Foradia

Em van fer fora

• El Círculo va estar temps i temps sense contestar. Quan faltaven pocs dies, els dirigents de la Televisió valenciana van insistir. La resposta encara em deixa gelada: “Para esa señora, no”.  • Hi vam sortir guanyant, ho puc asegurar. La gent que ens sentim ciutadans, i no súbdits,  preferim la cultura que el luxe.

Per a profit de tothom, tornem a tenir una televisió  pública i una ràdio pública, que tan ominosament va cancelar el corrupte PP valencià. Ara fa pocs dies, els responsables de la televisió em van tocar per telèfon i em van proposar de fer-me una entrevista. A més, van tenir la gentilesa de proposar-me Alcoi com a lloc de filmació. Vaig estar contentíssima de les dos coses. Vaig agafar l’Euromed (que corre més que l’AVE) i vam marxar, tot l’equip, cap a Alcoi. Pel camí em van contar que havien estat mirant en quin lloc es podría  fer l’entrevista, i van decidir que El Círculo Industrial era el lloc idoni. El Círculo va estar temps i temps sense contestar. Quan faltaven pocs dies, els dirigents de la Televisió valenciana van insistir. La resposta encara em deixa gelada: “Para esa señora, no”.

A veure si ho entenc: com a entitat privada, tenen dret a admetre a qui vulguen. Res a dir. Però per què? Els industrials d’Alcoi, els rics, vaja, han tingut l’oportunitat d’estudiar, de   viatjar, d’anar a concerts, de llegir, de comprar bons quadres, en definitiva de ser gent de   cultura. Per què doncs són tan provincians? El 1707 va haver una cruenta batalla que vam perdre. Encara hui la gent recorda la dita: “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”. Els vençuts sobreviuen com poden. Però si s’apunten al vencedor deixen de ser ciutadans lliures per convertir-se en provincians -els sipais de l’Índia-. Perquè no tinc cap dubte que el meu independentisme és el que m’ha tancat les portes del Círculo Industrial.

Sabeu que vam fer? Vam fer le reportatge a davant de l’estàtua d’Ovidi Montllor, que va aixecar el genial Antoni Miró.

Hi vam sortir guanyant, ho puc asegurar. La gent que ens sentim ciutadans, i no súbdits,  preferim la cultura que el luxe. I de ben segur que hem llegit més llibres que la carcúndia alcoiana.

Font: Isabel-Clara Simó./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *