Foradia

Parlar de pensions és parlar de la convivència social

• La sala de l’Àgora d’Alcoi va acollir recentment centenars de persones presenciant un debat amb analistes de primer ordre sobre el sistema de pensions públiques • La Coordinadora per les pensions públiques de l'Alcoià i El Comtat ha anunciat una nova concentració a Alcoi: dilluns 1 d'octubre

La sala de l’Àgora d’Alcoi va acollir recentment centenars de persones presenciant un debat amb analistes de primer ordre sobre el sistema de pensions públiques.

Tot intent de retallar o rebaixar la quantitat de les pensions públiques, com s’està fent des de fa anys, és atemptar contra la Constitució espanyola. Aquesta és una de les principals tesis que s’han defés en el concorregut debat sobre les pensions públiques que han organitzat la Coordinadora per les pensions públiques de l’Alcoià i El Comtat junt amb Guanyar i els partits que conflueixen en la plataforma, Podem i Esquerra Unida.

I és que l’article 50 de la Constitució diu explícitament: “els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat”.

Per això, tal com va expressar el professor de Dret Constitucional de la UV Héctor Illueca: “tot discurs que defensa el sistema de pensions públiques no és sostenible el que està qüestionant és la mateixa Constitució. Els paràmetres de la nostra convivència”.

Incidint en aquesta idea, la diputada per Unidos Podemos Yolanda Díaz va assenyalar la contradicció dels qui defensen amb contundència la Constitució quan es parla de Catalunya i no quan es tracta de les pensions públiques.

Mercat laboral

El sistema de pensions no es pot deslligar de la realitat de l’actual mercat laboral (dues realitats que es retroalimenten), que després de les dues darreres reformes laborals implementades, ha provocat una precarització dels treballs, “una devaluació salarial agressiva”, una “fractura generacional”.

“Les dues últimes reformes laborals han desfigurat el model de seguretat social”, va remarcar Díaz, “el PSOE va assentar les bases i el PP les va aprofundir”.

El resultat és que “un terç de treballadors són pobres”, perquè “accedir a un treball avui dia no garanteix els drets de ciutadania”.

Per això, per assegurar un sistema de pensions públic sostenible, el també inspector de treball Illueca: “derogar la reforma laboral és imprescindible. I qualsevol partit polític que no ho defense està enganyant a la gent”.

Altres mesures que remarquen com a necessàries des d’Unidos Podemos en aquest sentit són: apujar el Salari Mínim Interprofessional de les treballadores i els treballadors a 1.080 euros i acabar amb l’actual “injust règim d’autònoms” oferint tarifes planes i proporcionalitat entre els guanys i els impostos.

Caiguda del poder adquisitiu

Durant els últims anys des que va esclatar la “crisi estafa” el poder adquisitiu de les famílies ha caigut significativament, no a soles per les elevades xifres d’atur i la caiguda dels sous, sinó també per la de les pensions de jubilació. I ací cal recordar que les pensions de jubilació, en l’any 2012, van ser desvinculades per part del Govern del PP de l’Índex de Preus de Consum, l’IPC, que és l’índex econòmic amb el qual es valoren, a grans trets, els béns i serveis bàsics de les famílies, el cost de vida.

Així, dels quasi 9 milions de pensionistes actuals, “més de la meitat cobren menys de 650 euros mensuals, i per tant estan en risc d’exclusió social”. Pitjor encara ho tenen les dones grans, moltes de les quals, malgrat haver tingut una vida de dur treball, no han pogut cotitzar i obtenen unes pagues de misèria.

Una altra de les causes que perpetuen aquestes baixes xifres, va emfatitzar Yolanda Díaz, és que Espanya manté un finançament de les pensions públiques, amb un 11’7% del PIB, per sota de la mitjana dels països europeus. Per sota, per exemple, de França, amb un 14.9 %, i d’Itàlia, amb un 15.1%.

“Ens volen robar les pensions”

El debat sobre les pensions no és una qüestió de sostenibilitat o d’insostenibilitat. En aquest sentit, la diputada provincial per Esquerra Unida Rosa Pérez va assenyalar que quan els bancs demanen diners públics no n’hi ha cap problema, però sí quan es tracta de rescatar a la gent.

I, agreujant la qüestió, després de ser rescatats, els bancs no tenen cap responsabilitat social (continuen creixent i fent guanys milionaris mentre que acomiaden personal) i no se’ls obliga a tornar els diners facilitats per l’Estat (el Banc d’Espanya dona per perduts almenys 40.000 milions del rescat públic a la gran banca).

El debat de fons sobre el sistema de pensions públic és una qüestió d’interessos econòmics i guanys. Ho va resumir ben clarament la diputada al Congrés per Unidos Podemos: “no hi ha un nínxol de negoci tan pròsper com les pensions públiques. És un negoci poderosament suculent per a la banca i els fons voltor”.

L’ascens de la ultradreta

El vertader perill de l’empobriment econòmic i de la destrossa de la qualitat de vida que estem vivint durant els últims anys és la irrupció d’una ideologia que utilitza com víctima expiatòria als immigrants i a les classes més baixes: “el feixisme cavalca per Europa”, recorda Díaz amb preocupació, i “les coincidències de la realitat que estem vivint amb els anys 30 són pertorbadores”.

Per això, en paraules d’Illueca, “parlar de pensions és parlar de seguretat”, seguretat econòmica però també social, de convivència.

El Botànic com a model d’esperança

La diputada autonòmica per Podem, Cristina Cabedo, en el mateix marc d’anàlisi, va emfatitzar com a nota positiva el model de Govern del País Valencià, basat en l’Acord del Botànic, on s’han posat en marxa polítiques econòmiques que volen pal·liar l’empobriment social. La més destacada és la Renda d’Inclusió Social, “un complement a les pensions més precàries”.

El moviment pensionista i la solidaritat intergeneracional

Debats com aquest, amb una magnífica assistència, es duen a terme gràcies a les mobilitzacions que ha protagonitzat el moviment pensionista, que s’ha convertit durant els últims mesos en un actor polític determinant. De fet, junt amb el moviment de les dones, va ser fonamental per tal d’executar la moció de censura a Rajoy i canviar de Govern central.

I no a soles això, ha incrementat el valor de la solidaritat intergeneracional. Tal com afirmà Illueca: “la lluita dels pensionistes ha demostrat que la lluita no és purament econòmica, sinó política, per la dignitat i la igualtat”

I en aquesta línia, significatives van ser les últimes paraules de la seua principal intervenció: “no confie en els polítics, a excepció dels companys de taula. Ni en el PSOE. En Unidos Podemos confie un poc. Però en qui confie de veritat és en vostès”, va dir dirigint-se a més de les dues-centes assistents, als qui va animar a continuar lluitant al carrer per les generacions esdevenidores.

Nova convocatòria a Alcoi

La Coordinadora per les pensions públiques de l’Alcoià i El Comtat ha anunciat una nova concentració a Alcoi: dilluns 1 d’octubre, que coincideix amb El Dia de les Persones Grans, a les 20:00 hores, la plaça d’Espanya. Segons comunica el portaveu de la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat, Antonio Matarredona, allí estan convocades totes i tots: “jóvens, aturats, mileuristes, jubilats, dependents, i la resta de ciutadans”, “per la defensa dels nostres drets”.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *