Foradia

Confluències per la democràcia i la millora social

• Els partits que integren als seus programes polítiques de tipus social i democràtic haurien d'unificar esforços per tal d'avançar pel bé comú. Entre ells, PSOE, Unidos Podemos i Compromís. • Tenim precedents encoratjadors: el País Valencià i el Pacte del Botànic és un d’ells, millorable però exemplar.

La sentència de l’Audiència Nacional davant el Partit Popular ha sigut lapidària. Per fi la justícia espanyola reconeix el que la majoria de la ciutadania sap des de fa molt de temps: que la corrupció del PP no són casos aïllats, que la corrupció és el PP.

Aquest fet promou l’acceleració d’un moviment que s’està produint des de fa anys: l’aposta dels poders financers, que són qui controlen l’Estat espanyol i per als quals ha treballat en gran mesura el PP, per Ciudadanos.

I aquesta no és una bona notícia. Perquè si Ciudadanos aconsegueix arribar al poder, i gent molt poderosa treballa perquè així siga, veurem com apliquen unes polítiques de caràcter reaccionari que consolidarien la precarietat laboral i augmentarien la dinàmica de transvasament dels diners de la societat cap a les elits, acabant amb les classes mitjanes, si és que encara en queden.

En poc temps ho està demostrant, encara que els grans mitjans de comunicació ho amaguen en la majoria de casos: amb el contracte laboral únic que proposen, amb la seua proposta fiscal regressiva, amb la negativa a posar un impost a la banca, amb la negativa a la revalorització de les pensions públiques, amb el seu suport als ‘fondos buitre’, amb la continuïtat de l’impost del sol…

Això per no parlar de la involució en drets polítics i civils que comportaria. Començant per Catalunya, on s’establiria un 155 dur i permanent com a transició fins a llevar competències a les autonomies de l’Estat, mentre que la protesta seria castigada amb la ‘Lei Mordaza’, que també han defensat. Els comentaris xenòfobs, masclistes i homòfobs d’alguns dels seus membres, així com el seu passat vinculat a l’apologia de dictadures, ens donen una idea més en aquest sentit.

En aquest context, els partits que integren als seus programes polítiques de tipus social i democràtic haurien d’unificar esforços per tal d’avançar pel bé comú.

Estic pensant en PSOE, Unidos Podemos i Compromís, entre altres. Aquests partits han de deixar de veure’s entre ells, de tant en tant, com a competència i pensar-se en clau d’aliança estratègica per a beneficiar a la societat, que és a qui, se suposa, volen representar.

No és fàcil perquè n’hi ha pressions externes, interessos propis, vicis, contradiccions i, de vegades també, actituds desafortunades. Però tenim precedents encoratjadors: el País Valencià i el Pacte del Botànic és un d’ells, millorable però exemplar.

Però això va molt més enllà dels partits polítics. Els sindicats, per exemple, tenen també una responsabilitat molt gran d’espentar cap a la creació de sinergies progressistes, i de vegades pareix que se’ls oblida.

Qui té la clau de pas, al final, és la ciutadania. Associacions, plataformes, moviments socials i veïnes i veïns hem de fer tota la pressió possible perquè els partits representen els interessos col·lectius. No ens tornem a deixar enganyar, que ja hem tingut prou.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *