lasarga ajualcoitel

El silenci dels bons

• En condicions adverses, n’hi ha societats que evolucionen de tal manera que prefereixen la seguretat a la llibertat • Darrere de la renaixença de la ultradreta n’hi ha diners, molts, que es converteixen en projectes d’enginyeria social.

En condicions adverses, n’hi ha societats que evolucionen de tal manera que prefereixen la seguretat a la llibertat. Ja ens ho va advertir el filòsof Erich Fromm, i avui dia podem comprovar com es fa realitat arreu diferents països del món, que estan sacrificant llibertats i drets humans a canvi d’una promesa, que no realitat, de major seguretat.

Aquesta necessitat de seguretat és palpable en un món on la psicopatia dels mercats financers, com un huracà imparable i sense pietat, arrasa el món material de les majories socials, el contracte social, els drets i els valors humans. La incertesa del futur es converteix en el teló de fons de les vides: por de que l’huracà es lleve per davant la seguretat, per petita que siga, de la que gaudeixes o la seguretat que aspires a tindre algun dia.

Per tal d’esquivar l’huracà, que alguns li posen, amb més emocions que raons i amb més prejudicis que criteris, cara d’immigrant, de ciutadà pobre, de català, de sindicat o de partit d’esquerra, es poden sacrificar certes llibertats i certs drets. Raó de més si són llibertats i drets que no utilitzes: llibertat d’expressió, de religió, de sexualitat, de pensament, de consciència…

La cosa es complica encara més si el component de la incertesa es fusiona amb el de la frustració, amb la desconfiança davant l’ésser humà, amb alguns prejudicis socials i amb l’egoisme. El resultat està assegurat: odi, intolerància i justificació de la repressió.

Aquests són els components que, menejats en una poció, els poders estan donant a beure a la població a través dels seus focus desinformatius, que cada cop són més complexos. Els algoritmes no són innocents, faciliten la manipulació personalitzada. Els símbols tampoc ho són, estan carregats de cosmovisions. Perquè no ho podem obviar, darrere de la renaixença de la ultradreta, com ha succeït històricament, n’hi ha diners, molts, que es converteixen en projectes d’enginyeria social.

La població brasilera ha elegit democràticament a un nou líder d’ultradreta que està dient explícitament que tot qui lluite en el seu país pels drets socials i la igualtat haurà d’elegir entre la presó o l’exili. I amb la seua victòria, a Espanya, on els discursos de l’odi i la intolerància estan proliferant i s’estan normalitzant, algunes empreses de l’Ibex 35 han manifestat la seua alegria respecte a aquest nou govern. És lògic, el programa econòmic de Bolsonaro, treball de l’Escola neoliberal dels ‘Chicago Boys’, planteja privatitzacions de parcel·les del benestar social i una reforma fiscal regressiva.

La cosa és preocupant. Afortunadament, a Espanya en tenim un Govern que, amb totes les seues contradiccions i debilitats, representa una cosa ben distinta. I podria arribar a ser l’exemple europeu de com es frena l’huracà i la misèria ideològica que aquest està deixant al seu pas. Per a fer-ho, haurà de ser capaç de posar marxa, malgrat que siga d’una manera molt moderada, els idearis socialdemòcrates que expressa als seus papers i discursos, que són els que poden garantir seguretat. No ho tindrà fàcil. I tampoc depén tot d’ell, la societat juga un paper fonamental. Perquè el mal triomfe, com algú va dir, tan sols fa falta el silenci dels bons.

 

Font: Rodrigo Paños./


culturalcoi

ajualcoiturisme

 

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *