lasarga alcoimpuls

La proliferació de l’extrema dreta ‘Lo Nuestro’

• Membres d’una organització d’ultra dreta que es col·loquen davant grans de superfícies alimentàries per a arreplegar aliments • Està Espanya vacunada de l’extrema dreta?

L’altre dia van estar presents de nou als carrers d’Alcoi els membres d’una organització d’ultra dreta. Membres jóvens que es col·loquen davant grans de superfícies alimentàries per a arreplegar aliments destinats a famílies espanyoles necessitades. I subratllen això: que la seua solidaritat es canalitza exclusivament a famílies espanyoles.

Així, qualsevol persona necessitada que no siga espanyola passa a ser una persona, com a poc, de segona categoria per aquesta organització. Dit d’altra forma, la solidaritat que es mostra cap a les famílies espanyoles esdevé en altre tipus de sentiment menys virtuós cap a altres éssers humans. Estem davant, per tant, d’un moviment racista i xenòfob.

En un primer moment, com és lògic, la reacció emocional de la gent davant això és cap a la solidaritat: perquè no ajudar a famílies necessitades? Però si ho analitzem, estem promocionant a una organització que discrimina a les persones per la seua nacionalitat. En altres paraules, no ajudem a famílies espanyoles, sinó a créixer a una organització que nega la igualtat de Dret entre les persones. I la història ens ensenya on desemboca aquest tipus de discriminació organitzada políticament.

 D’on surt el pensament d’extrema dreta?

Les idees racistes i xenòfobes, característiques de l’extrema dreta, han proliferat durant els últims anys, no a soles a Europa, sinó també als Estats Units. De fet, en alguns països han culminat en governs i moviments polítics nacionalistes excloents. Què són sinó Trump, Le Pen, el Brexit…?

Aquest tipus d’organitzacions polítiques són una reacció a la globalització neoliberal que vivim des dels anys 70’. Les elits econòmiques van començar a desmantellar els sistemes de benestar que les classes populars van aconseguir després de la II Guerra Mundial. Van consolidar un sistema econòmic que beneficia als grans capitals en detriment de les classes mitjanes i populars. I les organitzacions polítiques socialdemòcrates no han estat a l’altura de combatre-les.

Aquests fets, acompanyats d’un augment en la tecnologia que destrueix més llocs de treball dels que crea, ha provocat no a soles l’empobriment de les societats, sinó també la por de no tindre un futur segur.

Per altra banda, la mateixa globalització neoliberal, sumada a guerres d’interés geopolític i a altres factors i interessos, han provocat el sorgiment de moviments religiosos fonamentalistes als països islàmics. Moviments que, afegits a escassetat de recursos i mancades democràtiques, han provocat la desestabilització de territoris dels quals fugen masses d’humans cap al Nord.

 L’escassetat de recursos com a desencadenant de la violència

Aquest és el context: una població nativa que veu com la seua qualitat de vida ha disminuït durant els últims anys i que el seu futur és molt incert. I una migració massiva que escapa de les misèries i inestabilitats de Sud cap a un Nord que, encara que amb tendència a l’empobriment social, constitueix una esperança de vida.

Quan hi ha escassetat de recursos és lògic que la població nativa tinga recels a la població immigrant. I més encara quan els mitjans de comunicació (amb un poder d’influència tan gran sobre l’opinió pública) emeten missatges alarmistes, de vegades amb més o menys objectivitat, però molt sovint de manera sensacionalista o intencionada.

El resultat és un avanç del pensament xenòfob. Pensament que es materialitza en accions i fets incivilitzats. A Alemanya, per exemple, els casos d’agressió física contra els immigrants estan augmentant a nivells alarmants. I no a soles a Alemanya…

Està Espanya vacunada de l’extrema dreta?

A Espanya podem dir que no és massa preocupant el sorgiment d’organitzacions xenòfobes fortes. L’any en el qual va haver-hi un esclat social va ser el 2011, amb el Moviment del 15 de Maig. Un moviment que no va acceptar idees violentes ni excloents, més aviat tot el contrari: en ell van predominar els valors humanistes, solidaris i inclusius.

Un ambient que va deixar una empremta social al país de decència humanitària. De fet, el 15-M va ser el pare de nombroses organitzacions i accions d’ajuda col·lectiva. Exemples són les marees en defensa dels serveis socials públics, la Plataforma d’Afectats contra la Hipoteca…

Tenim raons per a dir que bona part de l’esfera pública espanyola és un exemple en aquest sentit (això no obstant, cal destacar que el Partit Popular integra a sectors d’aquesta ideologia). Recentment Barcelona ha viscut la manifestació més gran d’Europa en defensa dels refugiats de guerra. També s’han pronunciat motes altres ciutats espanyoles en aquesta línia. Ací a Alcoi també tenim exemples notables, un ben recent: l’IES Cotes Baixes ha donat una caravana sanitària als refugiats grecs.

No obstant això, el procés l’empobriment massiu està present, la societat no pot aguantar durant molt més de temps viure una vida insegura i en vies de la precarització. El pensament xenòfob està latent. Cal cercar solucions.

 Camins per a la solució

Un dels camins per a combatre el pensament xenòfob, tal com defensa Toni Cruanyes al llibre “Un antídot contra l’extrema dreta”, és conéixer les causes d’on surt: “reconéixer els problemes que són a l’arrel del creixement de l’extrema dreta”.

Per altra banda, no podem deixar de pensar que els nostres pares i iaios han sigut immigrants en èpoques passades de la història; i que bona part dels nostres jóvens, amb la recessió econòmica, han hagut de cercar futur en altres països. Com és normal, volem que els tracten com a persones humanes. Nosaltres també hem de fer el mateix amb els que vénen de l’estranger.

Altre dels camins, ho diuen pensadors de la talla de Stephen Hawking, és la repartició de la riquesa de les elits poderoses entre la població. Si no es fa front a aquest problema, que és d’indole global, podem tornar a viure noves èpoques d’horror i perversitat.

És imprescindible que les elits i els poderosos (que tenen més poder i més riquesa que mai en la història humana) facen un acte de responsabilitat social i que inverteixen el seu capital no a soles en millorar les societats d’Europa i dels EUA, sinó també les dels Països Islàmics: fomentar les democràcies, els Estats de Dret i la distribució dels recursos necessaris per a viure. La tecnologia per a dur aquesta inversió a terme existeix, el capital econòmic i humà també. El factor que encara no existeix al nivell que cal és la voluntat política.

 

Font: Redacció./


firamodernistaalcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *