Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua: “la privatització de l’aigua és una operació fallida”
• La 'Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua d'Alcoi' incideix en els desavantatges de la gestió privada i els beneficis que suposa que siga pública • “Ara mateix l’Ajuntament està perdent diners i els ciutadans estem pagant més”
El servei de gestió de l’aigua d’Alcoi va ser privatitzat, amb l’oposició explícita de milers d’alcoians, en l’any 2000. 17 anys després, un grup de ciutadans sensibilitzats amb la importància d’aquest sector es va organitzar sota la ‘Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua’, que incideix en els desavantatges de la gestió privada i els beneficis que suposa que siga pública.
Parlem amb dos dels seus membres, Pep Fuster i Miquel Ripoll, perquè ens comenten els diferents arguments a través dels quals defensen que la gestió pública de l’aigua d’Alcoi ha de ser remunicipalitzada.
“L’aigua és un bé escàs, el patrimoni més important i valuós que pot tindre una ciutat. No es pot utilitzar com una mercaderia. És un dret humà i totes les persones han de tindre la garantia d’aquest servei”. Aquest és un dels primers motius pels quals la Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua d’Alcoi defén que la gestió de l’aigua ha de ser pública i no privada: perquè, com a recurs natural bàsic per a la vida humana (així ho reconeix l’ONU), l’aigua no pot ser un producte de lucre privat.
Com a bé escàs, ha de ser ben racionalitzat. Un altre principi que entre en contradicció amb la naturalesa de les empreses privades, “que no poden tindre gens d’interés en el fet que es faça un consum sostenible, tot al contrari: els interessa que es consumisca més”.
Una alumna de la Universitat Politècnica d’Alcoi, Carla Serrano, va realitzar un estudi del cas d’Alcoi, ‘Impacto de las políticas neoliberales. Caso de estudio: privatización del agua en Alcoy’. La seua tesi és que les conseqüències de la privatització del servei han sigut negatives per als veïns i veïnes d’Alcoi, en termes econòmics i d’infraestructures.
De fet, la Iniciativa per la Gestió Pública de l’Aigua denuncia que n’hi ha diversos aspectes del contracte que l’empresa privada de la gestió de l’aigua d’Alcoi va signar amb l’Ajuntament d’Alcoi, fa ara 18 anys, que no s’estan complint. Entre ells, la realització d’una comissió de control i seguiment del treball de l’empresa; i, per altra banda, la presentació d’un balanç econòmic anual que hauria de donar compte dels beneficis i les despeses del servei. Aquesta informació ha sigut demanada per part de la Iniciativa a l’Ajuntament. Davant la falta de resposta per part de l’Ajuntament, la Iniciativa ha decidit denunciar-ho al Síndic de Greuges.
El factor econòmic és un altre argument: Pep i Miquel ens comenten que amb una gestió pública el rebut de l’aigua que paguem els ciutadans seria més barat, “només llevant-li el benefici industrial que té l’empresa, seria un 13% més barat. Sumant tots els factors, podrien ser, segons l’experiència d’altres municipis, d’un 25 o un 30% més barat”. Així ho confirma també un estudi del Tribunal de Comptes que versa sobre la fiscalització del sector públic, que conclou que als municipis xicotets (menys de 20.000 habitants) la gestió privada de l’aigua és un 22% més cara per als ciutadans que pública; i que en la resta de municipis és, com a mínim, d’un 11%.
Per a l’Ajuntament també resultaria més econòmic un servei municipal, defensen els nostres entrevistats: “ara mateix l’Ajuntament està perdent diners”. Un cas il·lustratiu és el de Manises, “municipi on les característiques són paregudes a les d’Alcoi i on s’ha realitzat una auditoria que ha determinat que, si fóra pública la gestió, l’Ajuntament guanyaria 400.000 euros de beneficis anuals”.
Un altre exemple il·lustratiu és el de Jerez: el cànon de concessió que l’empresa va pagar a l’Ajuntament per accedir al servei de la gestió és de 80 milions d’euros. Però amb el servei públic, l’Ajuntament tenia beneficis de 9 milions cada any. El contracte privat és per a 25 anys. 9 milions de beneficis anuals per 25 anys, dóna un total de més de 225 milions de beneficis per a l’empresa i no per als ajuntaments.
En la mateixa línia, i parlant en termes d’eficiència, segons un estudi de la Universitat de Granada, basat en vora 80 municipis, “quan es gestiona de manera pública s’inverteix més en la millora de serveis. Perquè les empreses privades fan les inversions mínimes que diuen els contractes. Els ajuntaments, contràriament, sí que poden fer vertaders plans de millora”.
Una bona manera d’analitzar el cas concret a Alcoi, plantegen els nostres entrevistats, seria la de realitzar una auditoria: una auditoria “que siga independent de l’Ajuntament i de l’empresa gestora, que hauria de tindre totes les garanties de transparència, perquè n’hi ha vegades que les auditories beneficien a qui les paga”.
Miquel i Pep ens comenten que, després d’anys de gestió privada, són molts els casos dels ajuntaments que estan remunicipalitzant el servei: “la privatització de l’aigua és una operació fallida”. Altea i Sueca són dos d’ells, també Cadis, Valladolid o Córdoba. Però no a soles a Espanya: París és un altre exemple.
La decisió, al final, depén dels partits polítics de la Corporació, que al final és qui té la competència de decidir. “El que està clar“, finalitzen els portaveus de la Iniciativa, “és que utilitzar l’aigua com a manera de finançar-se l’Ajuntament indica una irresponsabilitat i en certa manera una ineptitud per part dels nostres governants”.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi