Foradia

Júlia Moltó: “vivim en un planeta amb recursos limitats i estem en un model que no ho compren”

• Parlem amb Júlia sobre la paralització del projecte Alcoinnova, la Rosaleda, Serelles, el tren Alcoi-Xàtiva i la contaminació a les nostres comarques. • Es parla molt de la crisi econòmica però no tant de la crisi ecològica, que jo crec que està darrere de tot. Hem de prendre consciència.

Júlia Moltó Linares és llicenciada en Dret i membre de la Colla La Carrasca -Ecologistes en Acció. Parlem amb ella per tractar diversos temes d’actualitat al nostre entorn. Entre ells, la paralització del projecte Alcoinnova, la Rosaleda, Serelles, el tren Alcoi-Xàtiva i la contaminació a les nostres comarques.

– Bon dia Júlia, recentment el TSJ ha anul·lat la ubicació del projecte Alcoinnova en la zona de La Canal, pareix l’Aqüífer del Molinar està salvat, no?

Pensem que el futur de l’Aqüífer ara pinta molt bé. Falta veure si l’empresa promotora, l’Espanyola, recorre la sentència, perquè la Generalitat ja ha anunciat que no ho farà. Veient els elements de la sentència i a la vista de la doctrina del TSJ respecte als terrenys protegits pareix que serà molt difícil. La sentència incideix especialment en el tema ambiental, però per a nosaltres el tema de l’aigua era fonamental perquè no podem imaginar un recurs més estratègic i més important que la principal font de subministrament d’aigua d’Alcoi.

– Faltarà veure si l’empresa continua insistint

Una cosa és el Pla de l’actuació territorial, que és el que s’ha declarat nul per ser contrari a dret. Però és que l’actuació ja estava aturada pel projecte d’urbanització, que acumula informes negatius, té interrogants que són molt difícils de resoldre i no sembla un projecte d’urbanització viable. És a dir, independentment de la sentència, pareix que el projecte d’urbanització ja estava encallat, no per les nostres actuacions, sinó perquè l’empresa no ha aconseguit presentar un projecte d’urbanització que supere els impediments legals. Esperem que tot açò aprofite perquè es comprenga que quan es presenten actuacions d’aquest tipus és molt important que tinguen les bases sòlides.

Les promeses s’han de concretar en pressuposts i actuacions

– Vosaltres sempre heu insistit que n’hi ha alternatives per a ubicar un projecte d’aquestes característiques, quines?

Vam encomanar un informe a la UPV perquè analitzara l’estudi d’alternatives que va fer l’empresa. La conclusió dels experts va ser que l’estudi no tenia cap rigor. I de fet així ho recull la sentència. La Universitat va analitzar l’espai que tenim tant al terme d’Alcoi com a la comarca i n’hi ha moltíssimes. Dins d’Alcoi n’hi ha parcel·les i naus buides, l’Ajuntament proposa Pagos, també n’hi ha una proposta de polígon mancomunat, n’hi ha municipis molt pròxims que tenen també sols adequats…

– Per tal d’acumular sinergies entre els municipis i les institucions, potser la millor alternativa podria ser un polígon mancomunat, no?

Possiblement sí, perquè això de fer sempre la guerra entre municipis no arriba a cap lloc: cal sumar esforços i fer projectes que aprofiten a tota la comarca.

– Segons recents estudis que heu dut a terme, tant Alcoi com Ontinyent superen els límits de contaminació d’ozó troposfèric que recomana l’OMS

És un tema de salut pública i que també afecta els espais naturals, per tant ens preocupa.

– Què caldria fer a mitjà termini per baixar els nivells de contaminació?

Aquest és bàsicament un problema del trànsit, de tota la circulació que fem amb vehicles i amb camions que transporten mercaderia. Per a buscar solucions hem de canviar el model de transport: hem d’anar a un model que prioritze els mitjans menys contaminants, com anar a peu, transport públic o la bicicleta. I pel que fa a les mercaderies, cal fomentar el transport ferroviari. Ací l’aposta pel tren Alcoi-Xàtiva i la seua millora pensem que és bàsica.

Les urbanitzacions disperses sempre són una càrrega per a la ciutat

– Aquest canvi té a veure també amb el model de ciutat que tenim

El tema del transport està relacionat amb l’urbanisme. Si tenim una ciutat amb urbanitzacions disperses on tot es troba lluny i on el cotxe és imprescindible, és molt difícil que pugues reduir la circulació. Si tenim una ciutat compacta, amb serveis pròxims, on pots desplaçar-te a peu de forma segura i senzilla i amb un transport públic que no està saturat per l’ús del transport privat, evidentment es pot fer una ciutat amb millor qualitat d’aire.

– Has fet menció del tren Alcoi-Xàtiva, la seua millora és una de les vostres reivindicacions constants. Ara que ha canviat el Govern, s’obrin esperances a la seua millora?

Duem molts anys de promeses incomplides. Volem que es facen realitat i es concreten en una millora reial de la línia perquè és un altre dels serveis estratègics per al futur de la comarca. Les promeses s’han de concretar en pressuposts i actuacions.

– Recentment la Carrasca ha acordat el projecte de la Rosaleda amb l’Ajuntament, comenta’ns

L’Ajuntament ha elaborat durant els últims anys diversos projectes que no complien amb els mínims que fiava la sentència que declarava il·legal l’obra que es va fer a la Rosaleda. L’última proposta que ha presentat l’Ajuntament, per fi, després de molts anys, sí que compleix els mínims. Nosaltres hem dit que si és així estem totalment d’acord. Ara la proposta s’haurà de concretar ja en un projecte. És una bona notícia perquè es podrà restaurar la zona verda i fer el seu ús dins de la legalitat.

– Altre tema, s’està investigant el tema de la urbanització de Serelles,

Ara està en marxa una investigació penal. Nosaltres no ens hem personat en l’assumpte. Com que l’empresa estava en concurs de creditors, sembla que el jutge que portava el cas ha observat indicis delictius dirigits a evitar que els proveïdors i hisenda cobren.

Es parla molt de la crisi econòmica però no tant de la crisi ecològica

– Què s’hauria de fer amb aquest espai de zona natural d’Alcoi des del vostre punt de vista?

Hi ha una sentència pendent d’execució que obliga a fer una restauració mediambiental. Perquè l’empresa, amb el consentiment de l’Ajuntament, va ocupar terrenys que no hauria d’haver ocupat: va ocupar vies pecuàries, barrancs, va planificar les zones verdes dins dels barrancs… No serà fàcil fer la restauració ambiental, ens trobem amb el mateix problema que en la Rosaleda: destrossar ambientalment les coses és molt senzill però restaurar és molt complicat. També cal tenir en compte que n’hi ha gent vivint allí. Les urbanitzacions disperses sempre són una càrrega per a la ciutat: si tens espais a la ciutat buits que necessiten vida no pots ocupar espais naturals que fan la seua funció, és molt problemàtic i molt car per a la ciutat.

– Esteu treballant actualment algun tema més que no hàgem comentat?

Tenim la sensació que sempre estem apagant focs que no ens deixen posar atenció en els problemes estructurals. Si no ens replantegem el model de producció i consum en el qual vivim no resoldrem els problemes de fons, que és que el model econòmic que tenim és insostenible. Vivim en un planeta amb els recursos limitats i estem en un model que no ho compren, que parla de la necessitat d’un creixement constant. L’objectiu del sistema econòmic hauria de ser el fet de donar una vida digna a les persones, no el creixement il·limitat, perquè d’aquesta manera, estem abocant-nos a que el nostre sistema no es puga sostenir. Es parla molt de la crisi econòmica però no tant de la crisi ecològica, que jo crec que està darrere de tot. Hem de prendre consciència.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *