Foradia

Empatia, l’única manera d’avançar cap a la igualtat

• Convivim des de ben menuts amb una cultura que condiciona el concepte de dona fins a convertir-la en un objecte, cosificant-la, deshumanitzant-la. • El moviment feminista, en auge en tot el món, és un clar exemple de majories socials que no volen més que afegir empatia al nostre sistema

Els casos de violència de gènere proliferen. La cosa és alarmant. Cal aportar solucions. I no a soles és qüestió de canviar el codi penal (considerar l’abús sexual com a violació, per exemple). Hem de comprendre que convivim des de ben menuts amb una cultura que condiciona el concepte de dona (i no a soles el de dona, sinó el de l’altre en general) fins a convertir-la en un objecte, cosificant-la, deshumanitzant-la.

Aquesta cultura de la insensibilitat és la que acompanya al projecte de globalització neoliberal, fase actual del capitalisme. La fragmentació radical de la societat que s’ha anat produint durant les últimes dècades esdevé en deshumanització. El neoliberalisme treballa per posar valor econòmic, cosificar, a cada sector de la vida i de la natura. L’aigua, la terra, els drets socials, el temps, les relacions socials, la salut, la vida. A tot li posa preu.

El capitalisme és una gran màquina de mercantilitzar allò per on camina. No té en compte el desenvolupament humà, els afectes personals, ni el sofriment ni la felicitat: tot queda reduït al benefici econòmic. Els valors que irradia són tots els que faciliten l’acumulació econòmica dels poderosos: la productivitat i la competitivitat. I els valors que destrueix són els que dificulten l’acumulació del capital: la comunitat, el bé comú, la dignitat humana, el desenvolupament social, l’empatia.

Aquesta maquinària funciona a través de l’economia. Però s’arrela a través de la cultura, en concret una cultura de la insensibilitat que es transmet mitjançant tot tipus de discursos: polítics, esportius, publicitaris, jurídics, periodístics, artístics… (principalment els que estan al costat dels més poderosos o els més acrítics). Tenim una educació a la ciutadania informal contínua i constant que resulta nefasta per als valors humans.

A soles cal posar la televisió espanyola, quasi qualsevol canal a la majoria d’hores del dia. Programes on s’intoxica a la població de valors denigrants; formadors d’opinió que manipulen deliberadament a la població per tal de fer-la ignorant i enganyar-la; productes audiovisuals que ens transmeten una visió del món tergiversada, on tot és competència i no n’hi ha solidaritat ni bé comú.

El resultat és la creació d’una societat plena d’individus psicopàtics, que, com el capitalisme, no tenen en compte el patiment de l’altre. Aquest és el problema de rerefons de les violències masclistes i dels desgavells humans que tan sovint ens commouen. Sense empatia estem perduts, com a individus i com a civilització.

La cara positiva de tot això és que a mesura que el nostre sistema es radicalitza, la societat experimenta la necessitat de resistir i transformar-lo. El moviment feminista, en auge en tot el món, és un clar exemple de majories socials que no volen més que afegir empatia al nostre sistema, l’única manera d’avançar cap a la igualtat.

 

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *