Discurs de Jordi Botella als ‘Palmells 2018, mà del futur’ d’El Gratis
• La trajectòria cultural de Botella destaca també perquè va ser director de la Casa de la Cultura d’Alcoi durant una època d’efervescència cultural, entre els anys 1986 i 2000. • Ací el seu discurs als ‘Palmells 2018, mà del futur’ d'El Gratis
El periòdic El Gratis va celebrar recentment la celebració dels ‘Palmells 2018, mà del futur’, on es va reconéixer l’aportació a la cultura valenciana de dues professionals del nostre entorn.
Un d’ells va ser Jordi Botella, antic professor de l’IES Pare Vitòria (de les assignatures de Valencià, Teatre i Literatura). Botella és autor d’una ampla obra escrita, tant de narrativa i poesia com de crítica literària. La seua trajectòria cultural destaca també perquè va ser director de la Casa de la Cultura d’Alcoi durant una època d’efervescència cultural, entre els anys 1986 i 2000.
Durant l’acte de lliurament dels premis, al seu discurs d’agraïment, Jordi va manifestar la seua alegria per haver sigut elegit premiat i per formar part de la trajectòria d’El Gratis. Va emfatitzar també la seua llarga amistat que li uneix amb el director del periòdic, Santiago Sempere, que sorgeix fa dècades des del món del rock.
“Si estic ací com a gestor cultural és perquè Pep Sou em va buscar. Sempre recordaré que va ser una aposta ‘a la brava’, havíem compartit classes a l’institut Andreu Sempere, i a banda d’això ens coneixem com a escriptors, i, a més a més, de qüestions familiars”. Així es va posar en marxa Jordi com a director de la Casa de la Cultura, en l’any 86.
“L’època donava molt de si”, continua Botella exponent la seua experiència, que defineix com a “un màster però en directe: màster municipal, de pressupostos, de programació cultural, etc., etc. Era qüestió de posar-se les piles”. Cal tindre present que en aquell moment “l’ofici de gestor cultural encara no existia, s’inventa en aquella època”.
Botella ha volgut manifestar el seu agraïment a tota la gent que li va acompanyar durant aquest període seu, entre ells van estar Javier Dàrias i Antoni Miró. I no ha volgut deixar de fer valdre al públic “a tots els ciutadans que durant eixos 15 anys van estar donant la cara en una època en la qual no n’hi havia massa teatres (Els bols els posaven en escena a espais com les filaes dels Miqueros i la Parròquia de les Carmelites) i en la qual la Casa de la Cultura en tenia a soles dues o tres persones de plantilla”. En aquest context, va començar l’Estiu Festiu “i ens vam clavar en mil embolics, on sempre he tingut el recolzament dels ciutadans”.
“La faena que jo haja pogut lluir ha sigut gràcies a moltíssima gent. Jo era un poc la part visible. Va ser un moment molt interessant en el qual pintors, actors, companyies i la societat estaven en un punt d’ebullició”.
En aquest context és quan es posa en marxa “la mare de les batalles, que era la Mostra de Teatre, que no s’inventa perquè si, s’inventa perquè Alcoi tenia un caldo de cultiu. En tenia de tot menys teatres. Tenia actors, escenògrafs, gent que cosia… i entre tots vam espentar el carro”.
Tampoc no n’hi havia massa diners, per tant “no podíem ser exhibidors, érem productors. Vam fer el que van fer els nostres avis: fer la faena ací i vendre-la fora. I ens va anar molt bé. No teníem teatres ni diners però sí que teníem idees i gent”.
Aquesta trajectòria com a gestor cultural arriba al seu punt en l’any 2000 i des de llavors Jordi es va dedicar a la docència. Agraïment especial va fer a Lucia, la seua dona, la qual va compartir amb ell tots eixos anys en els quals Botella combinava la seua frenètica activitat cultural amb les classes com a docent a l’IES Pare Vitòria.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi