lasarga mediamborganica

Rosana Antolí: “No era només una peça escultòrica, havia de representar un moment i un sentiment”

L'artista alcoiana reflexiona sobre el seu monument a les víctimes de la pandèmia, encarregat per la Generalitat i inaugurat el passat octubre a València

“Què Alcoi siga capital cultural ha de servir per a potenciar i ajudar a continuar a llarg termini també, no sols durant l’any en qüestió”

Rosana Antolí

“El record de la terra”, una escultura de l’alcoiana Rosana Antolí, recorda des d’el mes d’octubre passat a les víctimes de la pandèmia de la Comunitat Valenciana. Aquesta artista, radicada a Londres i amb un amplíssim currículum internacional, va rebre l’encàrrec de la Generalitat per a elaborar una peça escultòrica amb un profund contingut cívic i sentimental, situada als jardins de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. En el transcurs d’aquesta entrevista, Rosana Antolí reflexiona sobre una obra nascuda per a convertir-se en el testimoniatge permanent d’uns temps difícils i convulsos.

– Amb el monument a les víctimes de la Covid-19 t’enfrontes per primera vegada a l’experiència de col·locar una obra teua en un espai públic; una peça que romandrà en el temps i que estarà sotmesa sempre a la contemplació de l’espectador. Com has afrontat aquest repte?

Ha sigut un dels reptes més grans als quals m’he enfrontat. Hi havia un condicionant temporal molt limitat i un concepte darrere de l’escultura que s’ajustava a una situació present, molt dura i no conclusa. L’escultura com a símbol havia de respondre a diversos fronts. 

– Quines característiques creus que ha de tindre una obra d’aquest tipus?

No era només fer una peça escultòrica seguint les meues investigacions i la meua línia de treball, sinó que havia de representar un sentiment i un moment molt concrets. Per part meua, vaig dotar a l’escultura d’espai obert, perquè fóra transitada per l’audiència, perquè no tinguera distància amb el públic. També vaig buscar donar calidesa, mitjançant les formes arredonides i el color rojós i que l’aire recorreguera la peça, que no fóra un bloc massís, que respirara. 

– L’escultura “El record de la terra” té com a eix central la figura d’un cor i ofereix com a element que s’ha destacat molt la presència de terra de les 33 comarques valencianes. Quin és el missatge que volies llançar amb aquesta obra? 

Crear una obra i un lloc de record, un espai on trobar-se amb un mateix i la memòria dels qui no estan. La terra de les 33 comarques simbolitza, d’una forma directa, les arrels de cadascun de nosaltres, “la nostra terra”, és d’on venim i d’on arranca l’escultura. Sobre aqueixa terra, s’alça en l’aire un cor. 

– Quins han sigut les primeres reaccions que has tingut després de l’acte d’inauguració?

He tingut un feedback molt positiu, des del president de la Generalitat fins a familiars de les víctimes de la Covid-19. La cerimònia d’inauguració va ser molt emotiva i sentir l’energia dels familiars allí va ser fort. Per a mi, el fer aquesta escultura ha sigut un punt d’inflexió tant en el personal com en el professional.

– La teua elecció per a fer aquest monument és un reconeixement de la Generalitat a la teua figura artística a nivell personal. Com vas rebre l’encàrrec i com vas afrontar la responsabilitat?

Em van escriure a l’estiu per a dir-me que volien que m’encarregara d’aquest projecte. Era la primera vegada que portava una obra a l’espai públic. Vaig tindre un gran suport des de la Generalitat i l’IVAM per a gestionar l’execució de l’obra. Així que vaig parar tots els projectes en els quals estava treballant i  vaig vindre a Alcoi a treballar a temps complet en l’escultura.

– Creus que la teua elecció suposa la incorporació d’una nova generació d’artistes joves a una mena de treballs sempre s’encarregaven a personatges “clàssics” de l’art valencià? 

M’agradaria pensar que sí. El perfil que buscaven no sols era d’artista jove valenciana, sinó un artista amb una trajectòria artística internacional activa en galeries i museus. Tindre aquest reconeixement des de la Generalitat va ser saber que des de casa donen suport al treball que fas. 

– L’impacte de la pandèmia i la consegüent crisi econòmica sobre el món de la cultura està sent brutal a Espanya. Passa el mateix a Londres, on tu estàs desenvolupant la teua carrera professional?

Si, en tots costats. A part, ara ve el Brexit, que sacsejarà el mercat també. Però d’altra banda, Anglaterra té una potència econòmica forta i esperem que no descuren a la cultura, que és tan potent al país.

-Quina eixida li veus a aquesta situació d’incertesa?

És una cosa que està canviant-nos com a societat i individualment. Cal adaptar-se. Per la meua part, millorar la nostra visió ecològica i mediambiental, que crec que és clau, així com cuidar-nos. I continuar treballant, això m’és vital. 

– Creus que propostes com les de les exposicions virtuals a través d’internet (s’estan aplicant molt a Espanya) són útils i tenen futur?

Són una solució que ens facilita fer xarrades, anar a conferències o classes, el veure exposicions en altres llocs, en aquesta situació tan única. Però mai podran substituir l’experiència física, el contacte, l’estar davant d’una pintura, o escoltar o transitar en una instal·lació. Són solucions temporals. 

– Has desenvolupat tota la teua carrera artística a l’estranger, però sempre has mantingut vincles amb Alcoi. 

Mai he volgut desvincular-me de la meua terra. Em sent orgullosa dels meus orígens i m’agrada que el meu treball estiga vinculat a aqueixes característiques pròpies de cadascun. Encara que residisca i treballe a l’estranger, a Alcoi, produïsc quasi un terç del temps, tinc a la família, un bon estudi i les muntanyes. És un temps de producció i reflexió.

– Quin diagnòstic fas de la situació cultural de la ciutat i de l’impacte d’actuacions com la reobertura del CADA o de la declaració d’Alcoi com a capital cultural de la Comunitat Valenciana (ajornada a 2021 per l’epidèmia)? 

Totes les notícies que impliquen una aposta per la cultura, invertir en museus o centres d’art i el potenciar les diferents activitats creatives d’una ciutat són bon senyal. Que Alcoi siga capital cultural ha de servir per a potenciar i ajudar a continuar a llarg termini també, no sols durant l’any en qüestió.

El reconeixement a una nòmada de l’art

L’elecció de Rosana Antolí per a fer el monument a les víctimes de la pandèmia en la Comunitat Valenciana no és una decisió casual o política. En optar per aquesta artista plàstica alcoiana per a representar un dels moments més complexos i durs de la història recent d’aquest país, la Generalitat ha seleccionat a una figura emergent que és capaç de combinar una amplíssima repercussió internacional amb el permanent vincle a la terra que la va veure nàixer. Amb l’absolut suport de l’IVAM, el govern autonòmic valencià ha posat l’encàrrec en mans d’una dona la trajectòria de la qual s’ha caracteritzat sempre per la seua capacitat per a la investigació i per a trencar els límits acadèmics amb propostes originals i absolutament personals. 

Hi ha crítics que qualifiquen a Rosana Antolí d’“artista nòmada”. Es poden fer dues lectures sobre aquest adjectiu i les dues són correctes. La primera es refereix a la seua capacitat per a adaptar-se a aquests temps de globalització i de desaparició de fronteres. Radicada a Londres, ha portat les seues propostes artístiques a tots els racons del globus terraqüi: Espanya, Anglaterra, els Estats Units, Amèrica Llatina i a un bon nombre de països europeus. Aquest particular nomadisme es fa extensiu a la seua manera d’expressar-se en l’art. Rosana Antolí salta amb absoluta llibertat d’una disciplina a una altra, amb l’únic objectiu de trobar el millor canal per a enviar els seus missatges artístics. Al llarg de la seua intensa biografia ha fet incursions en la pintura, l’escultura, el dibuix, la dansa, les performances i el videoart. A través de tots aquests camins ha donat curs a un món personal marcat per la investigació i el joc amb l’espectador.

La distinció de la Generalitat li arriba a una artista que s’ha convertit en una de les més destacades representants d’una nova generació de creadors valencians, que ja s’ha fet un espai de prestigi en els més destacats escenaris nacionals i internacionals. Filla del pintor Manolo Antolí, Rosana Antolí acumula un currículum extens i ple de fites d’altíssim nivell professional. Màster en Performance pel Royal College of Art of London, la seua obra ha sigut present en destacats espais expositius: des de la Tate Modern londinenca a la Fundació Joan Miró, passant pel Centre Pompidou de Màlaga o el CentroCentro del Palau Cibeles de Madrid. En el Centre Federico García Lorca de Granada ha oferit una masterclass i una performance. Ha rebut destacats guardons internacionals, com el Premi de la Reial Societat Britànica d’Escultors, el Premi Nacional de Videoart del BBVA o la distinció a la millor artista emergent concedida a Dubai. A aquests èxits destacats, cal afegir una llista interminable de projectes de col·laboració, classes magistrals i exposicions que l’han portada a ser present a tot el món. 

Enmig d’aquesta hiperactivitat creativa, Rosana Antolí ha mantingut sempre la vinculació amb les seues arrels i és pràcticament impossible trobar una entrevista seua en la qual no es faça referència a Alcoi. Se sent hereua del fil argumental d’una ciutat que sempre es va distingir per la seua passió per la cultura i pel seu amor per les arts. Reconeix aquest llegat i parla d’ell amb orgull sempre que pot.

Font: Javier Llopis, entrevista publica ELGRAT desembre 2020./

ajudesparentalcoi

 

ua


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *