Zulima Pérez és actualment sotssecretària d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana. Doctora en Dret amb Menció Internacional i llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques, ha sigut regidora alcoiana, entre 2003 i 2007, i secretària Autonòmica de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació en la Generalitat, entre 2015 i 2018.

Com a investigadora, ha realitzat estades d’investigació a diferents països, sent les seues línies d’investigació el Federalisme, l’organització territorial de l’Estat, el dret autonòmic, la reforma dels Estatuts d’Autonomia i la regeneració democràtica. Parlem amb ella sobre les necessitats del País Valencià i les propostes que plantegen des del PSOE-PSPV.

– Estaria bé que durant els últims anys s’hagueren tingut en compte qüestions federalistes per evitar la crisi territorial que s’ha produït durant els últims anys, principalment per la qüestió catalana, no?

Nosaltres, com a PSPV, vam fer una proposta de reforma federal de l’Estat, sobre l’any 2013. Hi ha dos temes que han sigut fonamentals per al PSPV, i que ara hem assumit també com a Govern, que són: la federalització de l’Estat per solucionar, principalment, els encaixos territorials (perquè no és qüestió a soles de Catalunya sinó de totes les autonomies i de com es relacionen amb l’Estat); i el tema del finançament i la necessària reforma del model.

– Respecte al finançament?

Té a veure amb el repartiment que es fa dels diners d’acord amb una sèrie de criteris. Les comunitats autònomes gestionen la major part de l’Estat de Benestar, Sanitat, Educació, Serveis Socials i Dependència. Però, en la majoria de casos, no tenen recursos suficients per a mantenir aquest Estat de Benestar. L’aplicació de la nostra proposta, treballada per experts, suposaria un millor repartiment entre les comunitats.

– És necessari perquè la Comunitat Valenciana està infrafinançada

Així és. La Comunitat Valenciana és la Comunitat pitjor finançada, estem a la cua en finançament per cápita. El que significa que per a pagar els serveis fonamentals tenim menys diners per habitant que altres comunitats autònomes. A pesar de tindre un PIB per davall de la mitja, aportem a l’Estat com si fórem una autonomia rica. Si rebérem per càpita conforme a la mitjana de la resta de comunitats tindríem aproximadament 1.600 milions d’euros més per a poder invertir.

– Es podria invertir més en serveis socials

Clar, això comporta que, a més tenim un problema de dèficit, que no ve provocat per la despesa ni per balafiament de recursos (ja que gastem com la mitjana), sinó que ve ocasionat per un problema d’ingressos: rebem menys que la resta de comunitats.

– Un problema estructural històric

Està relacionat amb com s’ha configurat l’Estat i el model. En realitat, cada cinc anys hauríem de revisar el model i compensar tot el que estiga descompensat. Això respecte als ingressos de l’Estat. Després està la part d’inversions, on també estem a la cua: els diners que l’Estat dedica a invertir en les diferents comunitats autònomes a través dels Pressupostos Generals de l’Estat per a infraestructures i inversions diverses. Per exemple, el PP mai ha volgut invertir en el Corredor Mediterrani, des d’Andalusia fins a Catalunya, una infraestructura de primer ordre. No és lògic que tota la producció que es realitza en aquesta zona litoral no puga anar directament cap a Europa. D’altra banda el Port de València és un dels punts principals d’entrada de mercaderies, i podria ser-ho més si pogueren anar directament cap a Europa. El Corredor Mediterrani és una infraestructura clau per al nostre desenvolupament.

– Per què no s’ha fet?

S’ha prioritzat una fisonomia radial on tot passa per Madrid. Cal superar aquesta Espanya radial en post d’una més perifèrica.

– Amb el nou Govern s’obri una oportunitat de fer-ho?

S’obri una esperança pel fet que el nou ministre de Foment siga valencià, ja que té clares quines són les nostres prioritats i les reivindicacions lògiques del nostre territori. Ja hi ha hagut xicotets avanços que repercutiran positivament al nostre territori. Per exemple, una cosa que ja s’ha posat damunt de la taula és acabar amb la concessió privada de les autopistes.

– Quin model d’autonomies plantegeu?

És necessari fer una reforma de la Constitució, per a canviar, entre altres coses, el model territorial. Les constitucions han de respondre a una realitat social. En el nostre cas plantegem una reforma cap a la federalització de l’Estat autonòmic.

– Alemània podria ser un model a seguir?

Cada Estat ha de tindre el seu propi model. Cal agafar de cada model els aspectes que s’adapten millor a la nostra realitat. Per exemple, Alamània pot ser un model per reformar el nostre Senat, que, segons la nostra Constitució, és una cambra de representació territorial, però que en realitat no funciona com a tal. Hauria de representar els governs autonòmics.

– Canviant de tema, Ximo Puig va anunciar recentment que estàveu treballant una llei de governança local

Sí, és un projecte de la Direcció General d’Administració Local i es tracta de donar un instrument útil per a desenvolupar tota la potencialitat que tenen els Ajuntaments, donar-los instruments perquè puguen fer més coses i fer-les millor, perquè al final els ajuntaments són l’administració més pròxima al ciutadà i amb la que més interactuen. Són les institucions que intenten donar solucions immediates i pròximes.

– També avançar cap a un model que valore més les comarques i no tant les províncies, no?

El problema és que la Constitució contempla les províncies dins de l’organització territorial. Municipis i províncies són part de l’administració local. La proposta que nosaltres fem va encaminada a extraure l’obligatorietat de la província i per tant que cada comunitat autònoma puga autoorganitzar-se, que decidisca si vol organitzar-se per províncies o per comarques.

– Com valoreu l’Acord del Botànic?

A pesar que som un govern bipartit, amb el suport d’un tercer partit des de Les Corts, som un govern molt estable, hem pogut traure tots els pressupostos. I avançaríem molt més si no tinguérem l’herència que hem rebut, amb moltíssims deutes.