Jordi Tormo: “Antoni Miró és un creador amb majúscules”
• Jordi Tormo i Santonja ha escrit recentment el llibre “Antoni Miró, la mirada rebel”, on es descriu l’univers artístic del pintor alcoià • Podem mirar les notícies i inundar-nos d'informació, els quadres de Toni ens diuen “pareu atenció a açò, que és important”
Jordi Tormo i Santonja ha escrit recentment el llibre “Antoni Miró, la mirada rebel”, on es descriu l’univers artístic d’Antoni Miró. Ens comenta tots els detalls. A més, parlem amb ell sobre la seua funció com a president del Consell rector del Parc de la Font Roja i com a professional del CEEI.
– Bon dia, Jordi, ‘Antoni Miró, la mirada rebel’ és el sisé llibre que escrius, has abordat narrativa, qüestions territorials i biografies com la d’Ovidi Montllor.
Vaig començar escrivint temes de desenvolupament econòmic i estudis comarcals: jo vinc d’estudiar Geografia i m’interessaven molt els temes del territori. D’ací vaig fer un salt a la narrativa, primer amb un llibre de relats curts, que es deia ‘Un bes suau’ (2011) i un altre narratiu, ‘El silenci’ (2014). Després vaig obrir una altra possibilitat: la de les biografies, vaig fer la de l’Ovidi, que es diu ‘Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula’ (2015) i ara la d’Antoni Miró.
– Com et planteges escriure el llibre d’Antoni Miró?
Va ser una manera natural de continuar el llibre d’Ovidi. Amb Toni ja havia tingut relació quan estava en l’Ajuntament. Però eixa relació es va refermar amb el llibre de l’Ovidi. Escrivint-ho vaig passar molt de temps en el Mas Sopalmo i la relació entre Toni i jo es va apropar. La figura de Toni és rica i amb molts espais per a treballar, no se centra en ell mateix a soles, sinó que t’obri a descobrir altres personatges com Fuster, Ovidi, Estellés… És tan polièdric que no t’ho pots acabar, és un creador amb majúscules. Toni m’obria una possibilitat de continuar amb el treball que vaig començar amb Ovidi. I sobretot investigar alguns aspectes que encara no s’havien treballat sobre ell.
– Com per exemple?
Sobre Toni s’escriu molt. I se sol fer des del vessant de la crítica de l’art. Jo no sóc crític d’art, per això ho he fet des d’una perspectiva més humanista. Vaig focalitzar aquest treball principalment des de dues qüestions. Vaig intentar fer un sistema de treball molt similar a la biografia de l’Ovidi, on és ell qui conta la seua història. En ell llibre de Toni n’hi ha un autor, que sóc jo, però qui va contant-te la història és ell mateix. Altre vessant molt poc conegut de Toni que es reflecteix al llibre és el seu treball com a poeta: li agrada escriure poesia, i sobretot dedicada a la seua gent més propera.
– Al llibre es poden entreveure moltes hores de dedicació, amb entrevistes investigació. Molt de temps li vas dedicar?
Aproximadament un any de documentació. I a partir d’aquest treball, moltes converses amb Toni i moltes hores al Mas Sopalmo.
– Què destacaries que has aprés durant tot el treball?
He descobert moltes coses. Primerament que Toni s’enfronta a la creació de les arts plàstiques com un treballador, en el sentit que vol fer el que fa de la millor manera possible, de manera minuciosa, amb molta dedicació. Per altra banda, m’ha permés afiançar el coneixement que al País Valencià n’hi ha tota una gent de creadors que han assentat les bases de la cultura valenciana actual. I ho van fer quan fer cultura era molt arriscat. Estic pensant en Toni, Ovidi, Estellés, Fuster… Tota una generació d’artistes que es van fer a si mateixos, que a més van anar creant lligams de col·laboració entre ells.
– Com podríem definir l’obra d’Antoni Miró? A grans trets
És molt complicat. Ell treballa el realisme social amb tot un seguit de tècniques. Però a mi m’agrada dir que el que fa Toni és detenir el temps en els seus quadres perquè les generacions actuals i venidores sàpiguen què passa i que ha passat al País Valencià. Podem mirar les notícies i inundar-nos d’informació, els quadres de Toni ens diuen què ha passat en un moment en concret, ens diu “pareu atenció a açò, que és important: no vos deixeu dur per la velocitat a la qual estem vivint”. Ho ha fet denunciant el racisme, el feixisme, els impactes contra el medi ambient, denunciant l’hegemonia dels EUA, les injustícies en el món…
– Com podríem definir a Toni com a persona?
És una persona que té un caràcter tímid, i amb un sentit extraordinari de l’humor. Alguna gent diu que parla poc, però encara que utilitze poques paraules és una persona que diu molt. És molt minuciós en el treball que fa i dedica la seua vida a la creació.
– Ens comentava Isabel-Clara Simó que Toni mereixeria que la seua ciutat li dedicara algun reconeixement.
Pense igual. Tenim tota una generació de creadors que han assentat les bases de la cultura valenciana, i entre ells està Toni. I s’ho mereix en tot l’àmbit valencià. De fet, ja ha tingut reconeixements internacionals molt potents.
– Canviant de tema, actualment eres president del Consell rector del Parc de la Font Roja, que es dedica a dinamitzar i divulgar el territori, comenta’ns un poc.
El Parc natural té diverses línies de treball. Una d’elles és la de dinamització i difusió del coneiximent: per una banda de divulgació a la gent que vulga conéixer el parc amb rutes guiades i altres activitats; i per altra banda, fem una difusió de caràcter més científic, l’any passat, per exemple, vam fer les III Jornades Científiques. El que es pretén és donar a conéixer el Parc.
– Per altra banda, també estàs treballant com a dinamitzador de projectes empresarials en el CEEI
Sí, sempre m’ha interessat el desenvolupament local i vaig tindre la sort de començar a treballar en ell fa 13 anys desenvolupant temes de dinamització territorial, amb l’objectiu de contribuir a posar en marxa projectes que dinamitzen l’economia del territori.
– En aquest sentit, com veus el panorama en la nostra ciutat?
En els últims anys estic veient molta més dinàmica. Estem rebent molta demanda. En les jornades que estem realitzant a Alcoi, per exemple, ve gent a formar-se de la ciutat, de les comarques, però també d’Alacant, Elx i València.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi