Foradia ivaceext

La història de les restes d’Ovidi Montllor i ‘Teresa la loca’ motiven un premi al cementeri d’Alcoi

• La història premiada ha sigut la història de com les restes dels difunts Ovidi Montllor i ‘Teresa la loca’ han acabat junts al Panteó dels Alcoians Il·lustres • El cementeri d’Alcoi ha assolit també, en aquest mateix concurs, la tercera posició en la categoria de millor jornada de portes obertes.

El cementeri d’Alcoi ha sigut premiat per la millor història documentada dels cementeris espanyols. Un reconeixement que organitza la revista ‘Adiós Cultural’ amb l’objectiu de fer valdre el seu interés i reivindicar aquests espais com una part trascendent de la ciutat.

En concret, la història premiada ha sigut la història de com les restes dels difunts Ovidi Montllor i ‘Teresa la loca’ han acabat junts al Panteó dels Alcoians Il·lustres. El cantautor alcoià va compondre en 1974 la cançó ‘Teresa la loca’, dedicada a una veïna d’Alcoi, Teresa Mora Ferràndiz, una idigent que, segons els rumors, els bombardejos feixistes que va patir la ciutat durant la Guerra Civil la van traumatitzar fins a tornar-la boja.

La veïna alcoiana, a qui Ovidi recorda amb tendressa i emotivitat, va ser enterrada en el cementeri d’Alcoi en 1952. En 1965, es va remodelar la parcel·la on descansaven els seus ossos, que van ser exhumats sense que ningú els reclamara. Així van anar a parar a l’ossari general del cementeri. En 1989, el cementeri va ser reformat i es va construir el Panteó dels Alcoians Il·lustres just damunt de l’ossari general, on van ser ubicades també les cendres d’Ovidi en 1995.

D’aquesta manera, per un capritx del destí, les restes d’Ovidi i de ‘Teresa la loca’ es troben juntes en el mateix espai.

Cal afegir que el cementeri d’Alcoi ha assolit també, en aquest mateix concurs, la tercera posició en la categoria de millor jornada de portes obertes. Ha sigut gràcies a la ruta literària i musical pel cementeri organitzada pel Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA).

Cal recordar que el cementeri de Sant Antoni Abat ja va rebre el premi al millor monument funerari el 2014, primera edició del concurs ‘Adiós Cultural’, amb el panteó d’Agustín Gisbert.

Font: Redacció./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *