Foradia

La Fira de Cocentaina: la fórmula de l’èxit

• El certamen ha multiplicat per cinc les seues xifres de visitants en els últims 25 anys, passant de 100.000 en 1993 a mig milió en les últimes edicions • El punt de partida per a aquest singular fenomen d'expansió caldria situar-ho entorn de la primera meitat de la dècada dels noranta del passat segle

Les estadístiques canten: la Fira de Tots Sants ha trobat la fórmula de l’èxit i ha viscut en els últims anys un continuat i espectacular enlairament, que l’ha consolidat com una peça imprescindible del calendari turístic, cultural i festiu de tota la Comunitat Valenciana. En només 25 anys, el centenari certamen contestà ha multiplicat per cinc la seua xifra de visitants, passant dels 100.000 de 1993 a traspassar sistemàticament la barrera del mig milió de turistes en les últimes edicions. La Fira ha trencat les fronteres comarcals i ha estès la seua influència a tot el territori autonòmic per a convertir-se en un gran esdeveniment, que cada mes de novembre polvoritza els seus rècords d’assistència, d’expositors i de volum de negoci.

El punt de partida per a aquest singular fenomen d’expansió caldria situar-ho entorn de la primera meitat de la dècada dels noranta del passat segle. Al voltant del 650 aniversari de la fundació del certamen, celebrat oficialment en 1996, es va gestant una profunda transformació dels seus continguts amb la incorporació de nous atractius i amb el desenvolupament d’intenses campanyes de promoció. En poc més de quatre anys, entre 1993 i 1996, la Fira passa de 100.000 visitants a 400.000, coincidint amb l’engegada d’exitoses iniciatives com el mercat medieval o el soc àrab. El manteniment dels seus senyals d’identitat tradicionals es combina amb importants novetats, aconseguint-se uns efectes immediats: la Vila Comtal es converteix en el punt de destinació de milers de turistes procedents de tots els punts de la Comunitat Valenciana, superant-se en quasi totes les últimes edicions la xifra del mig milió de visitants. El que abans era una trobada d’àmbit comarcal es converteix en una cita imprescindible, coneguda i benvolguda fins a l’últim racó del territori autonòmic. La Fira es transfigura en un paisatge de multituds i en anys com el 2016 es frega la xifra dels 600.000 visitants.

Per a aconseguir aquests objectius, Cocentaina va perfilant amb el temps una oferta sòlida i variada, que converteix a la Fira en un producte turístic altament competitiu, dotat d’una personalitat pròpia. Compres, gastronomia, diversió i cultura s’uneixen en els carrers de la Vila Comtal per a crear un ambient irrepetible, que fa que cada any la localitat es convertisca en el punt d’una massiva peregrinació. Cal destacar en aquest sentit la solidesa de les propostes culturals, que han anat creixent i millorant d’any en any fins a conformar un complet programa d’exposicions i d’actuacions musicals, dansa i teatre, que li dóna a aquesta trobada un toc especial de qualitat amb el qual es complementen els continguts més lúdics.

Mentre es desenvolupa imparable aquest procés d’expansió, la Fira protagonitza una autèntica paradoxa. El creixement del certamen coincideix amb un període d’autèntic càstig institucional propiciat per les administracions del PP en la Generalitat i la Diputació Provincial. L’assetjament dels governs populars a una localitat governada pel PSOE des de la Transició es tradueix en una congelació quasi total de les ajudes públiques externes i en una simbòlica absència de càrrecs autonòmics en aquest gran esdeveniment. Es pot afirmar, sense por de caure en l’exageració, que l’èxit d’aquest centenari certamen és el fruit de l’esforç en solitari dels successius ajuntaments contestans, abrigallats pel suport d’una ciutadania que se sumisca a aquest gran projecte col·lectiu assumint com a pròpia una cita que s’ha convertit ja en una imatge de marca per a Cocentaina. Aquesta situació es normalitzarà amb l’arribada de l’esquerra a la Generalitat, el Consell de Ximo Puig ha escenificat amb rotunditat la seua aposta per la Fira, convertint-la en exemple d’una política turística en la qual s’assenyala que els grans esdeveniments de la Comunitat Valenciana són les seues tradicions i subratllant la necessitat de rendibilitzar el gran patrimoni cultural i festiu que tenen els nostres pobles i les nostres ciutats.

La gestió de l’èxit i del creixement és el principal repte de futur amb el qual s’enfronta la Fira de Tots Sants. Iniciatives com l’ampliació de la superfície firal a l’antiga travessia, efectuades l’any passat, marquen el camí per a una trobada multitudinària, que s’encara a una doble necessitat: mantenir l’estirada dels seus continguts i gestionar unes infraestructures per les quals cada any es mouen milers de persones. La modesta fira de bestiar nascuda en 1376 ha patit una radical transformació i ha creuat la frontera del segle XXI per a convertir-se en un esdeveniment turístic de primer rang amb totes les complexitats de gestió que açò suposa.

Falten molt pocs dies perquè Cocentaina inicie la 672 edició de la seua Fira, que tindrà una superfície d’exposició que superarà els 135.000 metres quadrats i que reunirà a 750 expositors amb una oferta de productes amb un valor de 52 milions d’euros. Falten molt pocs dies perquè la Vila Comtal es convertisca en el punt de destinació de milers de persones procedents de tota la Comunitat Valenciana. El màgic ritual, amb quasi set segles d’antiguitat, torna a repetir-se i amb ell, aqueixa sàvia combinació de tradició i de modernitat, que ha fet que aquest certamen tinga un segell propi i inimitable. La Fira s’ha guanyat a pols un espai destacat en l’agenda dels grans esdeveniments festius i populars de la Comunitat Valenciana i ara li toca dissenyar un model per a mantenir la fórmula de l’èxit en el futur.

Font: Javier Llopis./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *