Foradia

Entrevista a Néstor Novell: el paper de les Comarques Centrals en un món globalitzat

• El prestigiós economista valencià Nèstor Novell ens explica com poden afrontar les administracions i les empreses els canvis que està produint el món globalitzat actual • La gran revolució és tècnica, però sobretot organitzativa, “en aquest País està tot per fer en quant a la generació de cadenes de valor".

Aquests dies hem tingut l’ocasió i el goig d’entrevistar al prestigiós economista valencià Nèstor Novell. Autor, entre altres, de la recent obra Nou viatge pel País Valencià, , junt amb Josep Sorribes, un manual on es descriu comarca a comarca, municipi a municipi, l’estat econòmic, empresarial i productiu de tot el territori valencià.

En aquesta entrevista ens descriu l’estat administratiu i empresarial actual de les Comarques Centrals: com poden afrontar les administracions i les empreses els canvis que un món globalitzat ens està implantant?

El procés de globalització en el qual estem submergits està canviant el sistema en el qual vivim. Les relacions empresarials, polítiques, comercials i de tota índole són molt diferents a les de fa només un parell de dècades.

Les zones costeres de les Comarques Centrals del País Valencià estan sobrevivint a aquest context de canvi perquè, han desenvolupat agricultura, indústria i serveis, destacant el sector del turisme. Un turisme, això sí, que ha viscut gràcies l’especulació i l’explotació laboral, que viu, a més, un procés d’envelliment.

La gran revolució és tècnica, però sobretot organitzativa

La zona de l’interior, per la seua part, “està vivint un procés de decadència”: la indústria, sector més potent, ha viscut durant les últimes dècades una degeneració; i el sector rural “té moltes possibilitats, però no n’hi ha polítiques que possibiliten el desenvolupament rural i agrari”.

Respecte al sector comercial, encara que s’ha avançat cap a la creació de polígons especialitzats, el model que predomina és el de les vendes per internet i, els guanys van a parar a les grans superfícies, no redunden en els territoris ni en els comerços locals. “A aquest fenòmen s’ha de fer front i no n’hi ha encara cap estratègia”.

En aquest context, s’han de desenvolupar les mesures i polítiques que contribueixquen a adaptar els territoris i el món empresarial als nous canvis i necessitats.

Una necessària reestructuració supramunicipal: les Comarques Centrals

El territori de les Comarques Centrals, segons analitza Nèstor, té un “gran avantatge: que està ben vertebrat i comunicat, la qual cosa possibilita un procés d’intercanvi en el mercat de treball, tecnològic, cultural i de relacions comercials”.

Però un dels principals problemes és que tenim moltes ciutats petites, la majoria de ciutats tenen menys de 50.000 habitants, la qual cosa dificulta les capacitats de recursos humans i econòmics per a fer front a la seua gestió. Els ajuntaments dels pobles, per exemple, no tenen recursos suficients per encarregar-se de gestionar el servei de l’aigua, de la brossa i d’urbanisme, i “al final es queden en mans dels grans monopolis espanyols”.

Un problema afegit és que els ajuntaments, estan mal finançats, “ja que l’Estat espanyol els finança molt malament, el 50% del que es finança un ajuntament de mitjana en Europa”.

En aquest sentit, els municipis tampoc tenen recursos per a desenvolupar programes d’ocupació ni d’activitat comercial ni de recuperació econòmica.

Aquest problema es pot solucionar implantant el model que s’està desenvolupant a les Comarques Centrals, que passa per l’associació i la colaboració: “treballar en xarxes de ciutats i generar espais urbans, que en l’època de Jaume Primer eren els termes generals”.

Una revolució organitzativa com a futur empresarial

El mateix problema de minifundisme es dona a l’àmbit empresarial. Parlant de turisme, “un senyor que té un petit hotel, un restaurant o una pensió, no té capacitat de competir en un món global ni de generar indústria, un projecte turístic vendible”.

En les petites i mitjanes empreses industrials passa el mateix: “tenint un Estat en contra (perquè mai ha ajudat a aquestes empreses) les pimes han anat defenent-se en el temps amb petits intercanvis d’expeiències i capitals, i competint via preus i amb salaris baixos”.

Però avui en un món globalitzat això ja no és possible. La solució, per a poder competir, és la mateixa que la dels petit municipis: “integrar tota la cadena de valors evitant intermediaris”.

El cas més paradigmàtic és el de la Foia de Castalla

Per a això cal generar ingenieria d’organització i transmició de coneixement que possibilite a les empreses entrar en altre model productiu. Un exemple, el vi dels alforins: diferents empreses estan coordinades i organitzades per a produir i vendre. “Però el cas més paradigmàtic és el de la Foia de Castalla: Ibi va tindre un alcalde clarivident, Vicente Luis García Pascual, va atendre AIJU, va generar sól industrial d’alta qualitat en superfícies suficients i va aprofitar el capital humà”.

D’aquesta manera s’aprofiten les sinèrgies: “generen cadenes de valor per a elaborar productes competitius en el mercat internacional”. Un avantatge de les pimes és l’agilitat d’adaptar-se a les noves necessitats i els canvis, “aquest és el model per a nosaltres”.

La gran revolució és tècnica, però sobretot organitzativa, “en aquest País està tot per fer en quant a la generació de cadenes de valor, que ha sigut l’èxit de part de la indústria del Nord d’Itàlia (Benetton, per exemple, és això).

El paper del Govern autonòmic

Igual que les administracions han de generar vincles de cooperació i organització entre elles, han de facilitar que les empreses ho puguen fer: construir estructures de cooperació que puguen competir en un mercat global.

Aquesta cultura no es difundeix en el coneixement popular per diversos motius, perquè al PP, que viu de les grans empreses, no li interessa; i, en bona part com a conseqüència, perquè al País Valencià no tenim un espai de comunicació que transmeta les experiències positives d’unes comarques a altres (ara comença a arrancar À Punt, però amb el 85% del personal que va posar el PP).

Altre dels problemes que assenyala Nèstor és el de la creació d’unes metes conjuntes i esperançadores per part del Govern del Botànic: “fan coses molt interessants i necessàries, però no ens expliquen on van, i així la societat no pot acompanyar. En un món globalitzat hem de saber quin és el paper del País Valencià”.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *