lasarga ajualcoitel

Marià Sánchez: “el Valle de los Caídos és un mausoleu dedicat a un criminal”

• Ara que s’obri una nova oportunitat política de revisar la memòria històrica, hem parlat amb Marià Sánchez, autor imprescindible en l'àmbit • El franquisme va ser l’expressió del sector conservador espanyol: monàrquics, tradicionalistes, capitalistes, patriotes i falangistes.

Marià Sánchez és historiador, periodista i escriptor especialitzat, entre altres, en el fenomen del franquisme i en l’etapa històrica de la Transició. Ha viscut la història des de la visió d’intensitat que facilita el periodisme. Ara que s’obri una nova oportunitat política de revisar la memòria històrica hem parlat amb ell per analitzar l’actualitat.

 -S’ha obert un debat públic sobre el Valle de los Caídos, com ho valores?

Valore que és no fer les coses quan s’han de fer i deixar que les coses caiguen pel seu propi pes: que passe el temps, que la gent es muira, que no hi haja testimonis. El problema és que és un monument a un dictador, un mausoleu a un dictador que va ser un criminal. Això s’haguera hagut de resoldre des del principi.

– En la Transició

El problema de fons és que la Transició va ser un pacte entre els franquistes moderats i l’esquerra: van arribar a un acord de no-agressió on la dreta d’UCD, que eren els càrrecs mitjans de l’Administració franquista (Suárez, Martín Villa, etc) van dir-li a l’esquerra, sobretot al Partit Comunista, “si voleu entrar en el lloc heu d’aturar tota la mobilització del carrer: el carrer ha d’estar tranquil, no podeu convocar a les masses. A canvi farem una transició a un sistema democràtic”.

– El pacte implicava no revisar el franquisme, veritat?

El pacte implicava no carregar-se els monuments als vencedors de la Guerra Civil. El principal, el Valle de los Caídos. Ara s’han atrevit a plantejar-ho, però s’hauria d’haver fet ja abans. Igual que les voreres i les cunetes dels morts republicans. I el patrimoni de la família de Franco. L’esquerra no es va atrevir. Els franquistes també estaven mobilitzats.

– En altres països europeus, quan es derrota el feixisme es prohibeix el culte i els símbols

Clar, però és que ací no es va derrotar el feixisme, ací es va pactar amb el sector més moderat del franquisme, que tenia la idea de certa evolució democràcia d’Espanya, sense abandonar les grans conquistes del franquisme. No és un trencament. Ningú s’imagina un monument a Hitler o a Mussolini, perquè van ser derrotats per les armes. Ací el règim va evolucionar a partir d’una societat sense cultura democràtica i castigada per la por i la propaganda.

– Encara n’hi ha qui diu que amb el franquisme es va evolucionar molt

Després de 20 anys de postguerra i de misèria, a partir de l’any 58, amb el Pla d’Estabilització, amb l’entrada de multinacionals i del turisme com a negoci, es va augmentar de manera molt forta el nivell de vida de la gent: la gent va passar de viure en un poble on està morint-se a vindre a la ciutat i començar a treballar.

– Era un moment d’expansió del capitalisme

Clar, i de la creació d’una classe mitjana que no existia. Tot aquest sector és conservador i agraït a Franco. A més, cal afegir la propaganda, que el franquisme va ser genial quant a la manipulació: va desenvolupar una política informativa i de control que s’hauria d’estudiar en profunditat, perquè va ser brutal. Quan va morir Franco el principal temor de la gent era una guerra civil, inclús l’editorial de l’Hola ho afirmava.

– I això que la correlació de forces socials era molt desigual

Era una societat molt manipulada, a la que li havien llavat el cervell. El cas és que l’esquerra tenia possibilitat de fer més i això es tradueix en el fet que els problemes de fons no s’han resolt. Ara torna el problema de Catalunya, tornarà el del País Basc, el del territori federal, el de la República… Perquè són qüestions que no es van resoldre fa 40 anys. Mentrestant s’ha fet una propaganda que fa que la gent jove no tinga ni idea d’on venim: no s’ha explicat en les escoles ni en els mitjans, s’ha fet un relat de la Transició.

– La Transició modèlica

Hem tardat 40 anys en el fet que els llibres comencen a registrar que en 7 anys va haver-hi 600 morts i més de 2.000 ferits per la violència política. La quantitat de gent que va ser ficada en presó va ser ingent. Tot s’ha fet per a recolzar als franquistes.

– El franquisme es va quedar en bona part arrelat a la societat

El franquisme va ser l’expressió del sector conservador espanyol: monàrquics, tradicionalistes, capitalistes, patriotes i falangistes.

– Ara hi ha hagut un canvi de Govern, n’hi ha una altra sensibilitat. Diuen que sí que volen revisar algunes coses de la memòria històrica, però on estan els límits?

Els límits són la voluntat política. Jo crec que ja toca, no es pot estar permanentment mantenint símbols que ens remeten a una etapa molt fosca, criminal, de violència, assassinats, afusellaments, repressió. Per això, el Valle de los Caídos s’ha de tancar ja.

– Creus que es farà?

Quan ho veja m’ho creuré. Jo he vist moltes vegades parlar a polítics que després no fan res. No sé si tenen voluntat política. Per exemple, es diu que som un país aconfessional, però no es fa més que donar suport a la religió catòlica.

– Si es duguera a terme, què comportaria?

Per a començar, la reparació de les víctimes del feixisme. A mi em recorda a l’escena de la pel·lícula Casablanca: n’hi ha un moment en el qual el nazi li diu al capità de la policia que ha de tancar perquè han cantat la marsellesa. Com a excusa per a tancar, el policia afirma “Quin escàndol!, ací es juga”, mentre un cambrer li fica en la butxaca un sobre amb diners. Aquesta és una imatge que representa molt bé el que estem vivint.

– Creus que ara estem vivint un altre moment de transició?

Si la pregunta me la fas fa tres anys jo et conteste que sí. Però ara crec que no. Fa tres anys va haver-hi un moviment social molt fort, una crisi de la monarquia, un qüestionament al sistema, etc. Vam viure el 15 M, que després es va constituir en una expressió política que s’ha convertit en un partit més del sistema. I la mobilització al carrer, que és la clau, ha desaparegut.

– Però durant els últims mesos hem vist molta mobilització per part del moviment dels pensionistes i de les dones que han aconseguit canviar coses.

Sí, molta mobilització, però és de defensa, perquè ens estan saquejant: que la gent pensionista, que ha estat treballant tota la seua vida, ara haja de defensar-se el seu Govern és brutal. La mobilització és la solució. I sí que n’hi ha moltes mobilitzacions. Les conquestes socials en la història han vingut gràcies a les mobilitzacions.

– Els pensionistes ara s’han configurat com un nou agent social

Per una raó molt senzilla: és molta gent, encara que una part és conservadora, i tenen estabilitat econòmica, tots els mesos reben el seu sou. Mentre que els joves estan patint una desregulació enorme del treball, es fan contractes d’un dia o ni es fan. Pensem que si la gent pensionista un dia diguera ‘no comprem més que les coses bàsiques’, tots els negocis caurien. El capitalisme es basa en la por i en la cobdícia: por a perdre el que tens i cobdícia de tindre més.

– Els canvis socials també s basen la il·lusió i l’esperança.

Sobretot en la joventut, la gent que ha de construir la seua vida.

– El 15 M va ser això

Sí, per a mi el 15 M va ser l’entrada d’una nova generació en la política, en política de veres, la de canviar el món. I és un canvi que perdura, ha canviat la mentalitat de la societat. La revolució del 68 va ser paregut, els joves van dir “hem vingut ací perquè som el futur, volem una societat diferent”, i no es va desarticular com diuen alguns, inclús algú dels seus participants va acabar de president del Govern. És a dir: el canvi està present, per això, per exemple, es demana revisar el Valle de los Caídos. Ja veurem com evoluciona.

Font: Rodrigo Paños./


culturalcoi

ajualcoiturisme

 

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *