptes de trencar murs, en construïm de Nous. Separem, segreguem, dividim. El món no ha aprés res sobre l’amor i segueix repetint odi.

Font: Mireia Pascual./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *