Foradia

Diana Morant, alcaldessa de Gandia: “hem aconseguit una renaixença econòmica”

• Entrevistem a l'alcaldessa de Gandia per conéixer tota l'actualitat del municipi: economia, cultura, turisme... • El problema que va deixar el PP era tant gros que la solució no era fàcil. Però sí que podem dir que tots els paràmetres socioeconòmics són millors

Volem conéixer tota l’actualitat de la ciutat de Gandia: el seu passat més recent, la seua importància com a Capital Cultural Valenciana, el seu turisme, els seus projectes de futur…. Per a fer-ho, hem entrevistat a la seua alcaldessa, Diana Morant.

Diana Morant va entrar a governar la ciutat, de la mà del PSPV-PSOE, en 2015. Diana va nàixer en 1980, ha sigut enginyera de professió, va començar la seua carrera política en 2011, quan va exercir com a regidora. També ha sigut diputada de la Diputació de València des del 2015 fins al 2017.

Bon dia, Diana. En 2015 guanyeu les eleccions i deixeu en l’oposició al partit que governava la ciutat, el PP. Com vos trobeu la ciutat de Gandia quan entreu a governar?

El Govern del PP ha sigut una llosa per a Gandia. Una llosa per una banda, econòmica, va deixar al poble amb un deute impagable. Avui dia, hem aconseguit ser el primer govern de la ciutat que ha aconseguit rebaixar el deute municipal, pagant els milions d’euros que el PP va deixar a pagar, majoritàriament, als proveïdors.

Per altra banda, el PP ens va deixar una llosa en la reputació del municipi, amb fama de mala pagadora, de ser conflictiva… Els anteriors representants del PP estaven sempre als mitjans de comunicació donant comptes dels casos de corrupció en els que estan implicats, avergonyint a la ciutadania, llevant-li l’orgull de pertànyer a la seua ciutat.

Quina és la situació actual de Gandia?

Si jo diguera avui que està tot solucionat estaria mentint: com el problema que va deixar el PP era tant gros, la solució no era fàcil. Però sí que podem dir que tots els paràmetres socioeconòmics són millors que quan vam entrar a governar. Hem recuperat drets de la ciutadania: la primera decisió va ser no mirar el color de la pell del ciutadà perquè es puga empadronar; vam impulsar la xarxa de llibres perquè totes les xiquetes i xiquets tingueren llibres en començar l’escola; vam començar a pagar les rendes de garantia que estaven en els calaixos. A pesar de la retallada del pressupost municipal, hem aconseguit augmentar els pressuposts de les polítiques socials un 6%. Gandia ja és una ciutat lliure de desnonaments. N’hi ha 1600 persones menys a l’atur. Hem tornat a donar confiança a la ciutadania i a les empreses, que han fet inversions multimilionàries: moltes firmes han crescut o s’han implantat a la ciutat. Hem aconseguit una renaixença econòmica.

Entre altres mesures, hem aconseguit que Gandia siga declarada Capital Cultural Valenciana

L’altre repte fonamental era reparar la llosa de la mala reputació. Entre altres mesures, hem aconseguit que Gandia siga declarada Capital Cultural Valenciana, la ciutat torna a sentir-se orgullosa del fet que es torne a apostar per la cultura.

Quin és el balanç de Gandia com a Capital Cultural Valenciana?

Estem molt orgullosos d’aquest títol perquè hem sigut la primera ciutat a rebre aquest reconeixement per part de la Conselleria, i més en un moment tan complicat. No ho hem volgut treballar com una celebració que després no deixa rastre, sinó que hem volgut posar negre sobre blanc sobre què ha fet històricament Gandia en matèria de cultura, quins són els projectes que teníem i quins volíem encetar amb vocació de permanència en el temps.

És un orgull portar aquesta bandera perquè considerem que tenim un passat històric envejable: comencem pel paleolític i la Cova del Parpalló, que té 3000 anys i que és el jaciment d’art noble més antic de tota Europa (és possible que fórem una de les primeres experiències artístiques de tota Europa). Segles després apareix la figura de Jaume I, tenim el Castell de Bairén. Amb Jaume II es constitueix el Ducat de Gandia… Apareixen els grans de la literatura valenciana, Ausiàs March, Joan Martorell, Joan Roís de Corella, Els Borja. I arribem a la part contemporània, amb les falles, declarades com a Patrimoni Immaterial per la Unesco, la Setmana Santa i altres expressions artístiques. Com que Gandia sap del seu passat cultural, volem que el seu futur continue sent de creació de cultura: la millor manera de presumir del passat és encetar projectes nous.

Quins projectes culturals de futur teniu planejats?

N’hi ha dos especialment importants en marxa: ens hem acollit a les ajudes d’Europa per a fer un parc arqueològic a les restes del Castell de Bairén. Es farà una excavació i estudi de la zona, per a recuperar la vegetació i per a millorar l’accés i fer valdre un edifici tan emblemàtic. És un espai estratègic perquè la gent conega el patrimoni de la seua ciutat.

Per altra banda, n’hi ha un altre projecte que és la Casa dels Escriptors. Volíem que els escriptors que saben de la importància dels grans escriptors de Gandia pogueren vindre a conéixer Gandia i l’entorn on es van crear les seues grans obres. Quin millor lloc que l’Alqueria del Duc, seu de la Xarxa Valenciana de Turisme, per acollir als artistes durant alguns dies i que puguen deixar el seu testimoni pel seu pas a Gandia? I qui sap si Gandia podrà, d’aquesta manera, recrear una altra gran obra literària. Per cert, recentment, el Consell Valencià de Cultura ha apadrinat aquest gran projecte.

Gandia està caminant cap a una renovació del model turístic, comenta’ns

El turisme de Gandia viu un moment de salut, les xifres d’ocupació estan seient equiparables a les d’abans de la crisi. Tenim un turisme madur, molt ben posicionat, de sol i platja. Creem que els moments bons són els que s’han d’aprofitar per a renovar-se. Avui dia, per assumir el repte de desestatalització del turisme, n’hi ha dos camins: oferir qualitat i reformular l’oferta per adaptar-se als nous turistes, oferir alguna cosa més que sol i platja. Eixa ampliació implica augmentar el valor afegit de la cultura, de la gastronomia… coses que puguen ser consumibles cada dia de l’any. Hem habilitat les Meses de Turisme per a, de manera consensuada, transitar aquest camí. Tenim clar que les agències de viatge són internet, on està la memòria d’on has estat i on es pot referenciar on vols anar, encetarem el treball amb la “Big Data” i així oferir de manera molt segmentada a cadascú el que estiga buscant a la nostra ciutat, que tenim molt a oferir.

Gandia està declarada també Ciutat Universitària

Sant Francés de Borja va fundar al segle XVI la primera universitat jesuïta de tota Europa. Gandia recupera la seua titularitat de ciutat universitària amb Pepa Frau d’alcaldessa, fa trenta anys: la UPV fa un campus a Gandia, ve la Universitat de València amb estudis de màster, també amb un projecte d’estudis per a gent gran; també tenim seu de la Universitat a distància. Totes les universitats públiques de València tenen seu a Gandia. Gandia cobreix totes les etapes educatives i d’aprenentatge. A més, hem sigut també reconegudes com a Ciutat de la Ciència i la Innovació.

Per a acabar, Diana, comenta’ns alguns projectes de futur per al municipi

N’hi ha un projecte damunt de la taula molt important, impulsat per la Generalitat, que consisteix a reformar els centres educatius dels centres educatius, Edificant. Aconseguirem també que l’escolarització dels xiquets d’entre dos i tres anys siga gratuïta. Aplicarem un pla d’igualtat dins dels funcionaris per la promoció de les dones dins de l’Ajuntament, perquè és una realitat que els grans càrrecs continuen sent hòmens. Tenim un projecte per a repartir el parc de la vivenda pública. Reobrirem el Museu de les Clarisses. Anem a fer un centre de salut en l’espai de l’antic hospital de la mà de la Generalitat. Volem impulsar una residència per a gent gran. Tenim una clara vocació animalística i volem que siguen les protectores les úniques que puguen fer-se càrrec dels animals abandonats. I molts altres projectes en marxa i per fer.

Avui dia, hem aconseguit ser el primer govern de la ciutat que ha aconseguit rebaixar el deute municipal, pagant els milions d’euros que el PP va deixar a pagar, majoritàriament, als proveïdors.

 

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *