Víctor Manuel actuarà al Teatre Calderón d’Alcoi
• A primers del mes d’octubre el Teatre Calderón d’Alcoi comença la seua nova programació, de la qual formen part companyies i artistes del nivell d'Otradanza, Rozalén i Ismael Serrano. • Un dels artistes que serà acollit pel Teatre Calderón és Víctor Manuel, qui porta més de 50 anys sobre l'escenari
A primers del mes d’octubre el Teatre Calderón d’Alcoi comença la seua nova programació, de la qual formen part companyies i artistes del nivell d’Otradanza, Rozalén i Ismael Serrano.
Un dels artistes que serà acollit pel Teatre Calderón és Víctor Manuel, qui porta més de 50 anys sobre l’escenari oferint gires i concerts. La seua veu ha fet gaudir a diverses generacions, sense que les seues cançons passen de moda. L’espectacle que durà a terme al Teatre Calderón estarà protagonitzat pel seu nou disc, però no faltaran els seus grans èxits (les entrades ixen a la venda el 14 de setembre).
L’artista ha rebut nombrosos premis, entre ells el premi a l’Excel·lència Musical en el 16è lliurament Anual del Latin GRAMMY Awards. I ha col·laborat amb cantants de renom com són Joan Manuel Serrat, Ana Belén, Pablo Milanés, Pi de la Serra, Aute, Sabina, Miguel Ríos, Jorge Dréxler, Sílvia Perez Cruz.
En moltes de les seues cançons es planteja una temàtica social reflectint el moment que s’està vivint, i tampoc oblida la seua Astúries natal que li ha marcat tanta influència.
Enguany, l’artista ha començat una nova etapa com a compositor que ell mateix descriu: “Mai havia escrit tantes cançons seguides. No sé quin aire em va donar, però ara i sempre, el que més feliç em fa és escriure cançons. Vaig començar passades les festes de Nadal i van anar eixint com cireres enganxades d’un cistell. Cada cançó nova li arribava immediatament a David San José – productor, arranjador – perquè preparara una maqueta, quan anava per la divuit em va preguntar si pensava fer un doble, li vaig dir que no i vaig seguir component unes quantes més fins que vaig decidir parar i em va costar treball, durant dies vaig caminar sense saber què fer amb la meua vida. Tot això que explique em va passar entre el 10 de gener i el 23 de març del 2018. Tinc una il·lusió semblant a quan vaig veure als meus fills donar les primeres passes i se m’anaven els braços cap a ells per evitar que caigueren. Així em sent avui”.
Comenta i participa-hi