lasarga ajualcoitel

De Muro a Mauthausen: biografia de Vicente Tomás Mogino

• Volem recordar la figura de Vicente Tomás Mogino, veí de Muro que va morir assassinat el 6 de gener de 1942 al camp de Gusen • Recordar la seua vida i la seua mort és una forma d’intentar evitar que la barbàrie torne

Alliberament de Mauthausen, maig de 1945. Fotografia de Cpl Donald R. Ornitz

Des del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina volem recordar la figura de Vicente Tomás Mogino, veí de Muro que va morir assassinat el 6 de gener de 1942 al camp de Gusen, “l’escorxador” de Mauthausen, on van perdre la vida al voltant de 7000 republicans espanyols.

No va ser l’únic veí de Muro víctima dels camps de la mort nazi amb la complicitat del règim franquista. També van trobar la mort lluny del Comtat, Joaquín Calatayud Bas i Antonio Carbonell Nicolau, assassinats a Hartheim i a Gusen respectivament.

Durant la guerra apareix als documents com que va formar part del Comitè Revolucionari, per eixe motiu va fugir cap a l’exili a França, amb la intenció d’embarcar-se cap a Xile. Per poder-se pagar el passatge va començar a treballar fins que al 1940 fou detingut, empresonat  al stalag XI-B en Fallingbostel i finalment enviat al camp de concentració de Gusen, on fou assassinat als 31 anys

Va néixer el 15 de setembre de 1910. Era treballador de la fàbrica Bambú, apareix registrat com a mecànic en la fitxa de Mauthausen. Diferents testimonis afirmen que feia bons discursos i que participava a la vida política.

Va marxar de Muro d’Alcoi en 1936 segurament cap a la guerra, encara que hi ha fonts que diuen “anava i tornava al poble”. Per eixe motiu la seua membresía en el Comitè Revolucionari queda en entredit, més encara quan els que estaven al poble després de la guerra “sempre van acusar als exiliats i afusellats de pertinença al Comité”.

Vicente fugí exiliat després de combatre el Feixisme, en Catalunya i va aconseguir refugi a Saint Colombe de la Commandarie, una pedania de Thuir, on fa referència a les seues cartes que el 28 de Desembre de 1938, va visitar el seu casino per “distreure’s.”

A l’inici de la Segona Guerra Mundial decideix marxar a les companyies de treball ja que el seu oncle francès “no va poder fer res fins a la data”. El mateix pare de Vicente va ser fet presoner poc després de l’exili.

El 1940, Vicente ha estat enviat a la Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) nº 140 en Ambronnay i departament de l’Ain, una companyia d’intendència, després la seua companyia fou enviada à Belfort per treballar en la construcció de la línia Maginot.

Fou fet pressoner pels alemanys al 1940, va ser enviat a les companyies de treball i finalment empresonat al stalag XI-B en Fallingbostel (Alemanya) fins que, al igual que la majoria de republicans espanyols capturats pels alemanys, serà deportat al camp de concentració de Mauthausen (Austria).

Arribà a Mauthausen el 27 de gener 1941 al mateix tren que Francesc Boix. Finalment, va ser enviat a Gusen, camp filial de Mauthausen, on va morir malalt de tifus i on està documentat que als malalts de tifus se’ls aplicava el cruel tractament d’una injecció de gasolina.

Recordar la seua vida i la seua mort és una forma d’intentar evitar que la barbàrie torne. És per això, que volem demanar la col·laboració d’aquelles persones interessades en lluitar contra l’oblit i la desmemòria per defensar els ideals democràtics.

La primera assemblea ordinària del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina tindrà lloc el dilluns 28 de gener al Centre Social Real Blanc de Cocentaina, a les 18:30. En aquesta s’explicaran totes les tasques que ha dut l’entitat i les maneres de participar en ella.

Font: Joan Jordà Juan i Alejandro Barber Miró, Fòrum per la Memòria Històrica a Cocentaina./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *