Foradia

Manuela Pascual: “si no continuen havent avanços socials, hi haurà mobilitzacions”

• Manuela Pascual ens avança que si el Govern del PSOE no realitza les millores laborals i socials compromeses en la mesa del diàleg social, veurem noves mobilitzacions • Estarem en les reivindicacions del 8 de Març, perquè estem molt lluny de poder dir que les coses estan millorant en matèria de violència masclista i en igualtat social i laboral

Els sindicats majoritaris són un actor decisiu pel que fa a la reivindicació de les millores en qüestions de salaris de qualitat, convenis, pensions, igualtat i de drets socials en general. Parlem de l’actualitat de tots aquests elements amb Manuela Pascual, la secretària general de CCOO de les Comarques Centrals Valencianes, qui ens avança que si el Govern del PSOE no realitza les millores laborals i socials compromeses en la mesa del diàleg social, veurem noves mobilitzacions als carrers de tota Espanya.

– Bon dia Manuela, aquests dies hem sabut que esteu proposant noves mobilitzacions socials a nivell estatal.

Sí, l’agenda social ha d’ocupar el centre en l’agenda política i parlamentària. Hem instat al Govern a complir els acords que vam subscriure en matèria de modificació de la reforma laboral i de pensions. Si no ho fa, respondrem amb mobilitzacions. Però aquest és un missatge no a soles per al Govern sinó també per a la CEOE, ja que han decidit no sumar-se als acords en aquesta matèria. És més: incompleix l’acord signat en juliol del 2018 en matèria de salaris en la negociació col·lectiva, on es van signar increments salarials del 3% i es va fixar els 14.000 euros com a salari mínim anual.

– Li ho heu traslladat al Govern?

Sí, clar: vam explicar-li quines eren les nostres propostes i les dificultats que hem trobat amb les Patronals per a modificar els aspectes més regressius de la reforma laboral i els salaris, entre altres, i què pensava fer al respecte. Cal recordar que l’any passat vam subscriure també amb el Govern un acord per apujar el salari mínim interprofessional per a apropar-se a poc a poc als mil euros mensuals. Per això, hem d’aplaudir al Govern que aquest desembre acordara, al Consell de Ministres, el salari mínim de 900 euros (un 22’5% de pujada), que s’apropa a la nostra proposta.

– És un avanç

És un avanç, però no és suficient. A causa de la moció de censura que es va produir en l’any 2018, es va aconseguir que el PP, amb totes les seues desmesures, abandonara el Govern i entrara el PSOE de Sánchez. Aquest canvi de Govern va reactivar d’una manera més àgil el desenvolupament del diàleg social Però no s’estan duent a terme els acords que vam establir, per això hem dit que si no continuen havent avanços socials, hi haurà mobilitzacions.

– Altre aspecte que voleu canviar és el de la reforma laboral

Sí, en concret demanem modificar la reforma laboral imposada pel PP. Els convenis col·lectius decauen a la finalització de la seua vigència si no s’arriba a un acord en la negociació; i els treballadors i treballadores passem a l’estatut dels treballadors, que és mínim i en la majoria de casos per davall del que tenim signat en els convenis de referència. Però també continuem exigint la derogació de la reforma en matèria de pensions, però la CEOE no està d’acord en rectificar res de la reforma laboral. Per això li hem proposat al Govern que ho faça pel BOE.

– Amb les últimes reformes laborals, els treballadors som cada vegada més vulnerables

La precarietat laboral que n’hi ha és molt elevada. Si una persona té necessitat de treballar, no demana condicions: el que vol és que li donen el treball que siga, amb contracte o sense contracte. És una situació molt descompensada respecte a la direcció de les empreses. Per això és el moment de recuperar el que s’ha eliminat en el període de crisis i executar els acords subscrits en la mesa del diàleg social. S’ha de regular tot el que les reformes laborals van desregularitzar i els retrocessos laborals que han fet aprofitant la crisi econòmica. Si la Patronal no vol, el Govern ho pot fer per decret. Les dificultats parlamentàries no són excusa.

– També és un moment delicat perquè el Govern actual està en una situació de molta feblesa i els poders fàctics han fet la seua aposta

Per això, el que hauríem de fer és tancar files entre tots els partits progressistes i d’esquerres: buscar punts d’encontre. Perquè si no és així els que perdem serem els de sempre: els més febles davant del capital. Per això estem plantejant que el Govern ha d’actuar ja.

– Aquestes mobilitzacions serien bones perquè farien que es torne a parlar dels problemes de la gent: salaris, treball, pensions, igualtat, economia…

És que si no parlem nosaltres d’això, no es parla: des de fa temps el debat social s’ha centrat en determinades qüestions polítiques però s’ha oblidat la qüestió social. Nosaltres som una organització sindical i, evidentment, hem de vetlar pels interessos socials del conjunt de la ciutadania. Continuarem treballant pels nostres objectius. Com deia Nicolas Sartorius, els drets no s’hereten, es lluiten dia rere dia.

– Una altra de les reivindicacions que esteu duent a terme és el de l’avanç en la igualtat de les dones, però ara està havent cert retrocés cultural en eixe sentit i el plantejament de desfer molts dels drets que s’han aconseguit.

Això és el que es proposa. El que acaba de passar en Andalusia és decepcionant i preocupant: que guanyen els partits d’extrema dreta. És tornar als anys en blanc i negre. Però farem tot el possible perquè les seues propostes no es duguen a terme, com són les de llevar les ajudes a les dones víctimes de violència de gènere. Les ha proposat Vox, però jo posaria en el mateix sac a PP i Ciudadanos, que són els que han pactat amb ell. No ho permetrem.

– Parlant d’igualtat, l’any passat vam viure un 8 de Març històric, enguany serà paregut?

L’any passat ja vam dir que era el de les dones, però ho serà cada vegada més. Nosaltres estarem en les reivindicacions del 8 de Març. Perquè estem molt lluny de poder dir que les coses estan millorant en matèria de violència masclista i en igualtat social i laboral. Per tant hem de continuar reivindicant per una societat més igualitària i perquè les administracions arbitren les mesures corresponents i dedicant recursos. En aquest sentit, des del món de l’educació també s’ha de fer molt, per exemple tornar a posar alguna assignatura de valors socials.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *