Foradia

Feliu Ventura: “la cultura no és un capritx, és una necessitat de l’ésser humà”

• La cultura és una eina de transformació, i tindre una finestra oberta a la cançó d’autor és oferir un mecanisme de creació de consciència social • Per a nosaltres, el MiL és un festival estratègic, no a soles per a Xàtiva, sinó per a les comarques centrals.

Xàtiva ha posat en marxa el Festival de Música i Lletra 2018, una proposta cultural de qualitat per a públic, participants i per al gènere de la cançó d’autor en general. Un esdeveniment que s’està convertint en una referència a nivell de les comarques centrals. Parlem sobre ell amb dos dels seus promotors, Alfred Boluda, regidor del Gran Teatre de Xàtiva i Feliu Ventura, destacat cantautor del municipi.

– Com va sorgir el Música i Lletra festival?

Alfred: aquesta és la tercera edició, volíem fer un festival que projectara Xàtiva més enllà de l’àmbit comarcal. Ho vam fer des dels recursos que ens oferia el Gran Teatre de Xàtiva. En principi vam pensar en un festival de cantautors a l’ús, és a dir: portar a figures consolidades i altres emergents. Va ser un festival prou discret, tot i que van vindre grans cantautors com Pedro Guerra i Pilar Serra. El segon any vam pensar fer-li un nou gir, vam proposar la direcció artística a Feliu Ventura que, per qüestions evidents, és un gran coneixedor del món dels cantautors.

Feliu: el canvi més significatiu amb la segona edició va ser la introducció del certamen, el MiL Descobreix, volíem anar més enllà d’una programació de cantautors ja consolidats.

– Heu volgut que les dones cantautores tinguen major protagonisme

Feliu: no és protagonisme, és igualtat. És tractar amb normalitat que tots han d’estar representats a l’escenari. En la segona edició, el cartell va ser paritari entre homes i dones, enguany hem superat la participació de dones, i no ha sigut una cosa artificiosa, sinó que són tot propostes de qualitat. És un esforç que hem fet conscientment, n’hi ha moltes dones que canten molt bé i que mereixen tindre l’escenari.

 Alfred: el festival no podia estar d’esquena als canvis que s’estan produint en la societat, una societat que vol ser més equitativa i igual. Cal afegir que al certamen s’han presentat un 50% d’homes i altre 50% de dones, l’any passat tan sols es va presentar una dona, podem dir que hem aconseguit que siga vist com un espai on elles se senten també còmodes i segures.

Feliu: el feminisme és el moviment social que transformarà el segle en el qual estem, i la gent que no sàpiga veure-ho es quedarà enrere. Per altra banda, hem de dir que el cartell d’enguany és feminista però el festival encara no ho és, perquè forma part de la societat en la qual viu i encara ha de fer passos avant, per exemple el director artístic sóc jo, i sóc un home.

– Diversitat lingüística també és un altre dels valors del festival

Feliu: sí, la cançó és la paraula cantada i paraules n’hi ha en moltes llengües.

– Què propostes podrem descobrir enguany?

Feliu: n’hi ha moltes propostes de qualitat. Això també és producte de què vivim en un món en el qual els productes audiovisuals estan en la vida de la gent, i veus coses molt ben gravades, molt ben presentades, molt boniques. El fet que el certamen s’haja fet a través d’enllaços a vídeos permet veure una creativitat desbordant. Hem triplicat les inscripcions de l’any passat. Per tant la tria ha sigut més difícil però hem trobat unes quantes joies més.

– No podem deixar de preguntar-te, Feliu, com veus actualment el món i les possibilitats dels cantautors?

Feliu: No és fàcil, i mira que és un gènere fàcil de fer. És un gènere autòcton, forma part de la nostra vida musical, importància que no es correspon, habitualment, amb el suport institucional. No n’hi ha suport a la música, ni als cantautors menys. Per exemple, els problemes que tenen les xicotetes sales amb les normatives musicals és, d’alguna manera, un atac directe al gènere, perquè molts autors germinen en els xicotets formats. Es podria afavorir el gènere sense dedicar grans despeses de pressupost.

– El Mil és un exemple de suport interessant

Feliu: sí, gràcies a la regidoria d’El Gran Teatre de Xàtiva, que ha propiciat contra vent i marea. Per a nosaltres és un festival estratègic, no a soles per a Xàtiva, sinó per a les comarques centrals. Però en el MiL es presenten els resultats finals dels cantautors, no s’afavoreix a la realització dels processos. Això supera el nostre àmbit i hauria de tindre la implicació d’altres institucions. Es tracta de fer una programació cultural compartida amb totes les comarques.

– En definitiva, es tracta d’un oci cultural de qualitat. Ho agraeix la ciutat de Xàtiva?

Alfred: el MiL forma part de l’estratègia de ciutat que tenim. Tenim la voluntat que això es prolongue en el temps i es consolide com a oferta cultural. La cultura al final és una eina de transformació i en els temps que corren tindre una finestra oberta a la cançó d’autor, que té un punt important de crítica a la realitat que vivim, és oferir un mecanisme de creació de consciència social. Volem que Xàtiva tinga atractius per a projectar-se, més enllà de l’economia productiva, comercial i industrial.

Feliu: vivim en un món amb una gran precarietat. El que no pot ser és que una persona treballe de 8:00 a 20:00 cada dia i no tinga un espai més enllà del treball. L’oci és important com a espai de llibertat i de pensament crític. La cultura no és un capritx, és una necessitat de l’ésser humà per a tindre una vida millor i més feliç.

– Altre vessant de la filosofia del MiL és l’arrelament al territori: heu implicat a les associacions i heu afegit elements típics d’ací

Alfred: sí, això és una novetat que ha vingut amb la direcció de Feliu. Des de l’any passat hem implicat a les diferents associacions locals, com les societats musicals. Enguany vam pensar implicar, entre altres, a La Muixeranga de Xàtiva, que es va crear fa un parell d’anys. Es tracta de fer que el festival supere el marc institucional i que la societat el senta com a seu.

Feliu: la participació no és convidar a la gent a participar d’una part, sinó del tot. A què es decidisquen les coses de manera col·lectiva. Si existeix el festival és perquè pensem que és una necessitat compartida.

– Anem pel camí de la consolidació del festival?

Alfred: sí que anem camí perquè any rere any anem millorant. L’any passat vam millorar les xifres del públic. Altre indicador és el creixement de les propostes que ens han vingut, que ha sigut pràcticament de tot l’Estat espanyol. Això vol dir que la convocatòria està arribant, a banda dels territoris de parla catalana, a Andalusia, Castella, Madrid, Extremadura… El MiL està prenent nom en els circuits de cançó d’autor, en els mitjans de comunicació. Jo crec que, a poc a poc, ens consolidarem. Sí que remarcaria que es tracta d’un festival únic i estratègic, i que, com ha dit Feliu, hauria de tindre el suport d’altres institucions.

Feliu: jo crec que estem fent bé les coses. Sobretot remarcaria que, gràcies al fet que la regidoria i Alfred coneixem prou bé el gènere, el que no s’ha fet és forçar el gènere a estar en altre espai, sinó modificar l’espai al gènere. S’han creat diversos espais de la ciutat per a fer escenaris més grans o més xicotets en funció a les propostes. És a dir, tenim diferents espais i estratègies creades.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *