Foradia

Recital poètic de Miguel Hernández al Pare Vitòria, a càrrec de Vicent Camps

• Ha sigut a càrrec de Vicent Camps, prestigiós escriptor i recitador que ha fet un exquisit repàs de la vida, obra i context històric del poeta d’Oriola. • Entre els poemes recitats, ha destacat “Antes del odio”, un text que resumeix la trajectòria vital i poètica del jove membre de la Generació del 27

Amplificar i consolidar, en un ambient distés, els continguts que es treballen durant el dia a dia. Aquest és un dels objectius de la Setmana Cultural del Pare Vitòria. En aquesta línia són molts els tallers, concursos, xerrades, jocs, excursions i visites les que l’IES està celebrant entre els dies 12 i 16 de març.

Entre elles, els alumnes del batxiller han gaudit d’un recital poètic d’un dels poetes alacantins més importants de la literatura espanyola: Miguel Hernández. Ha sigut a càrrec de Vicent Camps, prestigiós escriptor i recitador que ha fet un exquisit repàs de la vida, obra i context històric del poeta d’Oriola.

Entre els poemes recitats, ha destacat “Antes del odio”, un text que resumeix la trajectòria vital i poètica del jove membre de la Generació del 27. Es tracta d’un poema escrit durant la seua última etapa. Li l’escriu a la seua dona, Josefina, mentre estava pres i maltractat per part del bàndol que va acabar amb la democràcia de la II República amb un colp d’Estat.

En el poema, malgrat les penúries i injustícies que ha hagut de presenciar i experimentar, Hernández és capaç de sentir l’amor i la llibertat a través d’un exercici d’empatia amb Josefina. En ell reivindica que durant la seua vida no ha fet cap cosa que no siga per amor; i per això, encara que vivint empresonat i en condicions infrahumanes, se sent lliure, amb la consciència tranquil·la.

En efecte, Hernández va ser condemnat pel franquisme pel simple fet d’haver defensat la democràcia. La seua obra poètica madura, de fet, destaca per la seua reivindicació de la justícia social i reprovació dels autoritarismes i els abusos de poder, “solo por amor”.

Amb aquest gustós recital, els alumnes han tingut l’ocasió d’aprofundir en un poeta, tal com va expressar Vicent Camps, rebel amb el poder (que per cert, avui és un contingut obligatori per a superar les proves de la PAU). “El poeta del poble”, li sobrenomenarien, un poeta fidel al bé comú.

Ací, l’última estrofa del poema “Antes del odio”:

No, no hay cárcel para el hombre.

No podrán atarme, no.

Este mundo de cadenas

me es pequeño y exterior.

¿Quién encierra una sonrisa?

¿Quién amuralla una voz?

A lo lejos tú, más sola

que la muerte, la una y yo.

A lo lejos tú, sintiendo

en tus brazos mi prisión,

en tus brazos donde late

la libertad de los dos.

Libre soy. Siénteme libre.

Sólo por amor.

 

Font: Redacció./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *