José Luis Calbo: “amb l’arrancà em posaré a plorar com una magdalena”
• José Luis Calbo Silvestre és el nom de l’alferes cristià d’enguany, per la filà Tomasines d’Alcoi. • En el moment que diguen “avant l’entrada” i comence a sonar la música i a marxar la filà estic segur que em posaré a plorar com una magdalena.
José Luis Calbo Silvestre és el nom de l’alferes cristià d’enguany, per la filà Tomasines d’Alcoi. Economista de professió, nascut a Muro d’Alcoi, José Luis té 58 anys recentment complits.
– Bona vesprada José Luis, comenta’ns un poc la teua trajectòria com a fester
Jo sóc fester de Muro de tota la vida, vaig començar eixint en la filà Mare de Déu. De les festes d’Alcoi, a soles veia l’entrada però no participava. Per relacions familiars, vaig començar com a soci de la filà Tomasines en 1988; i 10 anys després, en 1998, vaig començar a eixir. En 2009 vaig ser glorier hospital i en 2010 de glorier carrer, en 2012 vaig fer també una esquadra d’enmig. Ara, des de fa 10 anys, sóc el tresorer de la filà.
– Com es va plantejar la possibilitat de fer d’alferes cristià?
Tot va començar com una broma entre els amics que formem part de la meua quadrilla. Entre uns i altres ens comentàvem possibles càrrecs. Al final entre tots em vam espentar perquè assumira el càrrec de l’alferes cristià.
– Com va la preparació?
Ja ho tenim tot embastat. Ara són tot reunions, actes, dinars, sopars amb els amics, la família… També amb la resta de càrrecs festers d’enguany, que hem fet molt bona relació. Ara acabem de realitzar un acte solidari en benefici de Faula Teatre, amb la col·laboració de la banda de la filà, l’Agrupació Musical Serpis d’Alcoi. En ell, hem gravat un CD amb totes les marxes més conegudes de la festa, les més representatives de la nostra filà.
– Comenta’ns sobre el disseny
El dissenyador és Juan Climent, que és el meu punt de suport per a tot. A ell se li va ocórrer que, per la meua grandària, podria representar la figura de Pere el Gran, que va ser el fill de Jaume I. Intercanviant missatges amb Juan, se’ns va ocórrer també que el boato es basara en les quatre ordes de cavalleria de las Navas de Tolosa: santiagueses, templaris, hospitalaris i calatraves…
– I l’heràldica?
Estic molt satisfet amb ella. Es compon dels símbols representatius meus, de la filà i de les festes. Els símbols principals són dos dracs, que el dissenyador va me’ls va presentar, però eren massa pacífics, jo volia que foren més agressius. El fons de l’heràldica, representa la meua filà. Porta el segell representatiu del meu cognom. La creu de Sant Jordi, que representa totes les filaes. L’oval daurat que envolta tota l’heràldica representa tot el públic de la festa. I després està el símbol de la rosa, que a més de ser característic de la meua filà, és una al·legoria de la música.
– Què ens pots dir de la música?
No vull música nova. De vegades la gent diu, “és que la millor música és la que es fa nova”, ja, però de tota la que es fa nova a soles un 5% resulta exitosa, la resta és un fracàs. De manera que jo no he volgut arriscar. El compositor Carchano em va oferir dos passodobles que havia compost. No diré molt més, perquè vull que siga sorpresa, simplement que baixaré amb música clàssica de la festa.
– Sobre els ballets…
Seran finalment 3 ballets: un el d’Ana Botella, un altre d’un professional que no ha actuat mai ací a Alcoi i un altre del grup Gawazi.
– Estàs molt il·lusionat, supose
Si no fora per la il·lusió això no n’hi ha qui ho aguante, perquè són molts actes, reunions, assaigs, concerts… I a mesura que arriba el moment, n’hi ha més coses a fer.
– La família també està il·lusionada?
Sí, igual o més que jo. En l’entrada m’acompanyaran la meua dona, Elisa Botella, que és més festera encara que jo, i la meua filla, Elia.
– Quin ha sigut fins ara el moment més emotiu per a tu?
En l’acte de presentació dels càrrecs, quan em van presentar, que l’encarregada va ser la meua filla, crec que ha sigut la primera o una de les primeres dones a presentar a un càrrec fester. Va ser molt emotiu.
– I quin és el moment més esperat?
El moment que diguen “avant l’entrada” i comence a sonar la música i a marxar la filà. En eixe moment estic segur que em posaré a plorar com una magdalena.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi